REFLEXIÓ I VALORACIÓ FINAL

 

REFLEXIÓ I VALORACIÓ FINAL

Fa tres mesos que vaig iniciar les pràctiques en aquest centre i la veritat és que estic molt contenta.

Ara, fent l’avaluació final, recordo que el procés per cercar centre va ser força angoixant i estressant, ja que et trobes amb moltes dificultats i respostes que s’allarguen fins a l’eternitat. En el cas d’aquest centre l’A., la directora, tot i ser molt sincera i explicar-nos la davallada que havia hagut de nens al centre, en tot moment es va mostrar molt agradable i acollidora i va acceptar les tres propostes de pràcticum de la UOC que va rebre. Ara sí, ens havíem d’adaptar a la situació en quant a l’organització.

Si bé la idea inicial era que anéssim veient diferents casos i rotant amb les diverses professionals que treballen al centre per tal d’observar i conèixer diferents maneres d’intervenir, tot i que totes segueixen una línia molt similar, finalment cadascuna de nosaltres hem tingut uns dies de pràctiques determinats, unes hores, uns casos determinats assignats que eren cada setmana els mateixos, i hem treballat només amb la nostra tutora.

Potser sí que he trobat una mica de flexibilitat en aquest sentit ja que penso que si tens la possibilitats de conèixer a diferents professionals i veure diferents “estils” et pots fer una visió més elaborada del procés d’intervenció. Per altra banda sóc plenament conscient de les limitacions reals. De fer-ho d’aquesta manera: necessitaríem el consentiment de moltes més famílies i nens/nenes, alguns d’ells/elles es podrien sentir més incòmodes a causa de la teva presència esporàdica, també és molt més complicat fer el seguiment del casos i poder fer una valoració de les intervencions i del pla de treball així com poder intervenir, fer suggeriments, fer vincle amb els nens/es etc.

Respecte els dos casos que jo he fet seguiment puc dir que he tingut molta sort ja que han estat molt diferents. Tot i que els dos nens estan diagnosticats de TDAH i avui dia medicats, les intervencions i plans de treball son totalment diferents. Cal recordar que el M. Té 8 anys i el D. 12, amb lo qual estan en dos etapes evolutives totalment diferents (infància-pre-adolescència) i també en dos etapes escolars totalment diferents (primària- secundària), aspectes que condicionen la intervenció ja que cal fer front a les necessitats de cadascú en particular.

Potser sí que m’hagués agradat molt poder anar a les entrevistes amb els/les mestres a l’escola, haver vist una primera entrevista amb la seva respectiva avaluació, haver vist alguna passació de proves estandarditzades per realitzar algun tipus de diagnòstic en cas de necessitat, conèixer més materials útils per al diagnòstic i aplicables a les sessions de treball, haver assistit a alguna visita del metge...però no ha estat possible. Potser ho podré fer durant el pràcticum 2 ja que l’A. Ja coneix el meu interès i si es dona el cas que entra algun cas nou al centre i cal fer aquesta feina ho tindrà en compte.

Tot i que exposi tots aquests aspectes, que penso haurien enriquit molt les observacions pertinents al pràcticum 1, he de dir que estic molt contenta amb la feina realitzada i amb el tracte rebut. Des del primer dia ens han fet sentir com unes “companyes més” i això és molt agraït. L’A. Ha estat una tutora meravellosa i molt atenta i m’ha donat la possibilitat d’intervenir, preguntar, participar, proposar i sentir-me realment activa, partícip i integrada en la tasca que estava realitzant.

Uns aspectes que també m’ha quedat pendents de poder avaluar han estat:

-       L’activitat de comprensió lectora que vaig fer per al D. ja que el nen sempre ve amb molts deures i controls per preparar i a l’A. No li va semblar oportú afegir-li més “activitats extres”. Sovint anem molt justos a les sessions per poder seguir el pla de treball que ens proposem.

-      La devolució de la reunió de l’A. amb la tutora del D. als seus pares. Sé que han parlat alguna cosa per telèfon però queda pendent la trobada on, si es possible, estaré jo present també.

Per tant, i a mode de conclusió, dir que valoro aquesta experiència com a molt positiva i formativa i també la tasca que fan persones com l’A. que, tenint una trajectòria de molts anys de treball i només per l’amor que tenen a la seva feina i professió, obren les portes del seu centre i reben amb il·lusió a alumnes com nosaltres que tot just comencem i ens tracten amb tanta estima i respecte.

 

                                                                                    Gràcies per tot!

JOCS DE TAULA

 

 

 

 

 

ELS JOCS DE TAULA

Com ja heu pogut veure, i també he fet menció en altres aportacions al bloc, penso que les joguines i els jocs , i els jocs de taula en concret, poden ser un material molt útil i beneficiós per treballar amb els infants en general i amb els infants amb TDAH en particular.

