sábado, 4 de mayo de 2013

16/04/2013 Més aprenentatges i descoberta de nous materials


Avui el M. té forces deures de català. Està estudiant la diferenciació  en l’ús de  la  /C/ , la /S/, la /SS/ i la /QU/.

Quan està fent els deures al quadren igualment cal acompanyar-lo i recordar-li: la posició correcta a la cadira i de l’esquena, que ha de revisar la teoria del tema i els exemples, la lectura i la copia dels enunciats, la distribució de les tasques a l’espai, que posi la pauta, que deixi els marges, reforçar-li per a que s’esforci a millorar la grafia, anar revisant la ortografia etc. Tot acompanyat de molta delicadesa i una bona dosi de bon humor!  per tal que el nen accepti les correccions i les rebi de gust.

La idea és que, de mica en mica i, a base de repetir sempre els mateixos passos o “rituals” el M. els vagi interioritzant i automatitzant com a rutines, de manera que puguem anar retirant aquests suports en la mida que ell els vagi adquirint de forma autònoma (andamiatge).

Posteriorment a la realització de les tasques al quadern també l'A. li proposa fer alguns exercicis relacionats, amb la mateixa temàtica, de la pàgina  http://www.edu365.cat/. Trobo que aquesta pàgina és un molt bon recurs per a l'estudi ja que podem trobar totes les matèries i els exercicis, adaptats per nivells acadèmics (cursos) i per temes . També com a material de repàs de continguts prèviament ja treballats, és un recurs molt útil.
Sovint ens trobem amb que una hora de treball es passa molt ràpid i cal ser àgil i hàbil en cercar recursos per poder oferir-li al nen propostes relacionades directament i estretament amb el que està treballant i, a la vegada, que els poguem ajudar en l'estudi i la preparació les proves a les quals s'ha d'enfrontar habitualment. Evidentment podríem buscar propostes en altres tipus de materials però segurament necessitaríem molt de temps i aquest és un factor que sovint "juga en contra nostra". 

Per altra banda també em sembla que el fet de passar del llapis i paper a l’ordinador també li dona un altre caire, i és com més “atractiu” i entretingut. Aquest aspecte també cal tenir-lo molt en compte. Hem de ser conscient que quan es treballa amb aquests nens, com el M., les activitats rutinàries i que requereixen una atenció sostinguda fan baixar molt ràpidament el nivell de motivació i de concentració i, per tant, pugen molt les errades i la probabilitat que apareguin manifestacions de conductes considerades inadequades.

Per finalitzar la sessió fem una breu presentació del volcà. Me’l veu quan arribo i durant tota la sessió li anem motivant amb això: si treballem molt bé i no perdem gaire temps dedicarem una estona a veure què és el que he portat...




Sabem que per al M. això és un reforç positiu i que sempre té molt d’interés en veure i saber per a què serveix aquell material i què treballarem. Només el fet de saber que ho he fet per treballar amb ell...jo crec que ja li agrada. Com a gairebé tot nen/a el fer de sentir-se centre d’atenció i/o protagonista d’alguna situació ja el motiva.

Resten 5 min. per acabar la sessió però decidim mostrar-li el material com a recompensa al seu esforç i dedicació.

-          Saps què es això?

-          Sí! Un volcà. L’has fet per a mi?

-          Sí. Bueno, l’he fet per treballar amb tu.

-          Me’l puc emportar a casa?

-          I què vols fer amb ell?

-          No sé, el que fem aquí.

-          A casa no, perquè potser també li pot servir a altres nens i nenes, però sí que treballarem amb ell, vale?

-          Vale. Avui?

-          Avui...ja no M. Ho sento. Només queden dos minuts. Si et sembla bé ho treballarem el proper dia, si no has de preparar cap examen i si l’A. ho considera adient.

Ara ja has de començar a recollir les teves coses i vigila de no oblidar-te’n cap. Sort a la prova!

-          Gràcies

En aquesta ocasió la meva tutora va decidir que calia dedicar el màxim de temps possible a l’estudi de català ja que el M. mostrava dificultats i calia poder treballar-les el més àmpliament possible per tal de minimitzar-les.



 

 

 
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario