domingo, 26 de mayo de 2013

REFLEXIÓ FINAL









Tot just va uns mesos que vam iniciar aquesta activitat: El Bloc del Pràcticum II.  Al principi, com és normal, tots estàvem angoixats i preocupats pel tema del seu funcionament però, de mica amb mica i amb la col·laboració de tots/es, i especialment de la Palmira com a coordinadora, ha esdevingut una eina molt útil, interessant i enriquidora per a tothom. Personalment m’ha agradat molt portar-la a terme, tot i que no sóc cap experta i encara tinc dificultats per fer “allò que vull o que veig que fan altres companys/es amb més coneixements de l’eina”.  Per altra banda ha estat tot un plaer poder “viatjar pels blocs dels companys/es”  i “ poder enriquir-me i construir coneixements plegats” profunditzant i compartint les tasques que cadascun de nosaltres ha estat portant a terme en els seus centres de pràctiques. No només ha estat molt interessant per la metodologia sinó per la riquesa dels diferents treballs i aportacions i per la “visió tan amplia” que hem pogut fer-nos de la tasca i el paper del psicopedagog en la societat actual.

Què he aprés?

Si bé la primera part del prácticum (I) va estar centrada en l’observació de casos i en el seguiment de la metodologia de treball al centre on realitzo les practiques, en aquesta segona etapa he pogut ser jo la persona que ha dissenyat el pla d’actuació i, en part, qui ha portat a terme les sessions de treball juntament amb la meva tutora. Evidentment s’ha seguit treballant respectant la metodologia del centre però, si que és cert i li estic molt agraida, que la meva tutora m’ha donat força llibertat per posar en pràctica aquelles activitats/dinàmiques de treball que he cregut rellevants i importants i també l’ús de materials (tant comprats com elaborats), tenint en compte els objectius de treball que ens havien plantejat inicialment, sempre i quan les condicions han estat les adequades.

Durant aquest temps he estat compartit converses, dubtes, experiències etc. amb un grup de professionals que em van acollir maravellosament des del primer dia i que m'han fet sentir una més en tot moment.

He aprés que els nens amb dificultats, o sense, són entranyables, he aprés que tots són particulars i únics, he après que el més important és la persona que tens davant, independentment de la causa o el trastorn pel qual acudeix al centre, he aprés a posar en pràctica tot un procés d'intervenció des de l'inici fins a l'avaluació final (fases), he aprés que sovint la teoria va per una banda i el que et trobes a la pràctica és "una altra cosa", he aprés a improvisar , també he aprés a acceptar les meves errades i acollir les propostes de millora...HE APRÉS MOLTÍSSIMES COSES!!!
També he de destacar que la col·laboració del M. i la seva família ha estat molt important i que m’han fet la feina molt agradable. Sense ells no hagués estat possible!

En quin punt estic ara?

Evidentment el treball que estem portant a terme no té un inici ni un final determinat, sinó que forma part d’un continu. El que sí és ben cert és que ens vam plantejar uns objectius de treball, a curt termini, i sobre aquests hem planificat les sessions i cercat els materials i metodologies de treball necessàries. La meva intenció, en tot moment, ha estat no centrar-me única i exclusivament en el treball d’aspectes acadèmics amb el M. (lectura, ortografia, tècniques d’estudi etc.) sinó que, respectant aquests i treballant-los també, ampliar la meva intervenció a altres àrees: Coneixement d’un mateix (capacitats i limitacions, gestió de les emocions), autocontrol (impulsivitat), autoestima i autoconsciència, HHSS etc.   A mi, personalment, és una vessant que m'interessa molt. Considero són aspectes que sempre s'han de tenir en compte i que moltes vegades ens ajuden, o ens dificulten, el poder incidir/accedir sobre altres àrees de treball, com per exemple les acadèmiques. Crec que cada alumne, pacient etc. ha de sentir que ens interessem d'una manera "individual" per allò que els hi passa i només d'aquesta manera es podrà establir un bon vincle educatiu que ens permetrà poder treballar aquest i altres temes. És molt necessari que ens acostumem a conversar amb els nens i nenes, però des de nadons, fent servir llenguatge i comunicació emocional i donant l’espai i el temps necessari per a que ells/elles les puguin anar assolint adequadament i gestionant de forma cada vegada més autònoma i sana.  es considera molt important el paper actiu de la família i  de l’escola com a agents socialitzadors i com a contextos on el nen creix, es relaciona, es desenvolupa i aprèn-ensenya.

