Avui
el M. té molts deures de castellà i l'A. ja m'informa que difícilment podrem
treballar alguna de les activitats que tenim planificades.
Ha de
fer per l’endemà:
- Una
fitxa de reforç
- Una
fitxa d'ampliació
Entre
els continguts a treballar hi ha : l'oració en passiva i l'ús de la H ( HUE,
HIE etc.)
En
aquesta sessió m’agradaria destacar la intervenció que es va fer a banda dels
continguts a treballar.
Avui
observo que el M. està diferent: més inquiet del que és habitual en ell i només amb la
mirada, sense dir paraules, ja m’entenc també amb l’A. que també ho pensa. No està ben assegut, li
costa molt atendre a les demandes, té molta verborrea i diu coses sense gaire
sentit, diu "paraules
malsonants" i fins i tot algunes paraulotes... Jo diria, pel seu semblant i aspecte
que està molt cansat i que aquesta és la seva reacció enfront a la quantitat de
deures que té. Ell sap que avui no hi haurà estona de joc o activitat lúdica
d'aprenentatge i això el desmotiva una mica.
L'A.
li crida l'atenció en diverses ocasions i fins i tot hi ha un parell de moments
en el quals s'ha de posar ben seria amb ell. Finalment el M. reconeix i verbalitza
estar molt cansant i és només a partir que ho pot dir i que rep la nostra acceptació
i benentesa que la seva actitud i conducta canvia una mica i pot tornar a
recuperar l'atenció i les formes adequades per poder tornar a començar a
treballar.
La
conclusió o reflexió que jo extrec d'aquesta situació és que a vegades, igual
que ens passa a nosaltres, els nens i nenes no tenen el seu millor dia i s'ha
de poder escoltar i acceptar. Quan això passa sovint s'entra en una espiral o situació
"d'escalada" en la qual el nen/a es va sobreactivant i l'adult també
i generalment sempre anant a pitjor. En
aquestes situacions crec que el millor és aturar-se i parlar sobre el que està
passant de la manera més tranquil.la possible. Després, si cal, es podran començar a introduIr canvis. Penso que només a partir de l’acceptació, l’empatia i del diàleg podrem arribar
a acords i a redirigir la sessió per tal de reconduir la resposta del nen/a i
poder continuar treballant d'una manera adequada.
Lorena,
ResponderEliminarinteressant post sobre l'empatia,el diàleg i,...., que treballem amb persones!!!.
Gràcies Palmira!!!
ResponderEliminarÉs que per a mi això és el més important, la persona!. Crec que si les persones no estan bé, tenen un neguit, preocupacions, malestar, dificultats etc...difícilment podran atendre a altres demandes (acadèmiques, familiars, socials etc.) que no estan al centre del seu interès.
Per a que un nen/a tingui ganes i motivació per aprendre hem de primer cobrir altres necessitats més bàsiques (escolta, estima, acceptació, diàleg, acompanyament, respecte, atenció etc...)que ens permetran establir un bon vincle educatiu com a professionals. Per poder demanar primer em de donar ja que nosaltres som els seus models i referents.