En la classificació dels tipus de materials, i tenint en compte els que he vist i hem utilitzat al despatx, els jocs de taula els vaig classificar en materials adaptats ja que es tracta d'un tipus de material elaborat amb uns objectius i finalitats determinades, bàsicament lúdiques i de passatemps, però que poden ser adaptats molt fàcilment a diferents situacions i plans de treball amb els infants segons les seves necessitats: pel seu contingut, pel seu format, per les normes del joc, per la seva estructura etc.

Cóm aprèn més i millor un nen/a?

Crec que els psicopedagogs no podem oblidar que la manera cóm els nens aprenen més coses i d'una manera més significativa és quan estan realment motivats, amb interès, i estan gaudint amb allò que estan fent. Per tant considero, com també ho consideren les diferents persones que treballen a l'equip del centre, que el joc i l'activitat lúdica ha de ser un recurs essencials i principal en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

A més, crec que el joc no només serveix "per ensenyar coses als nens/es" sinó que també ens permet poder aprendre coses dels nens/es i del "seu estat", aspecte que és molt més interessant, i construir "coneixements compartits" (Constructivisme). Això ho dic perquè a vegades penso que no cal passar proves estandarditzades per conèixer segons quins aspectes evolutius d'un nen/a sinó que només cal amb observar cóm es mou, cóm parla (estructura i contingut dels llenguatge) cóm juga, a què li agrada jugar, si es capaç de seguir normes i les entén, si respecta els torns de joc, què explica quan juga etc... Evidentment per fer això cal estar ben preparat i format i cal conèixer molt bé i fer un bon ús de les metodologies observacionals, tècniques d'entrevista i de conversa etc. Potser aquesta forma d'intervenció seria més propera a la psicologia, però és que sovint em costa traçar la línia divisòria entre una especialitat i l'altra tenint en compte que primerament vaig estudiar la llicenciatura de psicologia i crec que són professions força complementàries, però aquest és un altre tema.

Tornant als jocs de taula dir que els considero una eina molt útil per treballar les HHSS, l'ATENCIÓ I L'AUTOCONTROL, aspectes essencials per treballar amb tots els nens/es i que sovint cal reeducar en els nens i nenes amb TDAH. A més, mitjançant el joc també podem treballar PAUTES I NORMES DE CONDUCTA I SOCIALS (demanar, preguntar, mantenir la posició correcta, la conversa, els torns etc.) , VALORS (ser company, ajudar a l'altre davant les dificultats, la paciència, la pertinença al grup etc.) SENTIMENTS (alegria/frustració), APRENDRE A GUANYAR I PERDRE etc.

Alguns dels jocs de taula que més em fet servir, sobretot amb el M. ja que el D. sempre té molta feina i deures, són els següents:

- UNO: Joc de cartes. Sobretot ens interessa per treballar l'aspecte atencional i la frustració. S'ha d'estar atent al color, al número, als canvis de sentit, a les jugades que fan la resta de companys...etc. També tolerar quan et salten el torn o quan has de robar més d'una carta...

- QUIÉN ES QUIÉN: El podem adaptar segons l'edat del nen/a. Ens interessa per treballar la planificació, l'ordre, l'observació, els detalls, l'estructura correcte de les preguntes, el vocabulari correcte etc. En definitiva també per treballar l'atenció i les HHSS.

- LA CATEDRAL: És un joc d’estratègia. En aquest cas està més relacionat amb la planificació i l'estratègia, és a dir, amb el control de l’impuls. És un joc en el qual s'han d'entendre bé les normes i planificar-se bé abans de fer. Aquest li agrada molt al M. però com que encara està a la fase d'operacions concretes (7-12 anys), segons la Tª. de Piaget (1896-1980), li costa entendre les normes que tenen a veure amb el "coneixement abstracte" propi de l'etapa d'operacions formals (12-15 anys). Tot i això accepta bé perdre i les explicacions de per què ha estat així. És interesant i útil justificar aquests aspectes.

- TABÚ: Per jugar al tabú prèviament fem una selecció de les cartes que considerem adequades. Consisteix en encertar paraules, fent us d'altres paraules però evitant pronunciar aquelles altres que són tabú. Aquí el que treballem és el lèxic, la lectura comprensiva, el control de l'impuls, la rapidesa de pensament i la capacitat de comunicar-se amb eficiència i eficàcia. També l'atenció etc.

- WIPER: Aquest també és un joc que agrada molt als nens/es, especialment perquè té PULSADOR.

El que treballem també és l'atenció, el lèxic, l'escolta activa ja que han d’endevinar paraules a través d'unes pistes, el control de l'impuls ja que només poden tocar el polsador quan coneixen la resposta etc...

