Volia compartir amb vosaltres una observació-reflexió:
Durant el mes que porto anant al centre observo que els nois amb els quals comparteixo les sessions hi ha dies que trobo que estan esgotats!!!
Es lleven de bon matí per anar a l'escola, amb tot el que això els comporta a nivell emocional, i ja han de sortir de casa hiper carregats. Un d'ells, el més gran, fins i tot ha de portar cada dia l'ordinador, amb la corresponent bateria, a banda dels respectius materials que toquen aquell dia: llibres, carpetes, estoig etc.
Observo que els dimarts encara tenen millor cara... i els pots fer treballar una mica més però els dijous...pobres!!! "fan carona!" fins i tot a mi em sap greu quan els motivem a fer les tasques preparades per aquell dia (pla de treball) ja que veritablement veus que estan esgotats físicament i que gairabé s'adormen. És per això que de tant en tant els hi proposen tasques lúdiques per motivar-los i cridar una mica més la seva atenció. també aquests dies sovint s'intenta treballar una estona per parelles per tal d'augmentar el seu nivell d'interés pels aprenentatges.
Un altre fet objectiu és que, generalment en una hora, quasi mai ens dóna temps d'acabar les tasques acadèmiques que han de fer i, per tant, els hi toca continuar amb els deures i l'estudi quan arriben a casa. Ja no parlem si a més tenen alguna activitat extraescolar!!! Segons les famílies és aquí on moltes vegades comencen els problemes de conducta "més greus" i les "grans batalles".
Si realment sabem que són nens als quals els hi costa afrontar les tasques acadèmiques, el fet d'estar-se asseguts, els fet d'haver de mantenir una atenció de tipus sostinguda, el fet de comportar-se i adequar els seus modals a determinades situacions...per què els fem afrontar-se a aquestes situacions tan límit??? Per què els hi donem dos tasses???
Personalment crec que valdria més la pena que aquests nens i nenes tinguéssin un pla individualitzat (PI) on estigués ben detallat allò que han d'aprendre i no intentar, amb més hores de treball acadèmic, que assoleixin els mateixos objectius que la resta dels seus companys i companyes. Penso que sotmetre a aquests nens i joves a aquests nivells de treball i d'estrés no ha de ser gens beneficiós per a la seva salud tenint en compte que es tracta de nens i joves que ja estan medicats. Què en penseu?
Crec que la finalitat de l'educació ha de ser que cada nen/a i o jove pugui aprendre, i enriquir als altres, tot allò que sigui capaç però sempre anteposant la felicitat de l'individu.
Si realment a les escoles hi hagués prou personal per atendre aquests casos i es fes una bona feina des del centre i dintre de l'horari escolar...penseu que caldrien tantes hores extres de treball? no creieu que tindriem nens menys estresats i més feliços?
Personalment crec que valdria més la pena que aquests nens i nenes tinguéssin un pla individualitzat (PI) on estigués ben detallat allò que han d'aprendre i no intentar, amb més hores de treball acadèmic, que assoleixin els mateixos objectius que la resta dels seus companys i companyes. Penso que sotmetre a aquests nens i joves a aquests nivells de treball i d'estrés no ha de ser gens beneficiós per a la seva salud tenint en compte que es tracta de nens i joves que ja estan medicats. Què en penseu?
Crec que la finalitat de l'educació ha de ser que cada nen/a i o jove pugui aprendre, i enriquir als altres, tot allò que sigui capaç però sempre anteposant la felicitat de l'individu.
Si realment a les escoles hi hagués prou personal per atendre aquests casos i es fes una bona feina des del centre i dintre de l'horari escolar...penseu que caldrien tantes hores extres de treball? no creieu que tindriem nens menys estresats i més feliços?

No hay comentarios:
Publicar un comentario