sábado, 20 de abril de 2013

04/04/2013 Ioga per a nens



Hola,

Avui quan he arribat al despatx el M. ja feia una estoneta que treballava amb l'A., la meva tutora. Només arribar, quan encara m'estic treient la xaqueta, el nen m'explica que té un control de medi i que ha d'estudiar força per obtenir una bona qualificació. El veig content i està motivat, potser una mica massa, i l’A. l’ha d’anar insistint per seure bé, deixar les coses que hi ha sobre la taula, centrar-se en el llibre de medi etc. El M. Considera que està “chupao” tot i que, quan se li fa alguna pregunta, o bé no la sap o bé comet errades.

Es fa tot un treball amb la finalitat de reestructurar cognitivament aquesta idea de que “tot està chupao”, ja que la fa servir sovint i a vegades després es troba amb “sorpreses desagradables”, i que cal esforçar-se i estudiar una mica més per assegurar-nos de que realment sabem la lliçó i el continguts per fer la prova.

Per evidenciar que a vegades ens equivoquem pensant això:

-       Fem molt evident, però amb molta sensibilitat i tacte, les errades que està cometent. També i li fem veure, per si mateix, que si aquestes es produeixen a la prova tindran conseqüències negatives. Per exemple fem servir preguntes del tipus...Què penses que passarà si...? Com creus que valorarà això la mestra? Creus que ho pots millorar?

-       Li recordem alguna “situació desagradable passada” i ja treballada anteriorment.

-       Recordem possibles solucions que ja havíem parlat i amb les quals ell estava d’acord.

Al M. Li agrada molt la matèria de medi, potser la que més, però presenta dificultats i baixa motivació quan veu les pàgines amb tanta lletra que ha de llegir. A la mateixa vegada treballem tècniques d’estudi:


-          Aprendre també de les imatges i els dibuixos

-          Tenir en compte els conceptes que estan en negreta o els requadres on hi ha “explicacions resum”

-          Podem anar llegint cadascú fins a un punt per fer-li la tasca més fàcil.

-          Anotar o preguntar, sense vergonya i de manera correcta fent servir les estratègies i HHSS treballades, les paraules que no entenem.

-          Aprendre a fer ús del diccionari o dels buscadors de GOOGLE com a eina per millorar l’estudi.

-          Fer petits esquemes amb les paraules clau.  Buscar si s’ha fet, durant el treball del tema, alguna activitat a l’escola d’aquest tipus que ens pugui ajudar a estudiar.

 
Després, per acabar la sessió d’una manera més divertida, però a la vegada relacionada amb la temàtica treballada, li proposem al M. fer un exercici de IOGA per a nens (Eduioga: info@eduioga.com).

Es tracta d’un conjunt de targes amb diferents posicions, que es poden veure en imatge, i per darrera ens explica el cóm ho hem de fer, cóm ajuda al nostre cos, i cóm ajuda al nostre humor.

-          Escollim practicar la posició de l’arbre.

El M. inicialment torna a adoptar la posició de “chupao” però ràpidament se’n adona que no és tan fàcil i que té dificultats.

-          Mostra dificultats per anar seguint el passos (seguiment d’odres i seqüències)

-          Mostra dificultat en la respiració (ritme).

-          Mostra dificultat en la coordinació i l’autocontrol.

-          Mostra dificultat en l’equilibri.
 
És evident que la finalitat no és fer ioga amb el M. ni treballar el ioga de manera continuada i sistemàtica en cada sessió com a objectiu en si mateix, sinò més aviat aprofitar aquest recurs, igual que uns altres, per treballar d'una manera innovadora i divertida aspectes com: la lectura comprensiva, ja que ha de llegir les targes, el seguiment i l'execució d'ordres (l'ordre seqüencial), l'autocontrol i la capacitat d'inhibició, el control de la respiració, l'esforç i la tolerància a la frutració, la coordinació etc... És una manera també de treballar la introspecció de manera que sigui conscient del "control del seu cos" i de que ell pot controlar els seus moviments.
 
Observacions:

Tot i que li agrada l’experiència es mostra molt vergonyós i una mica “frustrat” per la seva execució. Decidim plegats que serà un material que anirem treballant per tal de millorar i treballar aquestes capacitats. Acaba la sessió escollint la següent figura que voldrà treballar en una altra sessió: el llenyataire.

Material utilitzat:

 

 

 

17 comentarios:

  1. Lorena,
    creus que els diferents exercicis de ioga que es poden aplicar han de seguir un ordre pre-establert o depen de com està el nen en aquell moment o...?
    Què n'opina la teva tutora de pràctiques?
    Hi podria realitzar un post comentant-ho, si fos possible?

