Avui és Sant Jordi i per
motius laborals he de faltar a les pràctiques. Prèviament havia acordat amb l'A. que em quedaria a casa a treballar el
tríptic adreçat a les famílies.
Sobre
aquest tema la veritat és que no he afegit cap post en concret, ja que encara
l'estic elaborant, però la idea és: Dissenyar i elaborar un
tríptic, que després es pugui quedar al centre, on es recullin els aspectes més
rellevants i representatius a tenir en compte en el cas del TDAH i dels T.A en
general.
La
idea és que sigui un material que es pugui adreçar i entregar a les
famílies que acudeixen al centre i també als professionals del
centres educatius amb els quals es treballa conjuntament (treball en
xarxa) . Sovint els pares o mestres reben moltíssima
informació durant les primeres entrevistes o trobades però després els hi
costa recordar-la a causa del volum, del nervis etc. A vegades també tenen
dubtes, però com encara no tenen confiança, els hi fa respecte preguntar i
tornen a marxar amb els dubtes.
La
idea és que sigui en document senzill i útil per recolzar la feina orientadora
i assessora que es fa al centre i que serveixi, a les persones que no estan
habituades a treballar amb aquests casos, per entendre'ls i els aporti
informació rellevant i recursos.
Tinc
pendent una trobada amb l’A., fora de l’horari de les pràctiques, per continuar
parlant d’aquest tema.
Una
mica la idea és aquesta...què us sembla? Creieu que pot ser un material útil
per al centre? I per les famílies? I pels professionals de les escoles?
Jo amb
aquests últims tinc els meus dubtes...i només el donaria en cas d’una
complicitat molt evident i que veiés molt clar que les nostres intencions no
poden ser malinterpretades.
Lorena,
ResponderEliminarllenço una primera idea.
crec que un tríptic adreçat a famílies i a professionals que es treballa en xarxa no potser exactament igual, doncs partim d'uns coneixements previs diferents del públic al qual ens dirigim!.
Lorena, em sembla genial que facis un tríptic per a poder proporcionar informació a les famílies de manera senzilla i clara. Estic d'acord amb la Palmira que estaria bé diferenciar la informació que li arribaria a la família de la que li arribaria als mestres ja que, de ben segur, els interessos són molt diferents.
ResponderEliminarA la pàgina de la Fundació Adana, segurament la coneguis, pot recollir molta informació sobre el tema.
Lorena, és una molta bona idea. Crec que el més important és que aquesta informació no només arribi a les famílies amb infants amb TDAH sinó a tothom. Això afavorirà la inclusió i normalització d'aquests infants que, de vegades, per la gent que no en coneix la problemàtica poden passar com maleducats o conflictius.
ResponderEliminarEt comento un cas "semblant" que vaig viure en una escola fa 3 anys. Jo era la MEE i a P4 hi haviaun infant escolaritzat amb síndrome d'X-Fràgil. Tot i que era un centre familiar d'un poble petit, ni els pares ni la tutora es trobaven còmodes amb una situació, que no sabien com aforntar. Això feina que hi haguessin molts conflictes entre ells i que la família tendís a aïllar a l'infant de les relacions que pogués establir amb altres nens i nenes del poble. Preocupats per aquesta situació vam iniciar un treball conjunt CO, EAP i CEE (feia escolaritat compartida). On per una banda voliem sensibilitzar a la tutora de les necessitats de l'infant i per altra rebaixar l'ansietat dels pares perquè pogués dur una escolarització normalitzada. El resultat d'aquestes trobades, en les que també va participar la família i altres professionals, va ser uns murals que explicaven la situació de l'alumne de forma "simpàtica". No he trobat cap foto, però m'hagués agradat enviar-te'n. Vam posar en el centre una dibuix d'un nen i el títol era " Soc el B.". De nen anaven sortint bafarades amb explicacions senzilles sobre la seva manera de relacionar-se amb els altres: "M'agrada jugar amb l'aigua", "No m'agraden els sorolls forts", "Mira'm i saluda'm quan ens trobem"... Ho vam penjar a l'aula i la tutora convidava a infants i resta de pares a llegir-lo i aprendre a interaccionar amb ell. Poc a poc a l'aula es van anar "adaptant" a la seva presènca i la situació va ser molt més tranquil·la. La família va començar a confiar més en le centre i la tutora va saber fer front a situacions que sorgien a l'aula. Al pati i fora de l'escola els infants s'hi apropaven per jugar amb ell i va ser molt més fàcil introduir nous aprenentatges, ja que en B. es sentia còmode dins el centre i no rebia la presència dels altres com quelcom hostil.
Sé que exposo un cas molt concret que no es pot extrapolar perquè cada situació té les seves particularitats. Però crec que té semblances amb el que comentes i sobretot exemplifica un dels principis d'inclusió: És tan important assessorar a la família i acompanyar a l'infant com fer aprticipar a la resta de comunitat educativa en la situació. Per això et convido, que a més d'oferir informació més clara i visual a les famílies (com els tríptics) pensis en alguna acció transversal que ajudi a obrir la mirada de la resta d'agents de la comunitat educativa.
Bon dia Lorena,
ResponderEliminarEm sembla perfecte la idea de fer tríptics per tal de facilitar una informació i disposar d’ella en moments de necessitat; però estic d’acord amb la Palmira i amb l’Olga, en diferenciar la informació dels professionals de la comunitat docent i la informació dirigida als pares i mares.