Jo potser diria que ara estic entre la fase 4 i 5 del procés, és a dir, avaluant els resultats que vaig obtenint i plantejant-me les possibles propostes de millora. També he de dir que aquestes fases s’han anat portant a terme ja que, sessió rere sessió, hem estat fent valoracions/avaluacions de cóm ha anat i dels possibles canvis que es podrien fer per tal de millorar la intervenció. En tot cas les avaluacions que hem portat a terme estan basades en l’observació i l’experiència directa i, per tant, són més qualitatives que no pas quantitatives.

Vaig fer la proposta de poder portar a terme una avaluació quantitativa, tenint com a punt de referència l’avaluació inicial que li van fer al M. quan va arribar al centre. De totes maneres d’això ja fa força temps i que crec hi poden haver moltes variables no controlades que poden “contaminar els resultats obtinguts”.

Per últim m'agradaria finalitzar la meva reflexió amb una frase que vaig llegir en un dels mòduls de treball i que em va semblar molt maca i un pilar molt important del nostre paper a la societat:


Els psicopedagogs treballem amb un “material molt sensible” i, per tant, el respecte i l’ajuda permanents han de presidir les nostres accions.

 ( Bonals i de Diego, 2001).

Continuo treballant amb il·lusió.


Moltes a gràcies a totes les persones que han fet possible la realització del meu projecte de pràctiques (II).

 

viernes, 24 de mayo de 2013

21 i 23 de Maig Contes


Hola!
Volia compartit amb tots vosaltres més material que he trobat i que m'han semblat prou interessants, són uns contes. Potser perquè habitualment  treballo amb infants de 0-3 anys, i les seves famílies, i el conte és, per a mi, el millor recurs amb diferència per fer-los entendre i aprendre, de mica en mica i sense cap pressa ni imposició, segons quines coses: l'abandó del xumet o del bolquer, l'amistat, la necessitat de compartir, la necessitat de tenir paciència, les pors etc. Crec que amb nens i nenes més grans també pot continuar sent  un recurs molt útil i que ens podem beneficiar en la nostra feina moltíssim.
Sota el meu parer, els contes estimats ben explicats i/o ben llegits, transmeten  tot allò que vol la persona que ho explica o la persona que ho ha escrit i és una manera de no envair tant al nen/a amb els desitjos o demandes de l'adult (tornem a la intervenció estratègica).
Us facilito alguns títols:

Aquests són específics de TDAH
BIEL, QUÈ ET PASSA?
 
 
 
 
 
 
 
FOSFORETE
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
LUNA
 
 
 
 
 
 
 
TRASTO
 
 
 
 
 
 
 
PINCHO
 
 
 
 
 
 


Aquests són per treballar aspectes emocionals d'una manera més diversa:
 
POR CUATRO ESQUINITAS DE NADA
 
RECETAS DE LLÚVIA Y AZÚCAR
 
Entre altres. De tots aquests en podeu trobar referències molt fàcilment només amb els títols. Gairebé tots tenen a veure amb el TDAH, menys el de “Por cuatro esquinitas de nada” però m’ha semblat interessant afegir-lo per que sí te a veure amb la exclusió que viuen els nens i nenes que són una mica diferents o que tenen alguna dificultat i  el de “ Recetas de lluvia i azúcar”, que parla de les emocions i de la cerca de la felicitat i penso que és interessant i útil per a tothom.
 

09/05/2013 Més possibilitats amb el material de blocs lògics



Tal i com ja us vaig explicar, l'altre dia  vaig presentar-li al M. el material anomenat blocs lògics però com que quedava molt poqueta estona no vam poder fer-lo servir gaire.  Ell, com és habitual,  es va quedar amb moltes ganes i amb molts interrogants sobre les seves possibilitats i per això  avui el recuperem.


Quan li pregunto sobre què li sembla tot aquell material en respon que no  el coneixia i que mai abans l'havia vist. Es va entusiasmar moltíssim i de seguida va començar a manipular-lo i a crear amb les diferents peces. El vaig estar observant una estona i va estar fent diverses “creacions lliures” fins al moment de rebre les indicacions per començar a  treballar.

Aquestes activitats així més espontànies i aquests temps d’observació els aprofito no només per observar al M. què fa, què diu, cóm es mou…sinó per treballar també l’acceptació i la tolerància a la frustració quan ha de deixar de fer una cosa que li està agradant en aquell moment. Aquest fet al M. li costa i va bé aprofitar aquesta moments per posar-lo en pràctica d’una manera quotidiana però, a la vegada, estratègica i controlada.