    Gràcies

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Palmira!

      En resposta a la teva qüestió dir-te que personalment crec que no cal establir un ordre concret o seqüència per fer els exercicis. Evidentment cal aplicar la lògica i el sentit comú: si la intenció i l’objectiu és que sigui una activitat innovadora i motivadora (un reforç, una altra via per treballar...) no escollirem, tenint en compte les característiques i competències del nen, les posicions més difícils en els primers intents. Evidentment, com ja he comentat en altres post, cal tenir en compte que al M. li costa acceptar i afrontar les dificultats. Per altra banda també penso que no cal evitar aquestes situacions, perquè s’hi ha de trobar per poder treballar-les i cal que s’exposi, però tampoc magnificar-les més del compte. Per tant l’elecció del material serà guiada, quan li deixem escollir a ell, i pensada sota uns objectius preestablerts.
      Dir-vos també que és un material molt obert i que dona molt de joc tant individualment com en grup. Jo, per exemple, aquell dia vaig creure convenient aprofitar el fil conductor del que ell estava treballant a nivell de continguts a l’escola, preparant el control, per presentar i introduir el material. Finalment vaig fer-li la proposta de treballar aquesta figura, la de l’arbre, també perquè és una força entenedora a nivell “d’identificació”. Va estar una experiència molt maca!

      Eliminar
  2. Lorena,
    m'ha agradat molt aquest recurs. De fet me l'apunto per un futur si em trobo en alguna situació en que sigui aprofitable. Amb aquesta treball de la postura de ioga facilita tornar a reflexionar amb el nen que tot i que d'entrada tot sembla que està "chupao" arribar a col·locar-se com demana és complicat. Tot i que no us ho plantegeu com un treball sistemàtic amb el nen sembla que li ha agradat, si més no pot ser un premi.
    Gràcies per aquesta idea!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí Marta,

      a ell li va agradar, però ho va trobar complicat. La primera sensació va ser "chupao" i tenia moltes ganes però a mida que anava llegint i veía el grau de dificultat...
      Precisament per això, perquè hi ha dificultats, m'agradaria seguir treballant aquest material ja que implica moltíssimes coses: lectura, comprensió, seguiment d'ordres esquema corporal, coordinació, equilibri, inhibició i control, ritme, respiració controlada, relaxació, consciencia de sí mateix etc...
      I el més interessant de tot és que ho podem fer jugant!!!

      Eliminar
  3. Hola Lorena,
    no coneixia aquest llibre amb les cartes i diferents postures d'ioga i m'ha semblat molt interessant. Com deia també la Marta, trobo que pot ajudar al nen/a a adonar-se de que no tot és tan fàcil, que en la seva mesura tot s'aconsegueix realitzant un petit o gran esforç i crec que això és el que pretén la mestra amb l'A.
    També penso que treballar l'autocontrol aprofitant aquest recurs és molt positiu. M'ha fet pensar amb un joc de la Wii que en realitat és la Respiració de l'espelma, i relacionar-lo amb el que comentava la Lorena de treballar d'una manera innovadora i divertida.
    M.Carmen Fernández

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí M. Carmen

      En aquest material també hi ha la carta de la respiració de l'espelma. Crec que amb els nens, des de ben petits, els hi va bé treballar la consciencia de sí mateixos i dels diferents estats i emocions. Cal provocar situacions d'aquests tipus per treballar-les ja que si no és aixó ells/elles les experimenten però no saben, conscientment, posar-lis nom i reconèixer què els hi passa.
      Crec que no hem de tenir por de parlar d'aquests temes amb els nens, sempre i quan es faci d'una manera adaptada i ajustada i crec que el joc és la millor manera de fer-ho.

      Eliminar
  4. Bona nit Lorena,
    Trobo que tots els recursos que es trobin innovadors per la situació que s'està plantejant, resulten de gran interès, alhora que treballen aspectes corporals.., que incideixen en la predisposició de la persona per tal d'enfrontar una tasca determinada. Em recorda als exercicis de kinesiologia, els quals són un recurs que estem contemplant en el seguiment d'un dels casos que porto dins el meu projecte (Cas 2, P4). Aquesta setmana penjaré una entrada relacionada amb aquesta temàtica i espero que la llegeixis i trobis la connexió que et comento.

