REFLEXIÓ FINAL

Tot just va uns mesos que vam iniciar aquesta activitat: El Bloc del Pràcticum II.  Al principi, com és normal, tots estàvem angoixats i preocupats pel tema del seu funcionament però, de mica amb mica i amb la col·laboració de tots/es, i especialment de la Palmira com a coordinadora, ha esdevingut una eina molt útil, interessant i enriquidora per a tothom. Personalment m’ha agradat molt portar-la a terme, tot i que no sóc cap experta i encara tinc dificultats per fer “allò que vull o que veig que fan altres companys/es amb més coneixements de l’eina”.  Per altra banda ha estat tot un plaer poder “viatjar pels blocs dels companys/es”  i “ poder enriquir-me i construir coneixements plegats” profunditzant i compartint les tasques que cadascun de nosaltres ha estat portant a terme en els seus centres de pràctiques. No només ha estat molt interessant per la metodologia sinó per la riquesa dels diferents treballs i aportacions i per la “visió tan amplia” que hem pogut fer-nos de la tasca i el paper del psicopedagog en la societat actual.

Què he aprés?

Si bé la primera part del prácticum (I) va estar centrada en l’observació de casos i en el seguiment de la metodologia de treball al centre on realitzo les practiques, en aquesta segona etapa he pogut ser jo la persona que ha dissenyat el pla d’actuació i, en part, qui ha portat a terme les sessions de treball juntament amb la meva tutora. Evidentment s’ha seguit treballant respectant la metodologia del centre però, si que és cert i li estic molt agraida, que la meva tutora m’ha donat força llibertat per posar en pràctica aquelles activitats/dinàmiques de treball que he cregut rellevants i importants i també l’ús de materials (tant comprats com elaborats), tenint en compte els objectius de treball que ens havien plantejat inicialment, sempre i quan les condicions han estat les adequades.

Durant aquest temps he estat compartit converses, dubtes, experiències etc. amb un grup de professionals que em van acollir maravellosament des del primer dia i que m'han fet sentir una més en tot moment.

He aprés que els nens amb dificultats, o sense, són entranyables, he aprés que tots són particulars i únics, he après que el més important és la persona que tens davant, independentment de la causa o el trastorn pel qual acudeix al centre, he aprés a posar en pràctica tot un procés d'intervenció des de l'inici fins a l'avaluació final (fases), he aprés que sovint la teoria va per una banda i el que et trobes a la pràctica és "una altra cosa", he aprés a improvisar , també he aprés a acceptar les meves errades i acollir les propostes de millora...HE APRÉS MOLTÍSSIMES COSES!!!

També he de destacar que la col·laboració del M. i la seva família ha estat molt important i que m’han fet la feina molt agradable. Sense ells no hagués estat possible!

En quin punt estic ara?

Evidentment el treball que estem portant a terme no té un inici ni un final determinat, sinó que forma part d’un continu. El que sí és ben cert és que ens vam plantejar uns objectius de treball, a curt termini, i sobre aquests hem planificat les sessions i cercat els materials i metodologies de treball necessàries. La meva intenció, en tot moment, ha estat no centrar-me única i exclusivament en el treball d’aspectes acadèmics amb el M. (lectura, ortografia, tècniques d’estudi etc.) sinó que, respectant aquests i treballant-los també, ampliar la meva intervenció a altres àrees: Coneixement d’un mateix (capacitats i limitacions, gestió de les emocions), autocontrol (impulsivitat), autoestima i autoconsciència, HHSS etc.   A mi, personalment, és una vessant que m'interessa molt. Considero són aspectes que sempre s'han de tenir en compte i que moltes vegades ens ajuden, o ens dificulten, el poder incidir/accedir sobre altres àrees de treball, com per exemple les acadèmiques. Crec que cada alumne, pacient etc. ha de sentir que ens interessem d'una manera "individual" per allò que els hi passa i només d'aquesta manera es podrà establir un bon vincle educatiu que ens permetrà poder treballar aquest i altres temes. És molt necessari que ens acostumem a conversar amb els nens i nenes, però des de nadons, fent servir llenguatge i comunicació emocional i donant l’espai i el temps necessari per a que ells/elles les puguin anar assolint adequadament i gestionant de forma cada vegada més autònoma i sana.  es considera molt important el paper actiu de la família i  de l’escola com a agents socialitzadors i com a contextos on el nen creix, es relaciona, es desenvolupa i aprèn-ensenya.