Jo, generalment, faig servir aquest material amb nens i nenes més petits que el M. però en aquest cas em va semblar interessant i útil ja que el que volia  era treballar, i fer-li veure d'una manera objectiva, la riquesa possible i necessària a l'hora de fer descripcions de les coses, lligat amb l’esforç, l’observació, l’atenció etc. i que, el fet de no descriure de manera detallada ens pot portar a tenir confusions sobretot quan ens referim a subjectes/objectes que poden tenir algun element en comú.


Vam estar molta estona treballant i el M. es mostrava molt disposat, actiu, col·laborador etc. Fins i tot vam estar una estona fent descripcions en negatiu…fet que augmentava força la dificultat de la tasca i ho va fer prou bé.


Per finalitzar la sessió vam fer una partida al MIKADO. Trobo que és un joc  senzill i molt interessant en el qual es posen en joc moltes habilitats, capacitats i estratègies tant motrius com cognitives. Amb el M. sempre que és possible intentem dedicar una estona a jugar ja que ens serveix com a reforç positiu però, a la vegada també, per treballar les HHSS en aquestes situacions en relació a altres nens i nenes i/o altres persones adultes. Cal tenir en compte que sabem, per la tutora de l’escola, que el M. a vegades té problemes a les estones d’esbarjo o de joc perquè no volen jugar amb ell ja que té dificultats per perdre, respectar el torn les normes etc....


 
Ha estat una sessió molt maca i en la queda evidenciat que podem treballar coneixements i aprenentatges de llengua i de matemàtiques etc. a través del joc i, el més important de tot és que el nen acaba entenent, a través de la seva experiència i pràctica, allò que li volies explicar a nivell teòric i, a més, ho farà d’una manera significativa ja que ha gaudit del procés.

 

 

 

martes, 21 de mayo de 2013

16/05/2013 Trobada amb l'A. i la mare del M.










Hola!

he trobat interessant explicar-vos que fa un parell de dies vaig reunir-me  amb l’A. el M. i la seva mare per tal de fer-li, a la mare, una devolució de tot el treball que estem portant terme a  fins al moment ( explicar-li els objectius treballats, mostrar-li els materials, obtenir informació rellevant etc.) Tot i que al començament del meu pràcticum  ens vam trobar ja fa força temps i vaig pensar que ara, abans de finalitzar, era un bon moment per tornar-ho a fer.

 Fa un temps que vaig plantejar-li a l’A. aquesta possibilitat i ella va acceptar amb molt de gust. Per altra banda la mare d’en M. també va acollir molt bé la proposta i de seguida va buscar un dia a la seva agenda per poder trobar-nos.  Tot i que la família d’en M. sempre s’ha mostrat col·laboradora  i ens ha donat el seu consentiment per a que jo pugui participar activament  de la reeducació del seu fill, vaig pensar que potser els agradaria  tenir una informació més concreta i un temps i espai on poder fer preguntes, exposar dubtes, contrastar opinions etc.

Val a dir que potser va ser una conversa/xarrada més que no pas una reunió formal. La mare semblava estar còmoda i preguntava, sobretot, envers la implicació i la motivació del seu fill durant les sessions. Segons ella el M. no acostuma a explicar res a casa ja que diu que se li oblida i, per tant, a vegades es troben mancats d’informació i amb pocs recursos per poder interactuar més amb ell. També em va fer diverses qüestions sobre els materials i jo, molt gustosament, li vaig poder explicar bona part del treball que he dut a terme. Evidentment vaig intentar no profunditzar gaire en cadascun dels materials, tècniques i/o metodologies de treball utilitzades doncs la intenció era informar una mica i establir una relació més propera i no pas que la mare entengués, en aquell moment, tot el que fem i el que estem treballant. Ella també va tenir la possibilitats de fer-nos preguntes, tant a l’A. com a mi i així ho va fer. El M. anava escoltant el que es parlava i podia intervenir en cas que ho creies convenient o quan se li feia alguna pregunta directa.

La veritat és que va ser una experiència molt maca. Em va agradar molt i em va emocionar veure com la mare del M. agraïa la feina que fem i es mostrava motivada, tot i que amb por i així ho va verbalitzar, enfront el futur acadèmic i personal del M. i la resposta a la tasca educativa com a pares  amb el seu fill.