    ResponderEliminar
  5. Hola Lorena,
    La veritat és que desconeixia aquest material, i trobo que és un recurs molt interessant i fora del que és "normal" a fer en les escoles amb els alumnes. En el cas de l'alumne està molt bé, perquè ja és una manera diferent per ell, i a la vegada és didàctica i també segueix aprenen coses, i sobretot a veure que no tot és "chupao", sino que les coses necessiten del seu esforç. Segurament és un material que anireu seguint amb l'alumne i que segurament a la llarga l'anirà ajudant molt, i és una manera que l'ajudi a desconnectar no?
    Bon recurs!

    ResponderEliminar
  6. Hola Elisabet,

    gràcies pel teu recolzament. No sé exactament què vols dir quan dius que aquest material li pot servir per desconectar... però suposo que et refereixes a passar una bona estona de joc.
    Precisament el que vull és que el M. connecti més amb sí mateix, que sigui capaç de concentrar-se i atendre les demandes i de dominar el seu cos d'una manera conscient i voluntaria (autocontrol).

    ResponderEliminar
  7. Molt bé Lorena.
    Pense que el treball del ioga i les fitxes, amb la postura i demés, busquen que el nen se n'adone que tot no és tan "xupao" com diu ell. Pel que he pogut llegir, eixa expressió pot ser siga un escut per evitar aprofundir en ell mateix i evitar acceptar que no se li donen molt bé fer algunes tasques. Considere que el fet de preguntar-li com se sent, que pensa, ..., pot ajudar-lo a traure eixe sentiment de poca autoestima i a partir d'ahí treballar amb ell, que el secret per a fer bé les coses és "entrenar-les", practicar-les i reflexionar, a banda d'acceptar que durant l'aprenentatge és normal equivocar-se.
    Veig molt positiu treballar la percepció del propi cos i reflexionar sobre el que se sent, considere un pilar bàsic en l'acceptació d'un mateix i el creixement personal.
    Enhorabona i segur que seguireu treballar en properes sessions sobre el tema.
    Javi Parra

    ResponderEliminar
  8. Lorena, coincideixo amb tu quan dius (responent a la M. Carmen, la importància de treballar la consciència d'un mateix des de ben petits, així com la identificació i l'autogestió de les emocions sorgides. Jo tampoc coneixia aquest material i el trobo genial! Tot i que considero que el M. s'ha d'exposar a les emocions negatives també per aprendre a gestionar-les, em sorgeixen dubtes referents al treball de les emocions en segons quins casos... Creus que és possible trobar un punt d'equilibri entre les emocions positives i negatives en el treball amb aquest material? Vull dir, potser començant per algunes de menys dificultat (no fàcils, sinó menys dificultat) i anar augmentant la dificultat l'ajudaria a treballar la postura de "está chupao" sense arriba a una frustració gran? Cal evitar les grans frustracions o es bo que vagin sortint?
    Lligat també amb aquest material que presentes, m'ha vingut al cap les pràctiques de kinesiologia i brain training. Trobo que totes aquestes pràctiques són molt positives per als infants i que es genial establir-ho com a part de cada sessió. En el cas del brain training és molt bo a l'inici de la sessió, per augmentar la predisposició i l'atenció i en el cas del ioga per a nens, ho trobo més adient com ho feu, al final de la sessió.
    Gràcies per compartir aquest material i la manera de treballar!

    ResponderEliminar
  9. Hola Marien,

    gràcies a tu per aquest post.

    Respecte al que em comentes dir-te que moltes vegades jo també em plantejo i reflexiono sobre aquests dubtes...Cal que els nens i nenes "es trobin" amb les seves dificultats i limitacions d'una manera "forçada o artificial"?
    Sota la meva experiencia diría que, si es "provoca", cal ser molt delicat i molt respectuós amb aquestes coses (tacte pedagògic) i que mai li hem de proposar a un nen/a alguna cosa que sabem que "el pot frustar" si no tenim un bon vincle i una relació prou estreta i de confiança.
    En aquesta sessió l'objectiu de l'ús d'aquest material anava molt més enllà de treballar amb el M. la idea "està chupao", tot i que després ho vam poder lligar i ens va anar molt bé. En cap moment li vaig presentar el material per evidenciar les seves dificultats, doncs ja ens coneixem,sinò que l'ambient era totalment relaxat i lúdic. La meva intenció era observar: lectura comprensiva, seguiment d'ordres, coordinació, equilibri, respiració etc.

    Moltes gràcies per les idees que m'esteu aportant!!!