Jo potser diria que ara estic entre la fase 4 i 5 del procés, és a dir, avaluant els resultats que vaig obtenint i plantejant-me les possibles propostes de millora. També he de dir que aquestes fases s’han anat portant a terme ja que, sessió rere sessió, hem estat fent valoracions/avaluacions de cóm ha anat i dels possibles canvis que es podrien fer per tal de millorar la intervenció. En tot cas les avaluacions que hem portat a terme estan basades en l’observació i l’experiència directa i, per tant, són més qualitatives que no pas quantitatives.

Vaig fer la proposta de poder portar a terme una avaluació quantitativa, tenint com a punt de referència l’avaluació inicial que li van fer al M. quan va arribar al centre. De totes maneres d’això ja fa força temps i que crec hi poden haver moltes variables no controlades que poden “contaminar els resultats obtinguts”.

Per últim m'agradaria finalitzar la meva reflexió amb una frase que vaig llegir en un dels mòduls de treball i que em va semblar molt maca i un pilar molt important del nostre paper a la societat:

Els psicopedagogs treballem amb un “material molt sensible” i, per tant, el respecte i l’ajuda permanents han de presidir les nostres accions.

 ( Bonals i de Diego, 2001).

Continuo treballant amb il·lusió.


Moltes a gràcies a totes les persones que han fet possible la realització del meu projecte de pràctiques (II).

 

7/05/2013 De tot es pot aprendre...

Avui el M. té molts deures de castellà i l'A. ja m'informa que difícilment podrem treballar alguna de les activitats que tenim planificades.

Ha de fer per l’endemà:

- Una fitxa de reforç

- Una fitxa d'ampliació

Entre els continguts a treballar hi ha : l'oració en passiva i l'ús de la H ( HUE, HIE  etc.)

En aquesta sessió m’agradaria destacar la intervenció que es va fer a banda dels continguts a treballar.

Avui observo que el M. està diferent: més inquiet del que és habitual en ell i només amb la mirada, sense dir paraules, ja m’entenc també amb l’A. que també ho pensa. No està ben assegut, li costa molt atendre a les demandes, té molta verborrea i diu coses sense gaire sentit,  diu "paraules malsonants" i fins i tot algunes paraulotes... Jo diria, pel seu semblant i aspecte que està molt cansat i que aquesta és la seva reacció enfront a la quantitat de deures que té. Ell sap que avui no hi haurà estona de joc o activitat lúdica d'aprenentatge i això el desmotiva una mica.

L'A. li crida l'atenció en diverses ocasions i fins i tot hi ha un parell de moments en el quals s'ha de posar ben seria amb ell. Finalment el M. reconeix i verbalitza estar molt cansant i és només a partir que ho pot dir i que rep la nostra acceptació i benentesa que la seva actitud i conducta canvia una mica i pot tornar a recuperar l'atenció i les formes adequades per poder tornar a començar a treballar.

La conclusió o reflexió que jo extrec d'aquesta situació és que a vegades, igual que ens passa a nosaltres, els nens i nenes no tenen el seu millor dia i s'ha de poder escoltar i acceptar. Quan això passa sovint s'entra en una espiral o situació "d'escalada" en la qual el nen/a es va sobreactivant i l'adult també i generalment sempre anant a pitjor.  En aquestes situacions crec que el millor és aturar-se i parlar sobre el que està passant de la manera més tranquil.la possible. Després, si cal, es podran començar a introduIr canvis. Penso que només a partir de l’acceptació, l’empatia i del diàleg podrem arribar a acords i a redirigir la sessió per tal de reconduir la resposta del nen/a i poder continuar treballant d'una manera adequada.