Aquesta vegada com psicòloga, i potser no tant com a psicopedagoga, he de dir que em va agradar moltíssim la sessió i que crec molt en la necessitat de poder anar fent aquestes trobades de seguiment i poder donar a les famílies un temps i un espai no nomes per informar-les de coses sinó també per a que elles puguin expressar les seves necessitats, neguits i/o, per què no, felicitacions.

domingo, 19 de mayo de 2013

14/05/2013 Treballo sobre el tríptic


Hola!

Avui el M. no ha vingut a la sessió ja que anava amb la seva escola a Cantània.

M'he dedicat a treballar sobre el tríptic. Fins ara els punts que he escollit per incloure són els següents:

- Què és el TDAH?

- Causes

- Tipologies

- Diagnòstic

- Tractament

- Falses creences sobre el TDAH

- Propostes per al nens

- Propostes per als pares

Teniu alguna proposta més? Havia pensat materials, pàgines d’interés, centres i associacions...però potser quedarà massa extens, no?

La idea és que sigui un document amb funció informativa i orientadora i que reculli d'una manera senzilla, divulgativa i entenedora gran part de la informació que es dona als pares i als nens i nenes durant les primeres entrevistes i trobades quan arriba al centre un cas amb aquestes característiques.

Ara la dificultat està en escollir només aquella informació que és imprescindible i de rellevància i donar-li un format atractiu i entenedor.

Com podeu veure jo no he inventat res, ja que la informació l’he extret de diverses fonts ja publicades, però sí que crec que pot ser una bona proposta per al centre per treballar i establir bons vincles, d'una manera temprana,  tant amb les famílies nouvingudes com també amb els nens i nenes que arriben al centre.

Tot i que aquest és un trastorn que afecta des de l'edat infantil a l'edat adulta jo només em centraré en l'etapa escolar ( 6-16anys) ja que és el volum més important de nens i nenes que arriben al centre i sempre cal tenir en compte les particularitats de cada etapa.


- També he estat revisant materials que hi ha al centre i que encara no havia vist o llegit amb prou atenció.

 

sábado, 18 de mayo de 2013

7/05/2013 De tot es pot aprendre...



Avui el M. té molts deures de castellà i l'A. ja m'informa que difícilment podrem treballar alguna de les activitats que tenim planificades.

Ha de fer per l’endemà:

- Una fitxa de reforç

- Una fitxa d'ampliació

Entre els continguts a treballar hi ha : l'oració en passiva i l'ús de la H ( HUE, HIE  etc.)

En aquesta sessió m’agradaria destacar la intervenció que es va fer a banda dels continguts a treballar.

Avui observo que el M. està diferent: més inquiet del que és habitual en ell i només amb la mirada, sense dir paraules, ja m’entenc també amb l’A. que també ho pensa. No està ben assegut, li costa molt atendre a les demandes, té molta verborrea i diu coses sense gaire sentit,  diu "paraules malsonants" i fins i tot algunes paraulotes... Jo diria, pel seu semblant i aspecte que està molt cansat i que aquesta és la seva reacció enfront a la quantitat de deures que té. Ell sap que avui no hi haurà estona de joc o activitat lúdica d'aprenentatge i això el desmotiva una mica.

L'A. li crida l'atenció en diverses ocasions i fins i tot hi ha un parell de moments en el quals s'ha de posar ben seria amb ell. Finalment el M. reconeix i verbalitza estar molt cansant i és només a partir que ho pot dir i que rep la nostra acceptació i benentesa que la seva actitud i conducta canvia una mica i pot tornar a recuperar l'atenció i les formes adequades per poder tornar a començar a treballar.

La conclusió o reflexió que jo extrec d'aquesta situació és que a vegades, igual que ens passa a nosaltres, els nens i nenes no tenen el seu millor dia i s'ha de poder escoltar i acceptar. Quan això passa sovint s'entra en una espiral o situació "d'escalada" en la qual el nen/a es va sobreactivant i l'adult també i generalment sempre anant a pitjor.  En aquestes situacions crec que el millor és aturar-se i parlar sobre el que està passant de la manera més tranquil.la possible. Després, si cal, es podran començar a introduIr canvis. Penso que només a partir de l’acceptació, l’empatia i del diàleg podrem arribar a acords i a redirigir la sessió per tal de reconduir la resposta del nen/a i poder continuar treballant d'una manera adequada.