En un document utilitzarem un vocable més tècnic o una sèrie de pautes, actuacions..., que van adreçades a un perfil concret ( comunitat educativa), i a l’altre document les pautes seran enfocades al dia a dia, a on trobar més informació, adreces d’interès, actuacions, ....
També vull agrair a l’Olga que ens hagi comentat aquest cas concret, i trobo que ens ha donat una molt bona idea per treballar des d’un eix més transversal: la idea de la cartolina m’ha semblat genial i veient els resultats que es van obtenir totalment recomanable i positiu.
M.Carmen Fernández Gomila
Moltes gràcies a totes pels vostres post.
ResponderEliminarMoltes gràcies a tots/es
La idea de fer aquests tríptics va sorgir de la necessitat de voler informar i implicar més i millor a les famílies en l’atenció i el treball diari que es fa amb els nens i nenes que acudeixen al centre des del moment inicial. Considero que una de les maneres més fàcils d’aconseguir aquests grau d’implicació és que coneguin, el més àmpliament possible, què és el que passa i que es poden fer coses per millorar la situació. I, sobretot, que ells en son una part molt important del procés!!!
La idea inicial va ser elaborar un document com a font d’informació i de consulta complementària a les entrevistes que en fan amb les famílies per tal d’intentar donar resposta a les seves demandes i dubtes més freqüents. L’objectiu era fer arribar d’una manera senzilla i entenedora la informació més rellevant en quant a TDAH i TA pel tal de poder donar a conèixer alguns aspectes clau o pautes d’actuació d’una manera ràpida i eficaç. Un altre dels objectius era que els pares poguessin marxar amb alguna cosa a les mans que els recordés tot allò que havien escoltat durant la primera entrevista ja que, com sabem, per motius de nervis, ansietat etc. sovint molta part de la informació no es pot atendre o no es pot retenir. Crec que si se’l emporten i el poden llegir tranquil•lament a casa aquest tipus d’informació tindrà molt més efecte. Per tant les finalitats son: “normalitzar”,desangoixar, donar a conèixer, desculpabilitzar, informar etc...
Estic d’acord amb vosaltres quan em dieu que quan es tracta entre professionals (treball en xarxa o tranversal) cal utilitzar un vocabulari més tècnic, els objectius són diferents, els interessos també ho poden ser...però sovint també passa que ens trobem amb professionals, com explica l’Olga, que no tenen gaires coneixements ni en educació especial, ni en psicopatologia i als quals els hi manquen moltes destreses, habilitats i competències per fer front a aquests casos i cal orientar-los d’una manera propera i senzilla.
Per altra banda penso que es tracta d’una informació que seria interessant que arribés a tots els pares i mares de les escoles (tríptics, xarrades etc.) per tal d’informar i sensibilitzar envers aquests trastorns .
De totes maneres estic d’acord amb vosaltres i crec que la informació s’hauria de plantejar diferent així que...m’heu convençut i només ho destinaré a les famílies tal i com estava previst inicialment al meu pla d’actuació.
Moltes gràcies
Bon dia Lorena i companys.
ResponderEliminarEstic totalment d'acord amb la teua decisió, però m'agradaria aportar una altra idea. En ocasions, els tríptics arriben a les mans de famílies implicades i de docents molt interessats però no el moment adequat. A banda, la quantitat d'informació tant sobre aquest tema o com d'altres que pots anar acumulant, ho dic des de la meua experiència com a docent, com a pare, com a estudiant, etc., et sobrepassa. Per tant, a banda del tríptic, que segur que farà la seua funció, si el centre on estàs fent les pràctiques té un entorn virtual, blog, web, etc, pense que seria adequat donar aquesta informació de manera permanent en la web on, a més a més, també es pot ubicar un entorn per a docents amb ganes de millorar la seua tasca amb alumnes d'educació especial. L'objectiu és crear un lloc permanent on les famílies i docents puguen rebre informació quan la necessiten, i comunicar-se amb el centre per a rebre orientació i ànims, que fan molta falta en ocasions.
Felicitats per la teua idea.
Javi Parra
Moltes gràcies!!!
EliminarM'agrada la teva idea i la traspasaré a la directora del centre!!!
Hola Lorena,
ResponderEliminarcomparteixo la idea de la consultora i de les companyes que la informació s'ha d'adequar als destinataris ja que les necessitats, els entorns i les situacions són diferents. També estic d'acord amb el fet que per les famílies va bé marxar amb quelcom que et marqui els punts més importants del que s'ha de tenir sempre present. També crec que això aniria bé als docents inexperts, doncs si els hi marqueu les claus guies es sentiran menys perduts a l'hora de tractar amb aquest alumnat i el tractaran millor si entenen les seves necessitats.
Pel que fa a la implicació de la resta de la comunitat educativa, trobo que és fonamental per tal d'aconseguir una veritable inclusió on l'alumne en qüestió tingui presència i pugui participar i progressar. Tanmateix, crec que en aquests casos pot resultar molt engrescador i exitòs fer-ho a través de recursos visuals als quals tingui accés tothom d'una manera fàcil. El cas que comenta l'Olga és un molt bon exemple de com arribar a tothom i afavorir una bona convivència tant en el centre com fora d'ell.