 

12/05/2013 REFLEXIÓ

Estic treballant al blog i m'agradaria recollir un neguit que ja fa temps que em ronda...

En trets generals estic molt contenta amb el treball que estic fent i amb l'oportunitat que m'han donat tant el centre, com la meva tutora de poder portar a la pràctica gairebé la totalitat de les activitats que vaig plantejar en el pla d'actuació inicial.

Per altra banda també estic satisfeta amb els materials que he anat elaborant i adquirint per poder treballar amb el M. així com amb el tríptic que estic elaborant.

Ara el meu neguit principal és: Cóm començar a "tancar" el treball realitzat? Cal que hi hagi un inici i un final en cadascun dels objectius treballats per tal d'avaluar-los? cal que l'avaluació es faci amb dades objectives?

La realitat és que ens queda poc temps per a que s'acabi el temps de realització del blog i no sé com fer-ho, doncs després encara ens queda fins a finals de juny per seguir treballant, en els diferents casos, i fer la memòria.

 

Continuo pensant...

 

4/04/2013: Treballem el M’agrada/ No M’agrada.

M’AGRADA/NO M’AGRADA

Un dels nostres objectius a treballar amb el “M” que es pugui conèixer més a sí mateix. És mitjançant/provocant la introspecció-reflexió que volem arribar a poder treballar  l’autoestima del “M” (l’autoconcepte i l’autoimatge). Creiem que la visió que un té de si mateix, i de les seves habilitats i destreses i dificultats o necessitats de millora, és el punt de partida per poder introduir canvis en allò que no acaba de funcionar i poder reforçar i treure’n més profit d’allò on es mostra més competent i el fa sentir-se millor amb sí mateix. També ens servirà de fil conductor per treballar l’empatia i les HHSS, ja que també és un aspecte on el “M” presenta dificultats.

Per tal de fer una primera aproximació a la reflexió envers a ell mateix elaboro una graella que titulo: m’agrada/ no m’agrada

Quan penso en l’activitat tinc en compte aspectes com: que li costa bastant parlar de sí mateix, ja que es tracta d’un nen tímid i vergonyós i reticent a fer “coses” que no domina. Que presenta una baixa tolerància a la frustració i dificultat per ser constant...

Quan li presento l’activitat:

Principalment es centra en el tema menjar, potser condicionat pel títol  o perquè la meva introducció no ha estat prou bona com per a “provocar en el M.” un ventall més ampli de temàtiques i possibilitats. Tot i que intento reconduir la situació em costa, fet que em fa pensar que caldria potser haver posat un model per escrit.

L’agrada fer-ho, i comença l’activitat motivat,  però davant les primeres correccions diu que es cansa d’escriure. Penso que és una bona idea que ho pugui escriure ja que així treballem també l’ortografia, la gramàtica i la sintaxis, on també té dificultats. A més podrem recuperar aquest material en un altre moment, si ens cal.

Durant l’execució observo que tendeix a menjar-se paraules, per anar ràpid i acabar aviat,  i a voler escriure el mínim possible, de manera que simplifica molt la informació.

Tots aquests aspectes es van treballant però amb compte de no caure en la sobrecorreció. Anem alternant els reforços positius amb les correccions pertinents.

Quan arriba al moment d’haver de dir cóm es sent enfront les situacions que ell mateix a escollit...es queda bloquejat i no sap que posar. Davant la dificultat ell mateix proposa fer uns EMOTICONOS dibuixats i la proposta és recollida. Els dibuixa amb un regle nou que té i li queda molt maco. Com que es mostra una mica incòmode, decideixo que  aquest apartat el treballarem el següent dia amb material de suport per facilitar la identificació d’emocions i sentiments.

Què he de millorar?

Me’n adono que parlar amb els nens, o concretament amb el M., de sentiments i emocions en abstracte és molt complicat i, davant la dificultat, ho intenten evitar. Sóc conscient que em cal elaborar un material més  concret per treballar aquest aspecte i millor si és físic i manipulable.