 

domingo, 12 de mayo de 2013

12/05/2013 REFLEXIÓ










Estic treballant al blog i m'agradaria recollir un neguit que ja fa temps que em ronda...

En trets generals estic molt contenta amb el treball que estic fent i amb l'oportunitat que m'han donat tant el centre, com la meva tutora de poder portar a la pràctica gairebé la totalitat de les activitats que vaig plantejar en el pla d'actuació inicial.

Per altra banda també estic satisfeta amb els materials que he anat elaborant i adquirint per poder treballar amb el M. així com amb el tríptic que estic elaborant.

Ara el meu neguit principal és: Cóm començar a "tancar" el treball realitzat? Cal que hi hagi un inici i un final en cadascun dels objectius treballats per tal d'avaluar-los? cal que l'avaluació es faci amb dades objectives?

La realitat és que ens queda poc temps per a que s'acabi el temps de realització del blog i no sé com fer-ho, doncs després encara ens queda fins a finals de juny per seguir treballant, en els diferents casos, i fer la memòria.

 

Continuo pensant...

 

30/04/2012 EL SEMAFOR



En aquesta sessió tinc pensat presentar un material que ja fa dies que tinc preparat: EL SEMÀFOR

Continuant amb el treball del control de la impulsivitat i intentant potenciar la inhibició de la conducta i l’autocontrol presento al M. una làmina amb un semàfor. Ell, evidentment, ho reconeix de seguida, però em pregunta per què les redones que simbolitzen els colors porten velcro.

A l’hora de presentar-li al M. em sorgeixen dubtes de com fer-ho, doncs una cosa és tenir clar què és el que vols fer o treballar, i una altra fer-li arribar al nen això mateix que tu estàs pensant i que ell ho arribi a entendre d’una manera adequada.

Decideixo recuperar l’activitat del volcà i el treball fet amb la identificació d’emocions, que pròximament en una altra activitat ho tornarem a recuperar,  i fer una mica de paral·lelisme entre les dues.

I si són semblants per què fer dues activitats?

L’objectiu principal del treball amb el volcà és la identificació, a nivell intern, de les emocions i poder-les nombrar i situar en quant al grau de “perillositat”.

En canvi, l’objectiu del semàfor és treballar les conductes observables quotidianes. És a dir, ha de ser una eina per avaluar a nivell extern la conducta del M. però de manera que ell pugui rebre un feedback directe en el moment i poder fer associacions. La idea és substituir  “els avisos i les crides d’atenció verbals” per una altra més directa i objectiva. La idea és poder anar treballant un traspàs en el control de la conducta, d’un nivell més extern a un altre més intern (autocontrol), de manera que ell pugui arribar a integrar el semàfor sense necessitat de veure’l, no sé si m’explico.

La veritat és que pot semblar una eina força conductual, que ho és,  i que engloba el simple E-R, però jo crec que pot anar molt més enllà i que pot servir per treballar altres aspectes.

-          És un material amb el qual es pot treballar tant al despatx, com a casa, com a l’escola.

-          És de fàcil funcionament i utilitat ja que el seu funcionament és de fàcil comprensió.

A banda de nosaltres avaluar la conducta,  tant a l’inici com al final de la sessió també podem demanar al M. que es situï en un dels colors. Cóm estàs avui (Verd/ Groc/ Vermell)? Cóm marxes avui ( Verd/Groc/Vermell)?
 
 
 
 

25/04/2013 EDUCACIÓ EMOCIONAL



Aquesta sessió va estar especialment emocionant…

Com ja sabeu la passada sessió no vaig poder anar al centre per motius laborals.

Com que havia estat la diada de Sant Jordi, i lligat amb els llibres i la lectura, vaig pensar que estaria bé poder dur al M. un detallat dels que havien fet els nens i nenes a l’escola bressol en la qual treballo als seus pares. Es tractava d’un punt de llibre.

Quina va ser la meva sorpresa que, en arribar, el M. m’espera molt somrient i em regala una rosa preciosa feta de paper maché per ell mateix a casa amb la seva mare. No li faltava detall. Era molt maca i estava molt ben feta i, com era d’esperar en mi,  em vaig emocionar molt ja que no m’ho esperava!!!

Què en penseu de les emocions? Creieu que amb els nens cal treballar-les? I demostrar-les? Com? Cal que les coneguin i que li puguin posar nom?

Una miqueta seguint la línia del treball fet fins al moment i aprofitant la diada de Sant Jordi, vaig preparar una lectura d’un petit conte per treballar amb el M. recuperant, també, aspectes treballats en sessions anteriors: “és muy fácil”, “está chupao”...

L’objectiu era mitjançant la lectura comprensiva del text i després la resposta a diverses qüestions fent petites reflexions, treballar la necessitat de l’esforç per aconseguir les coses. La necessitat de no desitjar les coses fàcils.

- El conte:  Comparteixo amb vosaltres la lectura treballada:

FACILITÒNIA, EL PAÍS DE LES COSES FÀCILS

Explicava la llegenda que existia un país anomenat Facilitònia on tot era extremadament fàcil i senzill. En Robert i Laura, una parella d’aventurers, va dedicar molt temps a investigar sobre aquell lloc, i quan van creure saber on era van ser en la seva cerca. Van viure mil aventures i van passar cents de perills; van contemplar llocs preciosos i van conèixer animals mai no vistos. I finalment, van trobar Facilitònia.

Tot estava en calma, com si allà s’hagués parat el temps. Els va rebre qui semblava ser l’únic habitant d’aquell lloc, un ancià homenet d’ulls tristos.

- Sóc el desgraciat Puk, el condemnat guardià dels dorments – va dir amb un lament. I davant de la mirada estranyada dels viatgers, va començar a explicar| comptar la seva història.

L’ancià va explicar com els facilitons, en la seva recerca per trobar la més fàcil de les vides una vida sense preocupacions ni dificultats, havien construït una gran cambra, en la qual tots dormien plàcidament i tenien tot el que podien necessitar. Només l’atzar havia condemnat Puk a una vida més dura i difícil, amb la missió de cuidar-se de l’agradable somni de la resta de facilitons, mantenir els aparells i retirar aquells que anessin morint per l’edat. Tot allò va ocórrer molts anys enrere, i els pocs facilitons que quedaven, aquells que com Puk eren molt joves quan van iniciar el somni, eren ja bastant ancians.

Els viatgers no podien creure el que veien.

 - Seriosament sents enveja de la resta?

 - És clar!- va respondre Puk

- Mira quina vida tan senzilla i còmoda porten. Jo, en canvi, he de buscar menjada, sofrir calor i fred, reparar les averies, preocupar-se pels dorments i mil coses més… això no és vida!

Els aventurers van insistir molt a poder parlar amb algun d’ells, i amb l’excusa que els parlés de la seva meravellosa existència, van convèncer Puk perquè en despertés un dels dorments. El vell va protestar però es va deixar convèncer, ja que en el fons ell també volia escoltar el feliç que eren els facilitons.

Així, van despertar un ancià. Però quan van parlar amb ell, va resultar que només era un ancià en aparença, doncs parlava i pensava com un nen. No sabia pràcticament res, i només explicava el bonic que havien estat els seus somnis. Puk es va sentir horroritzat, i va despertar la resta de dorments, només per comprovar que a tots els havia ocorregut el mateix. Havien fet tan poques coses en la seva vida, havien superat tan poques dificultats, que amb prou feines sabien fer gens, i en veure’ls es dubtava que haguessin arribat a ser vius alguna vegada. Cap no va voler tornar al seu plàcid son|/somni, i el bo de Puk, amb gran paciència, va començar a ensenyar a aquell grup de vells totes les coses que s’havien perdut.

I es va alegrar enormement de la seva sort en el sorteig, de cada nit que va protestar per les seves tasques, de cada problema i dificultat que havia superat, i de cada vegada que no va entendre alguna cosa i va haver de provar cent vegades fins a aprendre-ho. En resum, d’haver estat l’únic de tot el seu poble que havia arribat a viure de veritat.



Preguntes:

-          Quins són els protagonistes d’aquesta història?

-          Què els hi passa?

-          Qui és en PUK?

-          Quina diferència hi ha entre el PUK i la resta d’habitants de Facilitònia?

-          Qui t’agradaria ser en aquesta història? Per què?


El M. ha entès perfectament el missatge que hi havia entre línies a la lectura i, evidentment, s’identifica amb el PUK. Li agradaria ser en PUK per tenir la sort d’haver aprés moltes coses i poder ajudar a la resta dels habitants.

Per finalitzar la sessió juguem una partida a l’UNO tots tres. A banda de jugar i passar una bona estona reforcem l’autoestima del M. i reforcem molt la seva participació mantenint unes formes i una conducta adequada durant el joc.  És molt important practicar i exposar al M. a estones de joc tant amb els adults com amb altres nens i nenes del despatx, ja que en el seu dia a dia sovint té dificultats quan juga en petit o gran grup. Generalment les dificultats venen perquè la seva conducta és disruptiva i molesta, li costa poder respectar el torn, les normes, acceptar que no sempre es pot guanyar etc...