Per finalitzar aquesta reflexió només vull dir que tot i que fa uns dies també vaig defensar l’ús de jocs i activitats a l'ordinador, i les seves característiques particulars, sóc també molt partidària de recuperar aquest jocs de taula que casa vegada s'utilitzen menys i que principalment el que ens ofereixen és la possibilitat de jugar amb els nens/es, de jugar tots plegats (família, amics, germans etc.) i compartir una estona agradable potenciant les competències i el hàbits socialitzadors i les HHSS ja que aquests aprenentatges no entren dintre de cap matèria escolar però són molt més importants.

 

CAS M. 4/12/212

Assistents a la sessió:

Psicopedagoga i tutora: A.

Nen: M

Jo

Objectiu: En M. tenia com a activitat de l'escola, deures, fer un dibuix d'un arbre de nadal i escriure 5 oracions respecte al Nadal.

Materials: Foli blanc, llapis, llapissos de colors, regle, goma i maquineta.

Avaluació de la sessió: Comento aquesta sessió perquè em va semblar molt interessant. Al M. li costa portar a terme aquelles activitats en les quals ha de posar en pràctica l'atenció sostinguda i, a més, habitualment es cansa de seguida i vol passar a fer una altra activitat.

Quan va arribar ell ja havia planificat a la seva manera la sessió, sense donar gaire rellevància a aquesta activitat, però l'A. el va reconduir molt bé i el va motivar a fer-la amb ganes.

Primerament el M. va dibuixar l'arbre a un foli. El va fer petit, tort, sense detalls i desproporcionat. L'A. , tot i que el va reforçar per la tasca, el va convidar a tornar-lo a fer seguint una sèrie de passos, ja que era una feina que s'havia d'entregar i el M. reconeixia que ho podia fer molt millor.

Passos a seguir:

- PLANIFICACIÓ ( Cóm vull el meu arbre? Tinc el material necessari? Gran/ Petit, Alt /Baix, Estret/Ample etc.) de manera que el M. es va poder imaginar (esquema mental) l'arbre que volia dibuixar i ens ho va explicar.

-EXECUCIÓ (He de poder plasmar al paper la meva idea d'arbre). L'A. li va donar la possibilitat de poder fer-lo en una full de quadres i al M. li va semblar molt bona idea. Entre els dos van decidir que el farien gran i alt i que seria una molt bona idea poder comptar els quadres, amb el regle, per a que les dues bandes de l'arbre quedessin iguals.

-DETALLS (Què te d'especial el meu arbre?) Una vegada fet el "cos" de l'arbre l'A. el va motivar a personalitzar-lo. El M. va acceptar molt content i va voler guarnir-lo amb boles i garlandes.

- COLOR ( Quins colors té el meu arbre?). Tot i que aquí ja estava cansat va cedir a pintar-lo. va demanar ajuda de manera que tots tres vam col·laborar en pintar l’arbre.

Finalment, quan el va veure pintat i de manera espontània, va voler dibuixar i pintar uns REGALS DE COLORS". Realment li va quedar molt maco!!!

Posteriorment va pensar i escriure les frases al darrera. Aquesta tasca la va fer prou bé de manera autònoma tot i que sovint cal recordar-li que cuidi la grafia i la presentació.

 

CAS D.27/11/212

Assistents a la sessió:

Psicopedagoga i tutora: A.

El nen: D.

Jo

Objectiu: Ajudar al D. a preparar-repassar el temari corresponent a un control de socials: Les superfícies terrestres.

- Suport i assessorament a la resposta a conflictes quotidians.

Materials: Ordinador, ja que el D. treballa amb aquesta eina i és mitjançant aquesta via com pot accedir al temari. Llapis i folis per fer esquemes amb els conceptes principals.

Avaluació: Aquesta sessió la destaco perquè em va semblar molt interessant el paper de l'A. Aquest dia la mare del D. i el mateix nen arriben enfadats ja que el D. havia tingut un problema a l'escola amb un company que, suposadament, ja l'havia dit algunes coses desagradables via facebook.

L'A. es queda sorpresa de que en D. tingui facebook ja que només té 12 anys, i li fa saber a la mare.

La mare explica que va ser un premi per "portar-se bé" però l'A. insisteix en que hi ha altres maneres de reforçar el bon comportament del nen.

Pel que sembla és la germana la que li mig controla i, de tant en tant, entra a la pàgina a veure i llegir els comentaris. Al D. no l'importa que ho faci la seva germana però no vol que ho faci la seva mare.

L'A. informa una mica a la mare sobre l'ús i les funcions de les "xarxes socials" i explica a la mare que si l'han donat el consentiment han d'estar preparats per a les repercussions d'un mal ús, però que tampoc poden fer responsable de tot al D. Ella només està a favor si hi ha un seguiment molt proper per part del pares, tot i que ho veu innecessari però entén la "pressió social" i de la colla ( molt important a l’adolescència).

