Hola!
he trobat interessant explicar-vos que fa un parell de dies vaig reunir-me amb l’A. el M. i la seva mare per tal de
fer-li, a la mare, una devolució de tot el treball que estem portant terme a fins al moment ( explicar-li els objectius
treballats, mostrar-li els materials, obtenir informació rellevant etc.) Tot i
que al començament del meu pràcticum ens
vam trobar ja fa força temps i vaig pensar que ara, abans de finalitzar, era un
bon moment per tornar-ho a fer.
Fa un temps que vaig plantejar-li a
l’A. aquesta possibilitat i ella va acceptar amb molt de gust. Per altra banda
la mare d’en M. també va acollir molt bé la proposta i de seguida va buscar un
dia a la seva agenda per poder trobar-nos. Tot i que la família d’en M. sempre s’ha
mostrat col·laboradora i ens ha donat el
seu consentiment per a que jo pugui participar activament de la reeducació del seu fill, vaig pensar que
potser els agradaria tenir una informació
més concreta i un temps i espai on poder fer preguntes, exposar dubtes, contrastar
opinions etc.
Val a dir que potser va ser una conversa/xarrada
més que no pas una reunió formal. La mare semblava estar còmoda i preguntava,
sobretot, envers la implicació i la motivació del seu fill durant les sessions.
Segons ella el M. no acostuma a explicar res a casa ja que diu que se li oblida
i, per tant, a vegades es troben mancats d’informació i amb pocs recursos per
poder interactuar més amb ell. També em va fer diverses qüestions sobre els
materials i jo, molt gustosament, li vaig poder explicar bona part del treball
que he dut a terme. Evidentment vaig intentar no profunditzar gaire en cadascun
dels materials, tècniques i/o metodologies de treball utilitzades doncs la
intenció era informar una mica i establir una relació més propera i no pas que
la mare entengués, en aquell moment, tot el que fem i el que estem treballant.
Ella també va tenir la possibilitats de fer-nos preguntes, tant a l’A. com a mi
i així ho va fer. El M. anava escoltant el que es parlava i podia intervenir en
cas que ho creies convenient o quan se li feia alguna pregunta directa.
La veritat és que va ser una experiència molt maca. Em va agradar molt i em
va emocionar veure com la mare del M. agraïa la feina que fem i es mostrava
motivada, tot i que amb por i així ho va verbalitzar, enfront el futur acadèmic
i personal del M. i la resposta a la tasca educativa com a pares amb el seu fill.
Aquesta vegada com psicòloga, i potser no tant com a psicopedagoga, he de
dir que em va agradar moltíssim la sessió i que crec molt en la necessitat de
poder anar fent aquestes trobades de
seguiment i poder donar a les famílies un temps i un espai no nomes per informar-les
de coses sinó també per a que elles puguin expressar les seves necessitats,
neguits i/o, per què no, felicitacions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario