Hola a
tothom!
En
aquesta sessió el M. havia de treballar les taules de multiplicar ja que, l’endemà, tenia una prova de
matemàtiques. Quan vaig arribar al centre les estava treballant amb l’A. Fent ús
del programa PIPO que el coneix i li agrada molt, sobretot quant sent els
reforçadors positius (Bien, muy bien!) o surt aquell cuc que fa un “soroll
característic”.
Posteriorment
vam continuar treballant aquest contingut, les taules de multiplicar, però d’una
manera una mica diferent fent ús del material que jo aporto. Per tant, podem
dir que “només vam canviar la metodologia
de treball”.
Igual
que vam fer a la passada sessió amb les lletres, en aquest cas li vaig
presentar al M. els números, que
fins aquell moment no els havia vist. Són números de plàstic, ja que no els
vaig trobar de fusta, de la mateixa mida i amb gruix i relleu.
Penso que
l’efecte sorpresa, i el fet de fer
ús d’un material nou, també fa “augmentar”
la motivació i les ganes per enfrontar-se a la tasca: expectatives, esforç,
atenció, concentració etc. De la mateixa manera també vam fer ús del mocador,
per tapar els ulls, i de la bossa opaca. Aquests elements el que fan és donar “un ambient més màgic” a la pràctica.
Sóc
del parer que crec que els elements
estètics, i la cura dels detalls que envolten el nostre treball, també s’han de cuidar (materials, mobiliari,
decoració i per què no, la nostra pròpia imatge) ja que aporten molta
informació, encara que sigui no verbal, de la nostra persona i de la nostra
manera de treballar. Per tant, cal cuidar els espais i els elements físics però
també cuidar “ l’ambient” i els detalls durant el treball.
Tornant
a la pràctica d’aquell dia, primer vam seguir les mateixes instruccions de la
vegada anterior per tal d’activar els coneixements previs i recordar la
metodologia.
1)
Amb
els ulls tancats, o tapats amb el mocador, extreure un número de la bossa.
2)
Cal
endevinar el número només amb el tacte.
3)
Una
vegada l’ha endevinat, pot destapar-se per fer la comprovació, i rep el reforç positiu.
4) Aquesta vegada, en comptes de fer
paraules, havia de dir la taula de
multiplicar d’aquell número.
Després
d’estar durant una estoneta i comprovar que es sap les taules força bé i que
pot afrontar amb èxit la prova de mates, li vaig suggerir fer un altre joc i
ell ho va acceptar de gust. Evidentment la idea era augmentar el grau de dificultat de la tasca.
Va ser
en aquest moment quan vam introduir EL
RITME.
1)
Primerament
reforç i treball cognitiu:
-
Felicitats! Ho has fet molt bé.
-
Quina creus que és la que et saps millor?
I la que cal repassar una mica més? Creus que podràs repassar-la una mica abans
de la prova?
-
Crec
que demà podràs fer un bon examen. Recorda
que cal llegir bé els enunciats i que pots aixecar la mà per fer una pregunta
si hi ha alguna cosa que no entens. També recorda que és important que
segueixis un ordre a l’hora de fer
les tasques per evitar els “oblits i despistes”.
2)
Intentem
introduir el ritme
En aquesta activitat el que cal és , no només dir
les taules de multiplicar, sinó fer-ho respectant
un ritme concret. Aquest ritme,
la pulsació, pot ser interna o externa i la pot marcar el mateix subjecte, amb
el seu cos o un objecte diferent, o la pot marcar una altra persona.
Fent aquesta activitat l’objectiu és treballar: l’atenció, la concentració, la coordinació
i l’automatització dels aprenentatges però, sobretot, poder donar un caire
lúdic i divertit als aprenentatges.
El M. va acceptar molt bé la proposta però de
seguida es va adonar de la dificultat.
Li costava molt seguir la pulsació i “es perdia”. Era evident que passaria això,
ja que és la primera vegada que afronta una tasca d’aquest tipus, així que, com
que es va fer tard, vam desitjar-li un bon examen i ens vam acomiadar acordant
que, aquesta tasca, la tornaríem a reprendre en una altra sessió.
Material utilitzat:
La pulsació la vam marcar amb els peus i picant amb la mà sobre la taula.
Lorena,
ResponderEliminarvist el teu enfoc en el plantejament de l'aprenentatge de les taules de multiplicar, creus que costaria tant ,en general, el seu aprenentatge,
si, com tú, s'utilitzés una determinada metodologia de treball quan es denota la seva dificultat?
Hola Palmira!
ResponderEliminarEn primer lloc vull agrair-te el teu seguiment i les teves qüestions ja que aquetes sempre em motiven a reflexionar envers les meves tasques i el treball que estic fent amb el M.
Comentar-te que el meu objectiu principal amb el M. potser no era tant l’aprenentatge de les taules ja que en un primer moment , i fent ús de la metodologia d’ensenyament-aprenentatge tradicional memorístic, ell ja ens va demostrar que se les sabia prou bé. Posteriorment, i per tal d’enriquir la tasca i donar-li un caire més lúdic, també les vam treballar seguint la metodologia multisensorial: encertava el número només amb el tacte, després comprovava, amb la vista i, finalment, “recitava la taula” verbalment.
El que jo potser cercava és, tenint en compte que augmentava força el nivell de dificultat de la tasca, era treballar una vegada més, l’autoconsciència, la inhibició i l’autocontrol. Penso que per arribar a “dominar els aprenentatges o continguts” és important ser capaç d’ automatitzar les tasques, ser capaç de mantenir l’atenció i la concentració en la demanda, mantenir un ritme i un ordre constant i adequat a la tasca que s’està fent, ser capaç de donar una resposta coordinada, és a dir, dominar a voluntat el propi cos i la pròpia resposta etc. Tot això penso que dona “qualitat” a la resposta i al procediment i l’execució en la mateixa.
Evidentment que estic d’acord i completament segura que si els mestres a les escoles apliquessin aquestes metodologies més lúdiques i més motivadores els resultats serien diferents. De fet en molts centres ja es fa...
Per exemple, el passat dimarts dia 30 d’abril de 2013, al canal 33 al programa Quèquicom, van fer un programa titulat Aprenentatge i Memòria en el qual sortia una escola (L’escola Montserrat de Barcelona) on l’aprenentatge de les taules es feina mitjançant lletres de rap que inventaven els propis alumnes. Penso que, fer ús de la música, és una manera magnífica de donar “un significat” i un valor a aquests aprenentatges. Evidentment l’aprenentatge no era només memorístic, sinó molt més global, ja que també treballaven el llenguatge, en el seu sentit més ampli, la comunicació, el ritme, la coordinació, l’escolta (atenció i concentració), la inhibició i l’autocontrol.
Penso que aprenent d’aquesta manera “integral” és com realment s’arriben a aprendre les coses i mai s’obliden. Aquells aprenentatges que més i millor es recorden són aquells que van lligats a les emocions, tant positives com negatives. Penso que si a dia d’avui la meva generació i les anteriors recordem les taules de multiplicar és gràcies al pal i a la “machacada memorística” que ens van fer fer en el seu dia. No dic que no sigui efectiu, doncs les recordem, però a dia d’avui coneixem altre metodologies que també ho son.
Us passo el link per si el voleu veure:
http://www.tv3.cat/videos/4556271/Aprenentatge-i-memoria
Perdoneu, l'escola on van fer el rap està situada a Mataró. A l'escola Montserrat treballen amb estimulació primerenca de la memoria, amb Bits, i també li donen molt de valor al desenvolupament psicomotriu i a fer esport per millorar els aprenentatges.
ResponderEliminarAmb tot això hi estic molt d'acord!!!