JOCS DE TAULA

 

 

 

 

 

ELS JOCS DE TAULA

Com ja heu pogut veure, i també he fet menció en altres aportacions al bloc, penso que les joguines i els jocs , i els jocs de taula en concret, poden ser un material molt útil i beneficiós per treballar amb els infants en general i amb els infants amb TDAH en particular.

En la classificació dels tipus de materials, i tenint en compte els que he vist i hem utilitzat al despatx, els jocs de taula els vaig classificar en materials adaptats ja que es tracta d'un tipus de material elaborat amb uns objectius i finalitats determinades, bàsicament lúdiques i de passatemps, però que poden ser adaptats molt fàcilment a diferents situacions i plans de treball amb els infants segons les seves necessitats: pel seu contingut, pel seu format, per les normes del joc, per la seva estructura etc.

Cóm aprèn més i millor un nen/a?

Crec que els psicopedagogs no podem oblidar que la manera cóm els nens aprenen més coses i d'una manera més significativa és quan estan realment motivats, amb interès, i estan gaudint amb allò que estan fent. Per tant considero, com també ho consideren les diferents persones que treballen a l'equip del centre, que el joc i l'activitat lúdica ha de ser un recurs essencials i principal en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

A més, crec que el joc no només serveix "per ensenyar coses als nens/es" sinó que també ens permet poder aprendre coses dels nens/es i del "seu estat", aspecte que és molt més interessant, i construir "coneixements compartits" (Constructivisme). Això ho dic perquè a vegades penso que no cal passar proves estandarditzades per conèixer segons quins aspectes evolutius d'un nen/a sinó que només cal amb observar cóm es mou, cóm parla (estructura i contingut dels llenguatge) cóm juga, a què li agrada jugar, si es capaç de seguir normes i les entén, si respecta els torns de joc, què explica quan juga etc... Evidentment per fer això cal estar ben preparat i format i cal conèixer molt bé i fer un bon ús de les metodologies observacionals, tècniques d'entrevista i de conversa etc. Potser aquesta forma d'intervenció seria més propera a la psicologia, però és que sovint em costa traçar la línia divisòria entre una especialitat i l'altra tenint en compte que primerament vaig estudiar la llicenciatura de psicologia i crec que són professions força complementàries, però aquest és un altre tema.

Tornant als jocs de taula dir que els considero una eina molt útil per treballar les HHSS, l'ATENCIÓ I L'AUTOCONTROL, aspectes essencials per treballar amb tots els nens/es i que sovint cal reeducar en els nens i nenes amb TDAH. A més, mitjançant el joc també podem treballar PAUTES I NORMES DE CONDUCTA I SOCIALS (demanar, preguntar, mantenir la posició correcta, la conversa, els torns etc.) , VALORS (ser company, ajudar a l'altre davant les dificultats, la paciència, la pertinença al grup etc.) SENTIMENTS (alegria/frustració), APRENDRE A GUANYAR I PERDRE etc.

Alguns dels jocs de taula que més em fet servir, sobretot amb el M. ja que el D. sempre té molta feina i deures, són els següents:

- UNO: Joc de cartes. Sobretot ens interessa per treballar l'aspecte atencional i la frustració. S'ha d'estar atent al color, al número, als canvis de sentit, a les jugades que fan la resta de companys...etc. També tolerar quan et salten el torn o quan has de robar més d'una carta...

- QUIÉN ES QUIÉN: El podem adaptar segons l'edat del nen/a. Ens interessa per treballar la planificació, l'ordre, l'observació, els detalls, l'estructura correcte de les preguntes, el vocabulari correcte etc. En definitiva també per treballar l'atenció i les HHSS.

- LA CATEDRAL: És un joc d’estratègia. En aquest cas està més relacionat amb la planificació i l'estratègia, és a dir, amb el control de l’impuls. És un joc en el qual s'han d'entendre bé les normes i planificar-se bé abans de fer. Aquest li agrada molt al M. però com que encara està a la fase d'operacions concretes (7-12 anys), segons la Tª. de Piaget (1896-1980), li costa entendre les normes que tenen a veure amb el "coneixement abstracte" propi de l'etapa d'operacions formals (12-15 anys). Tot i això accepta bé perdre i les explicacions de per què ha estat així. És interesant i útil justificar aquests aspectes.

- TABÚ: Per jugar al tabú prèviament fem una selecció de les cartes que considerem adequades. Consisteix en encertar paraules, fent us d'altres paraules però evitant pronunciar aquelles altres que són tabú. Aquí el que treballem és el lèxic, la lectura comprensiva, el control de l'impuls, la rapidesa de pensament i la capacitat de comunicar-se amb eficiència i eficàcia. També l'atenció etc.

- WIPER: Aquest també és un joc que agrada molt als nens/es, especialment perquè té PULSADOR.

El que treballem també és l'atenció, el lèxic, l'escolta activa ja que han d’endevinar paraules a través d'unes pistes, el control de l'impuls ja que només poden tocar el polsador quan coneixen la resposta etc...

Per finalitzar aquesta reflexió només vull dir que tot i que fa uns dies també vaig defensar l’ús de jocs i activitats a l'ordinador, i les seves característiques particulars, sóc també molt partidària de recuperar aquest jocs de taula que casa vegada s'utilitzen menys i que principalment el que ens ofereixen és la possibilitat de jugar amb els nens/es, de jugar tots plegats (família, amics, germans etc.) i compartir una estona agradable potenciant les competències i el hàbits socialitzadors i les HHSS ja que aquests aprenentatges no entren dintre de cap matèria escolar però són molt més importants.