18/04/2013 Nous materials de treball

Hola!

Quan arribo al despatx el M. tot just acaba de començar la sessió i està treient els seus materials. Avui ha de fer deures de medi. L’A., durant el temps que ell està treien tot el material que necessita, li va revisant l’agenda. Prèviament li ha demanat consentiment per fer-ho.

Observem que només ha de fer aquests deures de medi, per tant, sabem que ens quedarà força temps per poder treballar altres aspectes. Generalment la quantitat de deures pendents, o la necessitat d’estudi, son un indicador molt important per estructurar la sessió.

De medi està treballant la lliçó de les plantes: què són? Quines parts tenen? Cóm s’alimenten? La fotosíntesis etc...

Com ja sabeu al M. li agrada molt aquesta matèria, la que més, i és per això que no posa cap resistència per fer els exercicis. Els fa bé i de manera correcta en quant a contingut. Com que en aquesta matèria no hi ha dificultats a l ‘hora de treballar els continguts, aprofitem per treballar aspectes que tenen a veure amb la presentació de les feines.

Com que els acaba molt ràpidament l’A. Li proposa fer una activitat, també relacionada amb les plantes fent ús de la pàgina pipoclub.com. L’activitat consisteix en:

-          Treballar les parts de les plantes però fent ús d’una metodologia diferent.

-          A la pantalla surt una planta i quatre paraules, que són parts d’una planta, i s’han de situar al dibuix de manera correcta.

-          Quan es completa de forma adequada aquesta desapareix i surt un altra. La planta és la mateixa i les paraules que cal situar, algunes canvien “paraules novesoses” i altres no, és a dir, son les mateixes que la vegada anterior.

-          La finalitat és, aprofitant la temàtica, treballar l’atenció, la memòria de treball i la impulsivitat.

Com era d’esperar enfront d’una activitat rutinària i repetitiva el M. comet errades. No es tracta d’un problema de contingut, doncs hem treballat el tema i sabem que coneix les parts de les plantes, sinó de la dificultat que mostra en posar atenció, pensar, i inhibir la resposta de forma impulsiva quan son tasques semblants i que requereixen atenció de tipus sostinguda.

Com era d’esperar, a la poca estona d’haver iniciat la tasca ja deia que li semblava avorrit i que no volia continuar. Va aprofitar un moment que l’A. Va sortir del despatx per sortir del programa. Evidentment aquesta acció també es va treballar, però tampoc li vam voler dedicar massa temps doncs ell sabia que no ho havia fet bé i ho va acceptar.

Treballem el volcà.

Aprofitant al situació que ha passat...

A vegades ens passen coses com el que ha passat ara, que no t’agradava gaire l’activitat, que ens fan sentir diferents emocions i també fer determinades conductes.

-          T’enrecordes d’això?

-          Sí, és el volcà.

-          Doncs avui el farem servir.

-          Què em pots dir dels volcans?

-          Que tenen lava.

-          Ah! Molt bé. Però no tots, només quan entren en erupció, oi? I què és la lava?

-          No sé, com un foc.

-          Sí, està molt calenta, bullint, però no és ben bé foc. Coneixes les parts del volcà?

-          No

-          Vols que li posem nom? Les vols conèixer?

-          Si.

-          Les parts del volcà són: El con (que és la muntanya), la xemeneia ( que és com un tub que està per dintre), el cràter ( que és on finalitza la xemeneia i es connecta amb l’exterior, i la lava ( que apareix si el volcà està actiu i entra en erupció). Ho has estudiat al cole?

-          No, però ho he vist a la tele.

-          Tu què creus..que hi hagi volcans és bo o dolent?

-          Bo! Són com muntanyes.

-          Però jo a vegades he sentit que són perillosos si entren en erupció...

Podríem haver seguit la conversa i segurament haguessin aparegut reflexions molt interessants.

-          Saps què M.?... a mi a vegades els volcans em recorden a nosaltres. Jo crec que nosaltres també tenim un con (que és el nostre cos) , una xemeneia interior, que no la veiem però per la qual passen coses (emocions, pensaments, sentiments etc.), un cràter (que podria ser el nostre cap). I també crec que a vegades estem tranquils, però a vegades també “entrem en erupció”. Tu què creus?

-          Que si.

-          A tu et passa això?

-          Ara menys.

Activitat i ús del material:

-          Jo havia pensat que podríem aprofitar els cartells de les emocions que havíem treballat i situar-les al volcà. T’agradaria fer-lo?

-          Si. ( Al M. sempre li agrada fer coses noves)

Trec els cartells i la veritat és que classifica les emocions força bé i només dubta en un parell sobre si posar-les a la xemeneia tocant el cràter o ja a la lava.

Estem d’acord que les que has situat a la part més baixa són aquelles que ens causen més benestar, que podem controlar, i les més positives, oi?

I les que has situat a la lava les més negatives i les que menys en agraden sentir, oi? Però també hem vist que hi ha algunes que estan a la xemeneia, i que poden ser més bones o menys depenent de la situació, oi?...

Evidentment amb això el que busco és fer un treball d’autocontrol, de reconeixement d’emocions i sentiments i d’inhibició de la resposta negativa, que es sovint el que acostuma a aparèixer.

Li regalo una llibreta, la llibreta de les emocions, i com que ja gairebé és l’hora de finalitzar, li explico si se la vol endur a casa i escriure un exemple de cada una de les situacions: emocions del con, emocions de la xemeneia, emocions de la xemeneia tocant el cràter o emocions que ja estan a la lava. Ell de seguida diu que sí i es compromet, però ja us explicaré...
 

 

 

La llibreta va trigar un mes en tornar al despatx ja que el M. sempre la oblidava a casa seva. Per tant la  tasca de "llibreta viatgera" no l'ha arribat a complir mai. L'objectiu era que fos un material on poder escriure situacions que per a ell fossin rellevants per tal de poder analitzar-les plegats i poder observar, de manera objectiva, si hi havia alguns patrons de conducta que es repetien de manera recurrent. Aquesta tasca no ha estat possible ja que la llibreta va estar molt de temps "desapareguda", aspecte que vam aprofitar per treballar el compromís, la responsabilitat etc.

A més, el M. sempre tenia forces deures i quan els acabava no tenia gaires ganes de fer activitats on hagués d'escriure gaire estona ja que, com ja sabem, és una de les coses que més li costa fer.

Però això no vol dir que l'activitat es quedés sense fer. Al final el que vam pensar va ser gravar les aportacions de M. , amb la gravadora del mòbil, i podíem recollir les seves experiències i les valoracions d'aquestes fent servir, conjuntament, la tècnica del semàfor  i del volcà.