A mi aquestes estones lúdiques m’agraden especialment ja que el veig “molt ficat en el joc” i gaudint del moment.

 

 

sábado, 4 de mayo de 2013

23/04/2013 Xarrada amb l'A. i elaboració del tríptic.


Avui és Sant Jordi i per motius laborals he de faltar a les pràctiques. Prèviament havia  acordat amb l'A. que em quedaria a casa a treballar el tríptic adreçat a les famílies.
Sobre aquest tema la veritat és que no he afegit cap post en concret, ja que encara l'estic elaborant, però la idea és:  Dissenyar i elaborar un tríptic, que després es pugui quedar al centre, on es recullin els aspectes més rellevants i representatius a tenir en compte en el cas del TDAH i dels T.A en general. 
La idea és que sigui un material que es pugui adreçar i entregar a les famílies que acudeixen al centre i també als professionals del centres educatius amb els quals es treballa conjuntament (treball en xarxa)  . Sovint els pares o mestres reben moltíssima informació durant les primeres entrevistes o trobades però després els hi costa recordar-la a causa del volum, del nervis etc. A vegades també tenen dubtes, però com encara no tenen confiança, els hi fa respecte preguntar i tornen a marxar amb els dubtes.
La idea és que sigui en document senzill i útil per recolzar la feina orientadora i assessora que es fa al centre i que serveixi, a les persones que no estan habituades a treballar amb aquests casos, per entendre'ls i els aporti informació rellevant i recursos.
Tinc pendent una trobada amb l’A., fora de l’horari de les pràctiques, per continuar parlant d’aquest tema.
Una mica la idea és aquesta...què us sembla? Creieu que pot ser un material útil per al centre? I per les famílies? I pels professionals de les escoles?
 Jo amb aquests últims tinc els meus dubtes...i només el donaria en cas d’una complicitat molt evident i que veiés molt clar que les nostres intencions no poden ser malinterpretades.
 
 

18/04/2013 Nous materials de treball



Hola!

Quan arribo al despatx el M. tot just acaba de començar la sessió i està treient els seus materials. Avui ha de fer deures de medi. L’A., durant el temps que ell està treien tot el material que necessita, li va revisant l’agenda. Prèviament li ha demanat consentiment per fer-ho.

Observem que només ha de fer aquests deures de medi, per tant, sabem que ens quedarà força temps per poder treballar altres aspectes. Generalment la quantitat de deures pendents, o la necessitat d’estudi, son un indicador molt important per estructurar la sessió.

De medi està treballant la lliçó de les plantes: què són? Quines parts tenen? Cóm s’alimenten? La fotosíntesis etc...

Com ja sabeu al M. li agrada molt aquesta matèria, la que més, i és per això que no posa cap resistència per fer els exercicis. Els fa bé i de manera correcta en quant a contingut. Com que en aquesta matèria no hi ha dificultats a l ‘hora de treballar els continguts, aprofitem per treballar aspectes que tenen a veure amb la presentació de les feines.

Com que els acaba molt ràpidament l’A. Li proposa fer una activitat, també relacionada amb les plantes fent ús de la pàgina pipoclub.com. L’activitat consisteix en:

-          Treballar les parts de les plantes però fent ús d’una metodologia diferent.

-          A la pantalla surt una planta i quatre paraules, que són parts d’una planta, i s’han de situar al dibuix de manera correcta.

-          Quan es completa de forma adequada aquesta desapareix i surt un altra. La planta és la mateixa i les paraules que cal situar, algunes canvien “paraules novesoses” i altres no, és a dir, son les mateixes que la vegada anterior.

-          La finalitat és, aprofitant la temàtica, treballar l’atenció, la memòria de treball i la impulsivitat.

Com era d’esperar enfront d’una activitat rutinària i repetitiva el M. comet errades. No es tracta d’un problema de contingut, doncs hem treballat el tema i sabem que coneix les parts de les plantes, sinó de la dificultat que mostra en posar atenció, pensar, i inhibir la resposta de forma impulsiva quan son tasques semblants i que requereixen atenció de tipus sostinguda.