Caldria que jo hagués escrit un model prèviament o, si no, sempre donar un model adequat d’allò que volem. A vegades els nens/nenes no pregunten o, per vergonya, no diuen que no entenen allò que els estem demanat.

Material utilitzat:

 

 

07/03/2013: A vegades passa...

 

Hola!

Avui és dijous i tenia sessió amb el M. al centre. Estic amb febre així que he hagut de trucar a la meva tutora per comunicar-li que no hi podré anar.

Tot i que em quedo a casa aprofito per treballar alguns aspectes del tema de les famílies i consultar bibliografia al respecte. Encara estic planificant i reflexionant sobre: què és el que vull fer realment? i quin contingut és el que vull recollir? ja que en un tríptic informatiu, amb la finalitat d’acollir i desangoixar a les famílies, només hi ha de ser allò que és més rellevant, i, sobretot, el paper que te tenen les famílies en el procés d’intervenció i en el dia a dia amb els seus fills i filles.

Penso que des del primer moment els hem de fer sentir imprescindibles, desculpabilitzar-los, verbalitzar-los que són  els millors coneixedors dels seus fills i filles i les persones referents més importants. Els hem de fer sentit capaços i amb potencialitats i recursos per canviar aquells aspectes que, fins ara i per les raons que siguin, no estan funcionant.

En aquest tema encara he d’incidir més perquè ben bé no sé com fer-ho.

5/03/2013: Per on començar? Inici del pla de treball

Aquest és el primer dia que em torno a trobar amb el M., una vegada ja sabem que està acceptat el pla de treball. Cal començar a treballar i per això creiem necessari que jo mateixa l’expliqui al nen quina serà la meva funció a partir d’aquell dia, ja que passava de ser més observadora, a portar jo una mica més la iniciativa a les sessions i la programació i el per què, doncs és un nen molt viu i li agrada saber el per què de les coses, ja que això també li dona seguretat i el fa estar més tranquil.

Com que prèviament a casa jo ja he començar a elaborar materials vaig pensar que seria bona idea trobar una manera de “recollir” tota la feina que aniríem fent per tal que ell les pogués tenir a l’abast, les pogués ordenar, manipular etc...en definitiva fer-se’n càrrec i responsable de les seves coses i donar-li un “lloc especial” i un “valor extra” .

És per aquesta raó que vaig pensar en:

- Regalar-li una carpeta: El nen es va posar molt content i posteriorment a explicar-li la funció que tindria aquesta carpeta vam decidir decorar-la per personalitzar-la.

- Pintem un mandala per decorar-la. Prèviament havia cercat diferents models a internet. Ell l’escull, el que més li agrada, entre diversos models. Com que sé que li agrada molt el medi (centre d’interès) li vaig buscar models que tenien a veure amb aquesta temàtica, entre d’altres.

Està molt content i motivat pintant el seu mandala però no l’acaba i vol fer-ho a casa. Ens sembla una bona idea, ja que parteix del seu propi interès i voluntat i, previ acord, decidim que sí que el pot portar a casa ja que, d’aquesta manera, podem treballar també el compromís i la responsabilitat. Acordem que el portarà acabat a la propera sessió.

Reflexió:

He de dir que em va sorprendre molt que, en contra del que jo pensava (prejudici) ell va escollir un model “totalment diferent”, on no era tan evident la temàtica medi natural, el que em va demostrar que els nens sempre ens sorprenen i que habitualment som els adults els que actuem condicionats per nostre prejudicis i judicis de valor i els hi reduïm les possibilitats d’escollir.

Material utilitzat:

Una carpeta de color vermell i un mandala per pintar. Us aporto la foto de la carpeta personalitzada del M. Li ha quedat molt bé!!!

 

REFLEXIÓ I VALORACIÓ FINAL

 

REFLEXIÓ I VALORACIÓ FINAL

Fa tres mesos que vaig iniciar les pràctiques en aquest centre i la veritat és que estic molt contenta.