Crec que l'A. va portar molt bé la conversa. Per una banda va informar i assessorar i per l'altre va donar el seu parer com a professional sempre respectant l'opció i la decisió de la família. Em va agradar molt que centrés la responsabilitat en els pares i que els fes veure que les accions i les decisions tenen conseqüències que els nens/es no poden gestionar per si sols. Ella va informar d'altres opcions: comptes compartits, que els pares sempre coneguin adreces i contrasenyes etc.

Finalment va acabar dient que aquests aspectes s'havien d'acabar de discutir i decidir a casa, on també podrien escoltar l'opinió del pare, per tal d'arribar a uns acords i va voler centrar-se en ajudar al D. a preparar la prova de socials, que era l'objectiu de la sessió.

Quan la mare va sortir del despatx va donar també alguns consells al D., després d’escoltar la seva versió, i de seguida vam tornar a reprendre el contingut de ciències socials per preparar el control: lectura comprensiva, detecció i memorització de paraules clau entenen els conceptes de manera significativa, subratllat, esquema etc.

 

CAS M. 27/11/2012 Sessió Especial

Assistents a la sessió:

Psicopedagoga i tutora: A.

Nen: M.

Jo

Objectiu: Treballar l'atenció, la memòria a curt termini, el control de l’impuls, ortografia i gramàtica i nou lèxic. Jugar i aprendre amb un material novedós i pensat específicament per a ell.

Material: El Memori que jo li vaig fer, full blanc, llapis, goma i maquineta.

Avaluació de la sessió: Aquesta ha estat per a mi la sessió més maca i més especial. Aquest dia vaig arribar 10 min. tard perquè vaig perdre l'autobús i recordo que quan vaig entrar al despatx ja estaven treballant.

L'A. havia fet una selecció d'algunes de les targes de memori, ja que n'hi ha moltes parelles i es poden treballar diferents aspectes relacionats amb les normes d’ortografia catalana.. En aquest cas van escollir aquelles targes que treballaven les normes corresponents a: TG, TJ, TX, S, C, SS.

- Quan vaig arribar just començaven a fer una partida i de seguida m'hi vaig afegir. Per jugar i havia una consigna: S'havia de dir en veu alta allò que es pensava EX: Aixeco aquesta perquè... Sé que aquí està "X" així que..., Aquesta crec que ja ha sortit abans...

Amb això el que es pretenia es fer conscient al M. que tot i que estem jugant, en el jocs també hi ha normes, un ordre, una lògica interna, un coneixement previ que s'ha de posar en pràctica i que no es pot actuar de qualsevol manera (impulsivitat) ja que això ens porta a cometre errades. A la mateixa vegada també ens ajuda a treballar el "llenguatge intern".

- Després va realitzar altra proposta que jo havia fet amb aquest material: ESCRIURE UN CONTE.

Vam agafar a l'atzar un grup de targes i les vam barrejar. En aquest cas vam fer un treball "col·laboratiu en cadena" ja que:

- M. escollia una targeta i, amb aquella paraula, pensava una frase. Jo, en un full en blanc, escrivia la frase que s'havia inventat en M. Posteriorment jo escollia tarja i era l'A. qui escrivia la frase i així anàvem seguint l'ordre per fer el conte entre els tres. L’única consigna era seguir l'ordre, cadascú el seu torn i estar atent a la funció que li tocava, i que història tingués sentit.

Amb aquesta tasca, a demés de les normes d’ortografia i el lèxic, també vam treballar d'una manera original, la grafia, la sintaxis, la presentació, el control de l'impuls, la creativitat etc.

Tots tres vam riure i gaudir moltíssim de la sessió i vam arribar a l'acord que, en una altra sessió, el M. passaria el conte a ordinador i faríem els dibuixos dels personatges.

Em va agradar molt fer aquest material per al M. però més em va agradar que ell gaudís tant amb la seva utilització i ús. Com he dit al principi, per a mi aquesta ha estat la sessió més maca de totes.

 

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

BIBLIOGRAFIA 

• DSM-IV-TR. (2003) Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals. Barcelona:   Masson, 3ª ed.
• Materials de l'assignatura: La pràctica psicopedagògica en educació formal (volum I), La pràctica psicopedagògica en educació no formal (volum II)
• Monereo, C. (2011). Models d’Orientació i intervenció psicopedagògica, Mòdul 1. Models d’Orientació i intervenció psicopedagògica. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

WEBGRAFIA  ( consultada entre el 10 d'Octubre i el 12 de Desembre de 2012)

