Tal i com ja us vaig explicar, l'altre dia vaig presentar-li al M. el material anomenat blocs lògics però com
que quedava molt poqueta estona no vam poder fer-lo servir gaire. Ell,
com és habitual, es va quedar amb moltes
ganes i amb molts interrogants sobre les seves possibilitats i per això
avui el recuperem.
Quan li pregunto sobre què li sembla tot aquell material
en respon que no el coneixia i que mai
abans l'havia vist. Es va entusiasmar moltíssim i de seguida va començar a
manipular-lo i a crear amb les diferents peces. El vaig estar observant una
estona i va estar fent diverses “creacions lliures” fins al moment de rebre les
indicacions per començar a treballar.
Aquestes activitats així més espontànies i aquests temps
d’observació els aprofito no només per observar
al M. què fa, què diu, cóm es mou…sinó per treballar també l’acceptació i la tolerància a la
frustració quan ha de deixar de fer una cosa que li està agradant en aquell
moment. Aquest fet al M. li costa i va bé aprofitar aquesta moments per
posar-lo en pràctica d’una manera quotidiana però, a la vegada, estratègica i
controlada.
Jo, generalment, faig servir aquest material amb nens i
nenes més petits que el M. però en aquest cas em va semblar interessant i útil
ja que el que volia era treballar, i fer-li veure d'una manera
objectiva, la riquesa possible i
necessària a l'hora de fer descripcions de les coses, lligat amb l’esforç, l’observació,
l’atenció etc. i que, el fet de no descriure de manera detallada ens pot
portar a tenir confusions sobretot quan ens referim a subjectes/objectes que poden
tenir algun element en comú.
Vam estar molta estona treballant i el M. es mostrava molt
disposat, actiu, col·laborador etc. Fins i tot vam estar una estona fent descripcions en negatiu…fet que
augmentava força la dificultat de la tasca i ho va fer prou bé.
Per finalitzar la sessió vam fer una partida al MIKADO. Trobo que és un joc senzill i molt interessant en el qual es posen
en joc moltes habilitats, capacitats i estratègies tant motrius com cognitives.
Amb el M. sempre que és possible intentem dedicar una estona a jugar ja que ens
serveix com a reforç positiu però, a la vegada també, per treballar les HHSS en aquestes situacions en
relació a altres nens i nenes i/o altres persones adultes. Cal tenir en compte
que sabem, per la tutora de l’escola, que el M. a vegades té problemes a les
estones d’esbarjo o de joc perquè no volen jugar amb ell ja que té dificultats
per perdre, respectar el torn les normes etc....
Ha estat una sessió molt maca i en la queda evidenciat
que podem treballar coneixements i aprenentatges de llengua i de matemàtiques etc.
a través del joc i, el més important de tot és que el nen acaba entenent, a
través de la seva experiència i pràctica, allò que li volies explicar a nivell
teòric i, a més, ho farà d’una manera significativa ja que ha gaudit del
procés.
No hay comentarios:
Publicar un comentario