Ara, fent l’avaluació final, recordo que el procés per cercar centre va ser força angoixant i estressant, ja que et trobes amb moltes dificultats i respostes que s’allarguen fins a l’eternitat. En el cas d’aquest centre l’A., la directora, tot i ser molt sincera i explicar-nos la davallada que havia hagut de nens al centre, en tot moment es va mostrar molt agradable i acollidora i va acceptar les tres propostes de pràcticum de la UOC que va rebre. Ara sí, ens havíem d’adaptar a la situació en quant a l’organització.

Si bé la idea inicial era que anéssim veient diferents casos i rotant amb les diverses professionals que treballen al centre per tal d’observar i conèixer diferents maneres d’intervenir, tot i que totes segueixen una línia molt similar, finalment cadascuna de nosaltres hem tingut uns dies de pràctiques determinats, unes hores, uns casos determinats assignats que eren cada setmana els mateixos, i hem treballat només amb la nostra tutora.

Potser sí que he trobat una mica de flexibilitat en aquest sentit ja que penso que si tens la possibilitats de conèixer a diferents professionals i veure diferents “estils” et pots fer una visió més elaborada del procés d’intervenció. Per altra banda sóc plenament conscient de les limitacions reals. De fer-ho d’aquesta manera: necessitaríem el consentiment de moltes més famílies i nens/nenes, alguns d’ells/elles es podrien sentir més incòmodes a causa de la teva presència esporàdica, també és molt més complicat fer el seguiment del casos i poder fer una valoració de les intervencions i del pla de treball així com poder intervenir, fer suggeriments, fer vincle amb els nens/es etc.

Respecte els dos casos que jo he fet seguiment puc dir que he tingut molta sort ja que han estat molt diferents. Tot i que els dos nens estan diagnosticats de TDAH i avui dia medicats, les intervencions i plans de treball son totalment diferents. Cal recordar que el M. Té 8 anys i el D. 12, amb lo qual estan en dos etapes evolutives totalment diferents (infància-pre-adolescència) i també en dos etapes escolars totalment diferents (primària- secundària), aspectes que condicionen la intervenció ja que cal fer front a les necessitats de cadascú en particular.

Potser sí que m’hagués agradat molt poder anar a les entrevistes amb els/les mestres a l’escola, haver vist una primera entrevista amb la seva respectiva avaluació, haver vist alguna passació de proves estandarditzades per realitzar algun tipus de diagnòstic en cas de necessitat, conèixer més materials útils per al diagnòstic i aplicables a les sessions de treball, haver assistit a alguna visita del metge...però no ha estat possible. Potser ho podré fer durant el pràcticum 2 ja que l’A. Ja coneix el meu interès i si es dona el cas que entra algun cas nou al centre i cal fer aquesta feina ho tindrà en compte.

Tot i que exposi tots aquests aspectes, que penso haurien enriquit molt les observacions pertinents al pràcticum 1, he de dir que estic molt contenta amb la feina realitzada i amb el tracte rebut. Des del primer dia ens han fet sentir com unes “companyes més” i això és molt agraït. L’A. Ha estat una tutora meravellosa i molt atenta i m’ha donat la possibilitat d’intervenir, preguntar, participar, proposar i sentir-me realment activa, partícip i integrada en la tasca que estava realitzant.

Uns aspectes que també m’ha quedat pendents de poder avaluar han estat:

-       L’activitat de comprensió lectora que vaig fer per al D. ja que el nen sempre ve amb molts deures i controls per preparar i a l’A. No li va semblar oportú afegir-li més “activitats extres”. Sovint anem molt justos a les sessions per poder seguir el pla de treball que ens proposem.

-      La devolució de la reunió de l’A. amb la tutora del D. als seus pares. Sé que han parlat alguna cosa per telèfon però queda pendent la trobada on, si es possible, estaré jo present també.

Per tant, i a mode de conclusió, dir que valoro aquesta experiència com a molt positiva i formativa i també la tasca que fan persones com l’A. que, tenint una trajectòria de molts anys de treball i només per l’amor que tenen a la seva feina i professió, obren les portes del seu centre i reben amb il·lusió a alumnes com nosaltres que tot just comencem i ens tracten amb tanta estima i respecte.