Com era d’esperar, a la poca estona d’haver iniciat la tasca ja deia que li semblava avorrit i que no volia continuar. Va aprofitar un moment que l’A. Va sortir del despatx per sortir del programa. Evidentment aquesta acció també es va treballar, però tampoc li vam voler dedicar massa temps doncs ell sabia que no ho havia fet bé i ho va acceptar.

Treballem el volcà.

Aprofitant al situació que ha passat...

A vegades ens passen coses com el que ha passat ara, que no t’agradava gaire l’activitat, que ens fan sentir diferents emocions i també fer determinades conductes.


-          T’enrecordes d’això?

-          Sí, és el volcà.

-          Doncs avui el farem servir.

-          Què em pots dir dels volcans?

-          Que tenen lava.

-          Ah! Molt bé. Però no tots, només quan entren en erupció, oi? I què és la lava?

-          No sé, com un foc.

-          Sí, està molt calenta, bullint, però no és ben bé foc. Coneixes les parts del volcà?

-          No

-          Vols que li posem nom? Les vols conèixer?

-          Si.

-          Les parts del volcà són: El con (que és la muntanya), la xemeneia ( que és com un tub que està per dintre), el cràter ( que és on finalitza la xemeneia i es connecta amb l’exterior, i la lava ( que apareix si el volcà està actiu i entra en erupció). Ho has estudiat al cole?

-          No, però ho he vist a la tele.

-          Tu què creus..que hi hagi volcans és bo o dolent?

-          Bo! Són com muntanyes.

-          Però jo a vegades he sentit que són perillosos si entren en erupció...

Podríem haver seguit la conversa i segurament haguessin aparegut reflexions molt interessants.

-          Saps què M.?... a mi a vegades els volcans em recorden a nosaltres. Jo crec que nosaltres també tenim un con (que és el nostre cos) , una xemeneia interior, que no la veiem però per la qual passen coses (emocions, pensaments, sentiments etc.), un cràter (que podria ser el nostre cap). I també crec que a vegades estem tranquils, però a vegades també “entrem en erupció”. Tu què creus?

-          Que si.

-          A tu et passa això?

-          Ara menys.

Activitat i ús del material:

-          Jo havia pensat que podríem aprofitar els cartells de les emocions que havíem treballat i situar-les al volcà. T’agradaria fer-lo?

-          Si. ( Al M. sempre li agrada fer coses noves)

Trec els cartells i la veritat és que classifica les emocions força bé i només dubta en un parell sobre si posar-les a la xemeneia tocant el cràter o ja a la lava.

Estem d’acord que les que has situat a la part més baixa són aquelles que ens causen més benestar, que podem controlar, i les més positives, oi?

I les que has situat a la lava les més negatives i les que menys en agraden sentir, oi? Però també hem vist que hi ha algunes que estan a la xemeneia, i que poden ser més bones o menys depenent de la situació, oi?...

Evidentment amb això el que busco és fer un treball d’autocontrol, de reconeixement d’emocions i sentiments i d’inhibició de la resposta negativa, que es sovint el que acostuma a aparèixer.

Li regalo una llibreta, la llibreta de les emocions, i com que ja gairebé és l’hora de finalitzar, li explico si se la vol endur a casa i escriure un exemple de cada una de les situacions: emocions del con, emocions de la xemeneia, emocions de la xemeneia tocant el cràter o emocions que ja estan a la lava. Ell de seguida diu que sí i es compromet, però ja us explicaré...
 

 


 



La llibreta va trigar un mes en tornar al despatx ja que el M. sempre la oblidava a casa seva. Per tant la  tasca de "llibreta viatgera" no l'ha arribat a complir mai. L'objectiu era que fos un material on poder escriure situacions que per a ell fossin rellevants per tal de poder analitzar-les plegats i poder observar, de manera objectiva, si hi havia alguns patrons de conducta que es repetien de manera recurrent. Aquesta tasca no ha estat possible ja que la llibreta va estar molt de temps "desapareguda", aspecte que vam aprofitar per treballar el compromís, la responsabilitat etc.

A més, el M. sempre tenia forces deures i quan els acabava no tenia gaires ganes de fer activitats on hagués d'escriure gaire estona ja que, com ja sabem, és una de les coses que més li costa fer.

Però això no vol dir que l'activitat es quedés sense fer. Al final el que vam pensar va ser gravar les aportacions de M. , amb la gravadora del mòbil, i podíem recollir les seves experiències i les valoracions d'aquestes fent servir, conjuntament, la tècnica del semàfor  i del volcà.