Centre de Pràctiques

 

http://www.centregavina.es

Associacions i col·legis professionals

Col·legi de Pedagogs de Catalunya http://www.pedagogs.cat/

Col·legi de Psicopedagogs de la Comunitat Valenciana http://copypcv.org/

Confederació d’Associacions de Psicopedagogia i Orientació (enllaços a la resta d’associacions de

psicopedagogia que hi ha a l’estat) www.copoe.org/

Editorials

www.teaediciones.com

Generals

www.xtec.cat

www.xtec.cat/eap/index.htm

www.xtec.cat/dnee/sati_eaps/

TDA-H

www.apnadah.org/

www.tda-h.com

www.trastornohiperactividad.com/

www.deficitdeatencion.org/preguntas.htm

www.psicopedagogia.com/tratamiento-del-trastorno-por-deficit-de-atencion

www.f-adana.org/

www.addwarehouse.com

http://es.wikipedia.org

Altres

 

www.activitats.clik.com

www.cuentosinteractivos.com

www.edu.365.cat

 

www.friv.com

 

www.juegotes.com

 

 

 

EL TDAH

 

EL TDAH

El trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH), és un trastorn que s'inicia en la infància i es caracteritza per dificultats per mantenir l'atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos. El TDAH s'ubica en la classificació dels trastorns mentals de l'APA (Associació Americana de Psiquiatria), en l'apartat de trastorns per dèficit d'atenció i comportament pertorbador (DSM IV, quarta edició del manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals, 1994) .

D'acord amb aquesta classificació, s'estableixen 3 subtipus del TDAH, segons la presentació del símptoma predominant:
- Tipus amb predomini del dèficit d'atenció.
- Tipus amb predomini de la impulsivitat-hiperactivitat.
-Tipus combinat, on predominen tant símptomes de desatenció com d'impulsivitat-hiperactivitat.

En la classificació estadística internacional de malalties de l'OMS (la CIE-10 de 1992), més utilitzada en l'àmbit europeu, el TDAH s'ubica en l'apartat de Trastorn hipercinètic, classificat en quatre categories bàsiques:
- Trastorn de l'activitat i de l'atenció: subdividit en Trastorn de dèficit d'atenció i Síndrome de dèficit d'atenció amb hiperactivitat.
- Trastorn hipercinètic dissocial.
- Altres trastorns hipercinètics.
- Trastorn hipercinètic sense especificació.

La característica essencial del TDAH és un patró persistent de desatenció i / o hiperactivitat-impulsivitat, més freqüent i greu que l'observat habitualment en subjectes d'un nivell de desenvolupament similar.
Segons el DSM-IV, per diagnosticar el TDAH en qualsevol de les categories: Algunes alteracions provocades pels símptomes, es presenten en dues o més ambients (per exemple a casa i a l'escola).
Alguns d'aquests símptomes que causen alteracions, estaven presents abans dels 7 anys d'edat.
Hi ha d'haver proves clares de deteriorament clínicament significatiu de l'activitat social, acadèmica o laboral, és a dir que els símptomes interfereixen de forma significativa la vida de la persona.
Els símptomes no apareixen exclusivament en el transcurs d'un trastorn generalitzat del desenvolupament, esquizofrènia o un altre trastorn psicòtic ni s'expliquen millor per la presència d'un altre trastorn mental.

Alguns autors, destaquen les dificultats d'autocontrol com eix central del trastorn. En aquest sentit, es descriu el TDAH com un "dèficit per inhibir la conducta prepotent" (Barkley 1995).

Principalment, cal distingir el TDAH de comportaments propis de l'edat en nens actius, retard mental, situacions d'ambient acadèmic poc estimulant i subjectes amb comportament negativista desafiant (DSM-IV).

Per a més informació sobre les caracteristiques, causes, prevalència, pronòstic, tractaments etc.   consultar: http://www.fundacionadana.org/, www.apnadah.org/, www.tda-h.com, www.trastornohiperactividad.com/, www.deficitdeatencion.org/preguntas.htm, www.psicopedagogia.com/tratamiento-del-trastorno-por-deficit-de-atencion

 

MATERIALS INFORMATITZATS O VIA INTERNET

MATERIALS INFORMATITZATS O VIA INTERNET

Al despatx on estic realitzant les pràctiques tenen bastant generalitzat en la metodologia que es porta a terme a les sessions de reeducació realitzar tasques a l'ordinador (textos, ortografia, carpetes de cada usuari...etc.) . Pensen que és una manera de motivar els nens/es, ja que a aquests els hi agrada força, i d'apropar-los a una realitat cada vegada més present a les aules i més útil en la realització de tasques acadèmiques i competències personals: LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.

Sovint es tendeix a tenir una visió negativa dels nens que passen temps, o fan un ús una mica continuat, davant de l'ordinador i de les possibilitats que internet i les noves tecnologies ens poden oferir. Hi ha la visió generalitzada que internet és una amenaça pels nens/es. La veritat és que jo era força d'aquest parer però m'he he adonat que no sempre és així.