 

                                                                                    Gràcies per tot!

JOCS DE TAULA

 

 

 

 

 

ELS JOCS DE TAULA

Com ja heu pogut veure, i també he fet menció en altres aportacions al bloc, penso que les joguines i els jocs , i els jocs de taula en concret, poden ser un material molt útil i beneficiós per treballar amb els infants en general i amb els infants amb TDAH en particular.

En la classificació dels tipus de materials, i tenint en compte els que he vist i hem utilitzat al despatx, els jocs de taula els vaig classificar en materials adaptats ja que es tracta d'un tipus de material elaborat amb uns objectius i finalitats determinades, bàsicament lúdiques i de passatemps, però que poden ser adaptats molt fàcilment a diferents situacions i plans de treball amb els infants segons les seves necessitats: pel seu contingut, pel seu format, per les normes del joc, per la seva estructura etc.

Cóm aprèn més i millor un nen/a?

Crec que els psicopedagogs no podem oblidar que la manera cóm els nens aprenen més coses i d'una manera més significativa és quan estan realment motivats, amb interès, i estan gaudint amb allò que estan fent. Per tant considero, com també ho consideren les diferents persones que treballen a l'equip del centre, que el joc i l'activitat lúdica ha de ser un recurs essencials i principal en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

A més, crec que el joc no només serveix "per ensenyar coses als nens/es" sinó que també ens permet poder aprendre coses dels nens/es i del "seu estat", aspecte que és molt més interessant, i construir "coneixements compartits" (Constructivisme). Això ho dic perquè a vegades penso que no cal passar proves estandarditzades per conèixer segons quins aspectes evolutius d'un nen/a sinó que només cal amb observar cóm es mou, cóm parla (estructura i contingut dels llenguatge) cóm juga, a què li agrada jugar, si es capaç de seguir normes i les entén, si respecta els torns de joc, què explica quan juga etc... Evidentment per fer això cal estar ben preparat i format i cal conèixer molt bé i fer un bon ús de les metodologies observacionals, tècniques d'entrevista i de conversa etc. Potser aquesta forma d'intervenció seria més propera a la psicologia, però és que sovint em costa traçar la línia divisòria entre una especialitat i l'altra tenint en compte que primerament vaig estudiar la llicenciatura de psicologia i crec que són professions força complementàries, però aquest és un altre tema.

Tornant als jocs de taula dir que els considero una eina molt útil per treballar les HHSS, l'ATENCIÓ I L'AUTOCONTROL, aspectes essencials per treballar amb tots els nens/es i que sovint cal reeducar en els nens i nenes amb TDAH. A més, mitjançant el joc també podem treballar PAUTES I NORMES DE CONDUCTA I SOCIALS (demanar, preguntar, mantenir la posició correcta, la conversa, els torns etc.) , VALORS (ser company, ajudar a l'altre davant les dificultats, la paciència, la pertinença al grup etc.) SENTIMENTS (alegria/frustració), APRENDRE A GUANYAR I PERDRE etc.

Alguns dels jocs de taula que més em fet servir, sobretot amb el M. ja que el D. sempre té molta feina i deures, són els següents:

- UNO: Joc de cartes. Sobretot ens interessa per treballar l'aspecte atencional i la frustració. S'ha d'estar atent al color, al número, als canvis de sentit, a les jugades que fan la resta de companys...etc. També tolerar quan et salten el torn o quan has de robar més d'una carta...

- QUIÉN ES QUIÉN: El podem adaptar segons l'edat del nen/a. Ens interessa per treballar la planificació, l'ordre, l'observació, els detalls, l'estructura correcte de les preguntes, el vocabulari correcte etc. En definitiva també per treballar l'atenció i les HHSS.