    ResponderEliminar
  10. Lorena,
    Em sembla molt interessant aquest material. Sóc mestra d'educació infantil i moltes vegades estem tan capficats en tot el que han de fer i no fer, tot allò que han d'aprendre, que ens oblidem que és important que estiguin connectats amb ells mateixos i amb el seu cos. Tot i que, en aquest cas, l'exercici de ioga sigui una excusa per a treballar altres aspectes (fet que em sembla un molt bon recurs)em sembla genial ja que també permet que alhora apareguin i es treballin aspectes relacionats amb l'esforç, la frustració i l'autocontrol. Aspectes molt importants d'un mateix que els nens i nenes han d'anar regulant de manera autònoma des de ben petits.

    ResponderEliminar
  11. Hola Lorena,
    El fet de fer aquests exercicis al final de la sessió penso que són bon recurs donat que li al M. li dona la possibilitat d'exercitar i millorar l'autocontrol , l'autoconeixement sobre de les seves limitacions (veu que no pot fer l'arbre) i demana el llenyataire figura que el motiva i que segurament creu que li sortirà millor (autoavaluació i motivació).
    A més el ioga com a tal ajuda a una millorar concentració que penso que al alumnes amb dificultats d'aprenentatge sovint els costa molt d'aconseguir.
    D'altra banda en M. esdevé un subjecte actiu opinant sobre que vol fer i que en pensa .
    A la meva escola a Parvulari els nens i nenes fan gimnàstica cerebral (Kinesiologia) i els ajuda molt en la seva concentració,estimula les seves capacitats visuals, auditives i kinestésiques, a partir de técniques de respiració y relaxació. A més de ser una activitat que els agrada i els motiva ajuda a millorar la seva predisposició davant de les tasques escolars.

    ResponderEliminar
  12. Ostres Lorena, aquest recurs és súper interessant!
    jo tampoc el coneixia i penso que amb un dels alumnes que tinc el posaré a la pràctica.
    Utilitzar la ioga per treballar l'autoconeixement, l'autocontrol, la comprensió, l'esforç, les ordres seqüencials... és una manera diferent, divertida i dinàmica, que pot potenciar i afavorir que el nen s'hi trobi còmode i li resulti divertit i innovador i en definitiva, que col·labori i li sigui atractiu.
    Al centre on faig les pràctiques, hem utilitzat tècniques de relaxació (que també ens funcionen), però en alguna sessió provarem la ioga!

    ResponderEliminar
  13. Hola Lorena, un recurs preciós! Crec que me'l compraré!

    Em sembla superinteressant el paral·lelisme que feu amb el treball corporal i l'estudi. El que en un primer moment sembla "cupao", un examen de medi, un postura de ioga... veiem que requereix més esforç del que pensàvem i que, per tant, també precisa més preparació. Aquest tipus d'activitats són més fàcil de que els infants les integrin que no pas el típic discurs sobre la importància de l'esforç i l'estudi.

    A més, el ioga treballa aspectes com el control postural i la respiració que està més que demostrat que incideixen directament en la capacitat de conectració dels infants.

    En relació a això m'agradria recomanar-te un llibre:

    Dennison, P.E.; Dennison, G.E. (2011): Brain Gym. Llibre per al professorat. Barcelona. Graó.

    És la kinesologia aplicada a l'educació. Es tracta de millorar la comprensió de conceptes amb exercicis que favoreixin la connexió entre els dos hemisferis del cervell. Primer hi ha un apartat de teoria i, després, totes les activitats de manera que les puguis aplicar com a rutines pels alumnes i els ajudin a fer canvis d'activitat o a concentrar-se en moment que ells mateixos senten que estan més dispersos.

    Olga Ricomà

    ResponderEliminar
  14. Hola a tots/es!

    Moltes gràcies per les vostres aportacions i consells! La veritat és que no conec la kinesiología. Si us sóc sincera n'he escoltat parlar bastant en aquests últims temps però no m'he endinsat en profunditat. Us he de dir que ho faré, ja que veig que moltes de vosaltres, i també la Palmira, en feu ús en les vostres escoles o centres de practiques.

    Per si pot ser del vostre interés, dir-vos que la base del meu interés en treballar els aspectes acadèmics necessàriament vinculats amb el coneixement d'un mateix i del funcionament, en quant a capacitats i limitacions, del cos prové de l'apropament que estic fent, a nivel personal i professional, al mètode CEMEDETE (Dr. José Moya Trilla).
    Evidentment encara estic a un nivell molt inicial, i no està vinculat a la pedagogía del centre on faig les practiques, per això nomé en faig petites aproximacions.

    Gràcies i espero poder seguir compartint experiències i materials amb vosaltres!

    ResponderEliminar