Amb aquesta experiència el que he aprés és que les possibilitats que ofereixen les NT no són bones o dolentes en sí mateixes, sinó que depèn moltíssim de l’ús que se'n faci i de les finalitats de les persones. Per tant penso que cal acompanyar al nen en el seu aprenentatge i ús de l'ordinador, i de totes que possibilitats que aquest presenta, i guiar-lo i orientar-lo davant les dificultats de manera que aquest ús no es torni un "mal ús o mal hàbit". Que també cal fer un seguiment de ben a prop de tot allò que fa servir i els programes que utilitza, però d'igual manera que també s'hauria de fer amb la programació de la TV, amb els llibres que llegeix etc.

He pogut observar que si es coneixen els enllaços i les pàgines adequades internet ens ofereix un ventall molt ampli de possibilitats, d'activitats i jocs que poden beneficiar i estimular l'aprenentatge dels nens/es i que estan molt relacionats amb els continguts que es treballen a les aules i sobre el paper però d'una manera molt més interactiva (feedback) i divertida on l'infant, realment, es sent actiu i protagonista en el seu aprenentatge (constructivisme).

Evidentment aquesta no és la base del treball (pla de treball) que es fa en una reeducació escolar, ni es fa sempre, però sí pot ser un recurs per premiar la bona feina i l'esforç realitzat a la sessió amb 5 o 10 minuts de joc a l'ordinador amb materials específics d'entre els quals poden escollir.

A més, un altre aspecte positiu és que hi ha moltíssima varietat i si investigues una mica pots trobar coses molt interessants. A més és gratuït, que en el moment que estem ara tampoc va gens malament tenir accés a materials sense cost, si aquest ofereixen una bona qualitat i un ventall de possibilitats ampli.

Algunes de les pàgines web i dels materials que jo no coneixia són els següents:

www.activitats.clik.com

www.cuentosinteractivos.com

- Aburrimiento

- Enfado

- Rabia

- Ira

- Felicidad

Trabajar contenidos de tipo emocional a través del cuento. Identificar al niño con el personaje del cuento, trabajar la historia, cambiar la historia, modificar los personajes o determinades situacions etc.

www.edu.365.cat

www.friv.com

www.juegotes.com

Per finalitzar aquesta aportació volia emfatitzar que aquests materials els hem utilitzat quasi bé sempre amb el M. ja que el D. sempre té molts més deures i estudi i a les sessions habitualment no ens queda temps per afegir més tasques al pla de treball.

 

CAS D. 8/11/2012

Assistents a la sessió:

 

Psicopedagoga i tutora: A.

Nen: D.

Jo

 

Objectiu: Porta l'informe d'avaluacions i l'A. vol analitzar els resultats obtinguts amb ell. Amb el temps que ens quedi fer deures pendents.

 

Materials utilitzats: Informe d'avaluació. Les carpetes.

 

Avui la mare del D. l'ha acompanyat fins a dintre del despatx. Per una banda semblava no refiar-se de que el D. ens digués que havia portat l'informe d'avaluació, tot i que això ja li explica a l'A. al vestíbul, però per l'altre semblava que era ella mateixa la que tenia ganes de mostrar-lo. L'A. la convida a passar i a parlar-ne.

Efectivament és ella qui treu l'informe de la motxilla i li mostra a l'A. L'A. se'l mira i li torna la pregunta: Tu que penses? la mare es queda parada i...somriu. En realitat la mare està força contenta doncs, encara que hi ha alguna matèria suspesa, les notes del D. han millorat. L'A. felicitat a tots dos i convida a sortir a la mare per començar a treballar.

 

Quan la mare surt, l'A. reprèn la conversa amb el D. Cóm estás? Què t'han semblat les notes? Era el que t'esperaves? Hi ha hagut alguna sorpresa? Creus que hi ha alguna matèria on podries haver tret millor nota? En quina t'has esforçat més? Creus que son justes?

 

El D. tendeix a sobrevalorar allò que li surt malament i a minimitzar allò que fa bé amb lo qual reforça els seus sentiments negatius i d'incompetència. L'A. Li dona la volta a la situació i li va veure totes aquelles matèries que ha aprovat i les que està a punt de fer-ho. Finalment el torna a felicitar perquè hi ha més aprovats que suspesos i aconsegueix treure somriures al D.

 

Com que quan s'acaba la conversa ja queda poc temps considerem que no és adequat començar una tasca acadèmica, així que proposem mirar-revisar la carpeta i endreçar les feines realitzades. Observem que les feines, fetes en folis blancs, estan desendreçades i no a la pestanya que toca. A més les que estan ben posades no segueixen cap criteri cronològic atenent a les dates. Les feines que són de taller han d'anar a una altra carpeta.

Animem al D. i el motivem a que s'acostumi a endreçar bé les coses (hàbit) ja que d'aquesta manera guanyarà temps i s'estalviarà notes negatives i disgustos. Moltes vegades perd les feines, i les ha de tornar a repetir, o no les troba quan toca i li posen mala nota per no entregar-les encara que les ha fet...etc.

