Avui, dimarts 9 d’octubre de 2012, he fet la primera sessió del pràcticum 1
de Psicopedagogia i ha anat molt bé. Les primeres impressions han estat molt positives.
Primerament he de dir que m'he sentit molt ben acollida ja que la tutora m’ha presentat als nois i també les seves respectives mares. Val
a dir que els hem demanat consentiment, tant a elles com als nois, i l'A. els hi ha
explicat el motiu de la meva presència , prodecència (UOC) el per què i les finalitats de la meva formació, i ningú ha posat cap mena d’impediment.
Semblaven contents/es fins i tot!!!
A continuació faig una breu descripció de cóm ha anat el primer dia:
Per organització del centre, i a demanda de la tutora, les sessions les faré sempre continues i només dos dies per setmana (dimarts i dijous), ja que la resta de dies i a diferents horaris hi ha altres noies que també estan en la mateixa situació que jo. És per això que sempre faré el seguiment dels mateixos casos i sempre acompanyada per la tutora.
Generalment sempre veuré en primer cas al "M.", de 8 anys, i en la segona sessió al "D.", d'11 anys. Com els acabo de conèixer, quan estem al despatx, em costa imagirnar-me alguns dels aspectes, trets i situacions que m'ha explicat prèviament (antecedents) la tutora. Evidentment sóc plenament conscient que a la sessió estem una hora aprox. i el context també és molt controlat, organitzat i planificat i els nois acostumen a estar una mica inhibits. A més la confiança que poden tenir amb la psicopedagoga de referència, i ara amb mi que m'acaben de conèixer, no té res a veure amb la que tenen a casa amb els seus pares o amb els mestres a l'escola on passen moltes hores, aspecte en el qual també insideix l'A.
Personalment em sento molt cómoda i crec que els dos nens m'han acceptat molt bé i que també es senten còmodes amb la meva presència. Fins i tot hem fet bromes i comentaris divertits. Crec que hi ha hagut complicitat i que de mica en mica podré guanyar-me la seva confiança (vincle). Personalment intento mantenir un comportant discret però a la vegada proper, de manera que no em vegin com una extranya ni com una persona que va a avaluar-los.
La tutora em deixa molt clar que puc preguntar tot allò que no entengui i/o que m'interessi i que puc intervenir sempre i quan ho cregui necessari i ho faci amb criteri. Ella mateixa, durant la dinàmica de la sessió, em fa participar de les diferents moments i tasques, aspecte que em fa sentir molt bé i molt integrada. Penso que de cara als nens també es positiu ja que si no és així poden sentir-se observats i avaluats si simplement em limito a mirar i pendre notes.
A continuació faig una breu descripció de cóm ha anat el primer dia:
Per organització del centre, i a demanda de la tutora, les sessions les faré sempre continues i només dos dies per setmana (dimarts i dijous), ja que la resta de dies i a diferents horaris hi ha altres noies que també estan en la mateixa situació que jo. És per això que sempre faré el seguiment dels mateixos casos i sempre acompanyada per la tutora.
Generalment sempre veuré en primer cas al "M.", de 8 anys, i en la segona sessió al "D.", d'11 anys. Com els acabo de conèixer, quan estem al despatx, em costa imagirnar-me alguns dels aspectes, trets i situacions que m'ha explicat prèviament (antecedents) la tutora. Evidentment sóc plenament conscient que a la sessió estem una hora aprox. i el context també és molt controlat, organitzat i planificat i els nois acostumen a estar una mica inhibits. A més la confiança que poden tenir amb la psicopedagoga de referència, i ara amb mi que m'acaben de conèixer, no té res a veure amb la que tenen a casa amb els seus pares o amb els mestres a l'escola on passen moltes hores, aspecte en el qual també insideix l'A.
Personalment em sento molt cómoda i crec que els dos nens m'han acceptat molt bé i que també es senten còmodes amb la meva presència. Fins i tot hem fet bromes i comentaris divertits. Crec que hi ha hagut complicitat i que de mica en mica podré guanyar-me la seva confiança (vincle). Personalment intento mantenir un comportant discret però a la vegada proper, de manera que no em vegin com una extranya ni com una persona que va a avaluar-los.
La tutora em deixa molt clar que puc preguntar tot allò que no entengui i/o que m'interessi i que puc intervenir sempre i quan ho cregui necessari i ho faci amb criteri. Ella mateixa, durant la dinàmica de la sessió, em fa participar de les diferents moments i tasques, aspecte que em fa sentir molt bé i molt integrada. Penso que de cara als nens també es positiu ja que si no és així poden sentir-se observats i avaluats si simplement em limito a mirar i pendre notes.