- LA CATEDRAL: És un joc d’estratègia. En aquest cas està més relacionat amb la planificació i l'estratègia, és a dir, amb el control de l’impuls. És un joc en el qual s'han d'entendre bé les normes i planificar-se bé abans de fer. Aquest li agrada molt al M. però com que encara està a la fase d'operacions concretes (7-12 anys), segons la Tª. de Piaget (1896-1980), li costa entendre les normes que tenen a veure amb el "coneixement abstracte" propi de l'etapa d'operacions formals (12-15 anys). Tot i això accepta bé perdre i les explicacions de per què ha estat així. És interesant i útil justificar aquests aspectes.

- TABÚ: Per jugar al tabú prèviament fem una selecció de les cartes que considerem adequades. Consisteix en encertar paraules, fent us d'altres paraules però evitant pronunciar aquelles altres que són tabú. Aquí el que treballem és el lèxic, la lectura comprensiva, el control de l'impuls, la rapidesa de pensament i la capacitat de comunicar-se amb eficiència i eficàcia. També l'atenció etc.

- WIPER: Aquest també és un joc que agrada molt als nens/es, especialment perquè té PULSADOR.

El que treballem també és l'atenció, el lèxic, l'escolta activa ja que han d’endevinar paraules a través d'unes pistes, el control de l'impuls ja que només poden tocar el polsador quan coneixen la resposta etc...

Per finalitzar aquesta reflexió només vull dir que tot i que fa uns dies també vaig defensar l’ús de jocs i activitats a l'ordinador, i les seves característiques particulars, sóc també molt partidària de recuperar aquest jocs de taula que casa vegada s'utilitzen menys i que principalment el que ens ofereixen és la possibilitat de jugar amb els nens/es, de jugar tots plegats (família, amics, germans etc.) i compartir una estona agradable potenciant les competències i el hàbits socialitzadors i les HHSS ja que aquests aprenentatges no entren dintre de cap matèria escolar però són molt més importants.

 

MATERIALS INFORMATITZATS O VIA INTERNET

MATERIALS INFORMATITZATS O VIA INTERNET

Al despatx on estic realitzant les pràctiques tenen bastant generalitzat en la metodologia que es porta a terme a les sessions de reeducació realitzar tasques a l'ordinador (textos, ortografia, carpetes de cada usuari...etc.) . Pensen que és una manera de motivar els nens/es, ja que a aquests els hi agrada força, i d'apropar-los a una realitat cada vegada més present a les aules i més útil en la realització de tasques acadèmiques i competències personals: LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.

Sovint es tendeix a tenir una visió negativa dels nens que passen temps, o fan un ús una mica continuat, davant de l'ordinador i de les possibilitats que internet i les noves tecnologies ens poden oferir. Hi ha la visió generalitzada que internet és una amenaça pels nens/es. La veritat és que jo era força d'aquest parer però m'he he adonat que no sempre és així.

Amb aquesta experiència el que he aprés és que les possibilitats que ofereixen les NT no són bones o dolentes en sí mateixes, sinó que depèn moltíssim de l’ús que se'n faci i de les finalitats de les persones. Per tant penso que cal acompanyar al nen en el seu aprenentatge i ús de l'ordinador, i de totes que possibilitats que aquest presenta, i guiar-lo i orientar-lo davant les dificultats de manera que aquest ús no es torni un "mal ús o mal hàbit". Que també cal fer un seguiment de ben a prop de tot allò que fa servir i els programes que utilitza, però d'igual manera que també s'hauria de fer amb la programació de la TV, amb els llibres que llegeix etc.

He pogut observar que si es coneixen els enllaços i les pàgines adequades internet ens ofereix un ventall molt ampli de possibilitats, d'activitats i jocs que poden beneficiar i estimular l'aprenentatge dels nens/es i que estan molt relacionats amb els continguts que es treballen a les aules i sobre el paper però d'una manera molt més interactiva (feedback) i divertida on l'infant, realment, es sent actiu i protagonista en el seu aprenentatge (constructivisme).

Evidentment aquesta no és la base del treball (pla de treball) que es fa en una reeducació escolar, ni es fa sempre, però sí pot ser un recurs per premiar la bona feina i l'esforç realitzat a la sessió amb 5 o 10 minuts de joc a l'ordinador amb materials específics d'entre els quals poden escollir.