 

Avaluació de la sessió:

 

Aquesta sessió m'ha agradat molt ja que ens hem allunyat una mica de les feines i tasques estrictament acadèmiques, que habitualment treballem amb el D., i hem entrat una mica més en el terreny emocional, en la persona. Sóc del parer que si el nen, la persona, no es troba bé emocionalment difícilment podrà afrontar amb èxit les tasques acadèmiques i obtenir uns bons resultats. Crec que és imprescindible que els nens trobin aquest espai i aquesta persona de confiança amb la que puguin mantenir converses de caire més emocionals.

Penso que al D. li va anar molt bé i la prova va ser que va marxar relaxat, donant la seva paraula que acabaria les tasques a casa, i amb una expressió a la cara molt diferent de quan va arribar. 

ENTREVISTES AMB ELS/LES MESTRES 15/11/2012

Hola!!!

A banda de les sessions que he anat penjant i que, més o menys, ja podeu tenir una idea de l'estructura que tenen i la metodologia que es segueix per a treballar, volia compartir amb vosaltres altres informacions.

El passat dia 15 de Novembre de 2012 la meva tutora em va fer una devolució prou extensa de l'entrevista que havia mantingut amb la tutora del M. Generalment l'A. acostuma a demanar entrevistes amb els tutors i tutores dels nens i nenes amb els quals treballa per poder informar-se, de primera mà i sense intermediaris, de l'estat i evolució del nen/a a l'escola. La finalitat és:

- Informar-se de cóm va el nen/a a l'escola tant a nivell acadèmic, relacional i de comportament.

- Quines dificultats hi ha i cóm les treballen a l'escola.

- Saber si li fan algun tipus d'adaptació en les tasques.

- Explicar ella què i cóm estan treballant al despatx: Objectius, materials, metodologia etc.

- Posar criteris en comú i arribar a acords (treball cooperatiu i en xarxa).

- A vegades també cal informar i assessorar als mestres respecte als alumnes amb dificultats d'aprenentatge o trastorns específics diagnosticats.

La idea era poder assistir-hi jo personalment però aquest nen encara no fa un any que ve al despatx i l'A. no coneixia prou bé la seva escola ni la seva tutora, amb lo qual va decidir que era millor anar-hi sola i que jo l'acompanyaria quan fes alguna altra en algun centre escolar on ja la coneguin.

En general em comenta que ha anat força bé i que han pogut arribar a alguns acords:

- Cal treballar l’ús adequat de l'AGENDA tant a nivell comunicatiu entre Escola-Família-A. com a nivell organitzatiu per al propi M. Cóm vol treballar a l'agenda? Quins criteris seguirà? Quins colors? Cóm anotarà els deures? Cóm anotarà les proves d'avaluació?

Cal que l'agenda es torni una material rellevant de consulta diària per part de tots els adults que estan entorn a l'educació del M. i que aquests transmetin aquesta importància i rellevància de l'organització, la planificació i l'hàbit al propi nen. Això no vol dir no donar-li autonomia ni responsabilitat ja que només es tracta d'un suport.

- ORGANITZACIÓ I RUTINES. Tot i que a l'escola els dies acostumen a estar força organitzats i estructurats l'A. aconsella a la tutora que intenti implantar a l'aula certes retines (càrrecs, dinàmiques etc.) que ajudin al M. a poder col·laborar, anticipar el que vindrà i no dispersar-se tant. L’espontaneïtat i la creativitat són recursos molt valuosos per poder treballar amb nens però a vegades, a aquests que són una mica dispersos i desatents, es perden en aquestes situacions.

- ADAPTACIÓ DE LES TASQUES. L'A. va poder explicar en quin moment i situació es troba el M. Tot i que fa temps que està diagnosticat de TDAH encara no està medicat, i sembla que les tasques i demandes escolars comencen a superar-lo (més angoixa, més ansietat, més nerviosisme i pitjor conducta). la mestra explica que, a vegades, li fan petites adaptacions a algunes tasques i l'A. ho troba molt adequat. Tot i això acorden que li faran més adaptacions i que li donaran més temps i suports en la realització de les proves d'avaluació.

- DIFICULTATS DE RELACIÓ: La mestra incideix molt en que últimament el M. té més problemes amb els seus companys i companyes de l'aula i que fins i tot observa que, a les estones de pati, té conflictes i comencen a deixar-lo de costat. Acostuma a realitzar un joc impulsiu, descoordinat, no segueix ni respecta les normes, es "torpe" en les activitats físiques i això no agrada als companys i companyes. Per intentar pal·liar aquesta situació, i agradar als altres, tendeix a fer tonteries per fer-se el graciós. L'A. informa que aquests aspectes s'estan treballant però que també cal que a les estones de pati algú hi pugui estar atent per gestionar aquestes situacions.

La veritat es que em va agradar molt aquesta conversa i crec que és un aspecte essencial de la intervenció. Considero que és molt important que existeixin acords i patrons comuns d'actuació entre les diferents persones o agents que s'encarreguen de l'educació del M.


Respecte a la devolució de l'entrevista del D. estem esperant a tenir una estona per fer-la. Potser hi aniré quan se la faci a la seva família.

 

CAS D. 6/11/2012

Assistents a la sessió:

Psicopedagoga i tutora: A

El nen: D. 11 anys

Jo

Objectiu: Avui el D. arriba al despatx discutint amb la seva mare i de molt mal humor. Es veu que ha perdut la jaqueta del xandall de l'escola que val aproximadament uns 100 euros. La seva mare està molt enfada i li va recordant que és desendreçat, despreocupat, que ha de cuidar de les seves coses, que els pares es gasten molts diners en ell...etc.

Calmar al D. i poder escoltar la seva versió dels fets. Recolzar-lo però, a la vegada, fer-li entendre la posició de la seva mare. Una vegada estigui calmat, mirar l'agenda i poder fer algunes de les tasques que necessiti per la dia següent.

Materials: D. portava a la motxilla uns resums que havia treballat el cap de setmana i volia que l'A. els revisés. L'A. l'ha felicitat molt per aquesta tasca i l'ha ajudat a gestionar el seu malestar.

Avaluació de la sessió:

Avui la sessió ha començat d'una manera una mica tensa. La mare del D. venia molt enfadada i s'ha posat a parlar i reganyar al nen al vestíbul del despatx. L'A. de seguida l'ha fet entrar per poder xarrar en privat per respecte al D. i també a la resta de persones que hi havia a la sala i les companyes que estaven treballant en altres despatxos.

Hem estat una bona estona parlant els quatre, ja que la mare ja ha deixat anar altres situacions que li preocupen i que han tingut lloc en aquests últims dies. Evidentment jo, enfront aquestes situacions intento quedar-me al marge, tot i que estigui present, i no dono el meu parer si no me'l demanen. Crec que davant això cal ser molt prudent i aprendre de cóm gestionen les situacions les professionals.

Penso que l'A. tot i que també ha estat prudent, ha sabut tranquil·litzar a la mare i donar-li la seva part de raó, però a la vegada escoltar al nen, els seus arguments, i fer entendre a la mare que l'havia de donat un vot de confiança i que potser s'estava equivocant jutjant-lo abans de temps. A l’endemà hi hauria temps de solucionar el problema.

Un recurs que fa servir molt l’A. És el sentit de l’humor i crec que aquest és essencial a la vida, però molt més quan et trobes enfront de situacions conflictives i cal “treure ferro”.

La veritat és que penso que d'aquestes situacions, que queden al marge dels aspectes acadèmics o estrictament de les re-educacions, també s’aprèn moltíssim ja que et donen molta informació dels patrons i maneres de funcionar de les famílies. Cal que aprenguem molt bé a gestionar conflictes i a ser uns bons mediadors i mediadores.

 

CALENDARI

CALENDARI DE PRÀCTIQUES

OCTUBRE

·         El dia 4 d’Octubre de 2012 vaig realitzar la primera trobada amb la tutora amb l’objectiu de planificar les pràctiques.

DIMARTS	9-oct.	16-oct.	23- oct.	30- oct.	Nº hores	Total mes
De 17.00 a 20:00h	3 hores	3 hores	3 hores	3 hores	12hores
DIJOUS	11-oct	18- oct.	25- oct.	-	Nº hores	22.5 hores
De 17.00 a 20:30h	3.5 hores	3.5 hores	3.5 hores		10.5 hores

 

NOVEMBRE

DIMARTS	6-nov.	13-nov.	20-nov.	27 -nov.	Nº hores	Total mes
De 17.00 a 20:00h	3 hores	3 hores	3 hores	3 hores	12hores
DIJOUS	8–nov.	15-nov.	22-nov.	29- nov.	Nº hores	26 hores
De 17.00 a 20:30h	3.5 hores	3.5 hores	3.5 hores	3.5 hores	14 hores

DESEMBRE

DIMARTS	4-des.	11- des.	18- des.	-	Nº hores	Total mes
De 17.00 a 20:00h	3 hores	3 hores	3 hores		9hores
DIJOUS	13 - des.	20- des.	27- des.	-	Nº hores	19.5 hores
De 17.00 a 20:30h	3.5 hores	3.5 hores	3.5 hores		10.5 hores

·         Durant les pràctiques també he elaborat material a casa per a les intervencions, en el qual també he invertit hores de treball.

·         La resta d’hores cal determinar-les amb el centre ja que el volum d’usuaris ha disminuït força i era complicat quadrar els horaris per veure i assistir a més  sessions d’intervenció.

• Al centre som tres noies les que estem realitzant els pràcticum en aquest moment.