A més, un altre aspecte positiu és que hi ha moltíssima varietat i si investigues una mica pots trobar coses molt interessants. A més és gratuït, que en el moment que estem ara tampoc va gens malament tenir accés a materials sense cost, si aquest ofereixen una bona qualitat i un ventall de possibilitats ampli.

Algunes de les pàgines web i dels materials que jo no coneixia són els següents:

www.activitats.clik.com

www.cuentosinteractivos.com

- Aburrimiento

- Enfado

- Rabia

- Ira

- Felicidad

Trabajar contenidos de tipo emocional a través del cuento. Identificar al niño con el personaje del cuento, trabajar la historia, cambiar la historia, modificar los personajes o determinades situacions etc.

www.edu.365.cat

www.friv.com

www.juegotes.com

Per finalitzar aquesta aportació volia emfatitzar que aquests materials els hem utilitzat quasi bé sempre amb el M. ja que el D. sempre té molts més deures i estudi i a les sessions habitualment no ens queda temps per afegir més tasques al pla de treball.

 

Si no te gusta..."toma dos tazas"

Hola companys/es!!!

 

Volia compartir amb vosaltres una observació-reflexió:

 

Durant el mes  que porto anant al centre observo que els nois amb els quals comparteixo les sessions   hi ha dies que trobo que estan esgotats!!!

 

Es lleven de bon matí per anar a l'escola, amb tot el que això els comporta a nivell emocional, i ja han de sortir de casa  hiper carregats. Un d'ells, el més gran, fins i tot ha de portar cada dia l'ordinador, amb la corresponent bateria, a banda dels respectius materials que toquen aquell dia: llibres, carpetes, estoig etc.

 

Observo que els dimarts encara tenen millor cara... i els pots fer treballar una mica més però els dijous...pobres!!! "fan carona!" fins i tot a mi em sap greu quan els motivem a fer les tasques preparades per aquell dia (pla de treball) ja que veritablement veus que estan esgotats físicament i que gairabé s'adormen. És per això que de tant en tant els hi proposen tasques lúdiques per motivar-los i cridar una mica més la seva atenció. també aquests dies sovint s'intenta treballar una estona per parelles per tal d'augmentar el seu nivell d'interés pels aprenentatges.

 

Un altre fet objectiu és que, generalment en una hora, quasi mai ens dóna temps d'acabar les tasques acadèmiques que han de fer i, per tant, els hi toca continuar amb els deures i l'estudi quan arriben a casa. Ja no parlem si a més tenen alguna activitat extraescolar!!! Segons les famílies és aquí on moltes vegades comencen els problemes de conducta "més greus" i les "grans batalles".

 

Si realment sabem que són nens als quals els hi costa afrontar les tasques acadèmiques, el fet d'estar-se asseguts, els fet d'haver de mantenir una atenció de tipus sostinguda, el fet de comportar-se i adequar els seus modals a determinades situacions...per què els fem afrontar-se a aquestes situacions tan límit??? Per què els hi donem dos tasses???

Personalment crec que valdria més la pena que aquests nens i nenes tinguéssin un pla individualitzat (PI) on estigués ben detallat allò que han d'aprendre i no intentar, amb més hores de treball acadèmic, que assoleixin els mateixos objectius que la resta dels seus companys i companyes. Penso que sotmetre a aquests nens i joves a aquests nivells de treball i d'estrés no ha de ser gens beneficiós per a la seva salud tenint en compte que es tracta de nens i joves que ja estan medicats. Què en penseu?

Crec que la finalitat de l'educació ha de ser que cada nen/a i o jove pugui aprendre, i enriquir als altres, tot allò que sigui capaç però sempre anteposant la felicitat de l'individu.

Si realment a les escoles hi hagués prou personal per atendre aquests casos i es fes una bona feina des del centre i dintre de l'horari escolar...penseu que caldrien tantes hores extres de treball? no creieu que tindriem nens menys estresats i més feliços?