viernes, 7 de diciembre de 2012

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA


BIBLIOGRAFIA 

  • DSM-IV-TR. (2003) Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals. Barcelona:   Masson, 3ª ed.
  • Materials de l'assignatura: La pràctica psicopedagògica en educació formal (volum I), La pràctica psicopedagògica en educació no formal (volum II)
  • Monereo, C. (2011). Models d’Orientació i intervenció psicopedagògica, Mòdul 1. Models d’Orientació i intervenció psicopedagògica. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
WEBGRAFIA  ( consultada entre el 10 d'Octubre i el 12 de Desembre de 2012)

Centre de Pràctiques
 
http://www.centregavina.es

Associacions i col·legis professionals
Col·legi de Pedagogs de Catalunya http://www.pedagogs.cat/
Col·legi de Psicopedagogs de la Comunitat Valenciana http://copypcv.org/
Confederació d’Associacions de Psicopedagogia i Orientació (enllaços a la resta d’associacions de
psicopedagogia que hi ha a l’estat) www.copoe.org/
Editorials
TDA-H
http://es.wikipedia.org


Altres
 
 
 
 



EL TDAH

 


EL TDAH

D'acord amb aquesta classificació, s'estableixen 3 subtipus del TDAH, segons la presentació del símptoma predominant:
- Tipus amb predomini del dèficit d'atenció.
- Tipus amb predomini de la impulsivitat-hiperactivitat.
-Tipus combinat, on predominen tant símptomes de desatenció com d'impulsivitat-hiperactivitat.

En la classificació estadística internacional de malalties de l'OMS (la CIE-10 de 1992), més utilitzada en l'àmbit europeu, el TDAH s'ubica en l'apartat de Trastorn hipercinètic, classificat en quatre categories bàsiques:

- Trastorn de l'activitat i de l'atenció: subdividit en Trastorn de dèficit d'atenció i Síndrome de dèficit d'atenció amb hiperactivitat.
- Trastorn hipercinètic dissocial.
- Altres trastorns hipercinètics.
- Trastorn hipercinètic sense especificació.
La característica essencial del TDAH és un patró persistent de desatenció i / o hiperactivitat-impulsivitat, més freqüent i greu que l'observat habitualment en subjectes d'un nivell de desenvolupament similar.
Segons el DSM-IV, per diagnosticar el TDAH en qualsevol de les categories: Algunes alteracions provocades pels símptomes, es presenten en dues o més ambients (per exemple a casa i a l'escola).
Alguns d'aquests símptomes que causen alteracions, estaven presents abans dels 7 anys d'edat.
Hi ha d'haver proves clares de deteriorament clínicament significatiu de l'activitat social, acadèmica o laboral, és a dir que els símptomes interfereixen de forma significativa la vida de la persona.
Els símptomes no apareixen exclusivament en el transcurs d'un trastorn generalitzat del desenvolupament, esquizofrènia o un altre trastorn psicòtic ni s'expliquen millor per la presència d'un altre trastorn mental.

Alguns autors, destaquen les dificultats d'autocontrol com eix central del trastorn. En aquest sentit, es descriu el TDAH com un "dèficit per inhibir la conducta prepotent" (Barkley 1995).

Principalment, cal distingir el TDAH de comportaments propis de l'edat en nens actius, retard mental, situacions d'ambient acadèmic poc estimulant i subjectes amb comportament negativista desafiant (DSM-IV).

 

MATERIALS INFORMATITZATS O VIA INTERNET







MATERIALS INFORMATITZATS O VIA INTERNET

Al despatx on estic realitzant les pràctiques tenen bastant generalitzat en la metodologia que es porta a terme a les sessions de reeducació realitzar tasques a l'ordinador (textos, ortografia, carpetes de cada usuari...etc.) . Pensen que és una manera de motivar els nens/es, ja que a aquests els hi agrada força, i d'apropar-los a una realitat cada vegada més present a les aules i més útil en la realització de tasques acadèmiques i competències personals: LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.

Sovint es tendeix a tenir una visió negativa dels nens que passen temps, o fan un ús una mica continuat, davant de l'ordinador i de les possibilitats que internet i les noves tecnologies ens poden oferir. Hi ha la visió generalitzada que internet és una amenaça pels nens/es. La veritat és que jo era força d'aquest parer però m'he he adonat que no sempre és així.

Amb aquesta experiència el que he aprés és que les possibilitats que ofereixen les NT no són bones o dolentes en sí mateixes, sinó que depèn moltíssim de l’ús que se'n faci i de les finalitats de les persones. Per tant penso que cal acompanyar al nen en el seu aprenentatge i ús de l'ordinador, i de totes que possibilitats que aquest presenta, i guiar-lo i orientar-lo davant les dificultats de manera que aquest ús no es torni un "mal ús o mal hàbit". Que també cal fer un seguiment de ben a prop de tot allò que fa servir i els programes que utilitza, però d'igual manera que també s'hauria de fer amb la programació de la TV, amb els llibres que llegeix etc.

He pogut observar que si es coneixen els enllaços i les pàgines adequades internet ens ofereix un ventall molt ampli de possibilitats, d'activitats i jocs que poden beneficiar i estimular l'aprenentatge dels nens/es i que estan molt relacionats amb els continguts que es treballen a les aules i sobre el paper però d'una manera molt més interactiva (feedback) i divertida on l'infant, realment, es sent actiu i protagonista en el seu aprenentatge (constructivisme).

Evidentment aquesta no és la base del treball (pla de treball) que es fa en una reeducació escolar, ni es fa sempre, però sí pot ser un recurs per premiar la bona feina i l'esforç realitzat a la sessió amb 5 o 10 minuts de joc a l'ordinador amb materials específics d'entre els quals poden escollir.

A més, un altre aspecte positiu és que hi ha moltíssima varietat i si investigues una mica pots trobar coses molt interessants. A més és gratuït, que en el moment que estem ara tampoc va gens malament tenir accés a materials sense cost, si aquest ofereixen una bona qualitat i un ventall de possibilitats ampli.

Algunes de les pàgines web i dels materials que jo no coneixia són els següents:



- Aburrimiento

- Enfado

- Rabia

- Ira

- Felicidad

Trabajar contenidos de tipo emocional a través del cuento. Identificar al niño con el personaje del cuento, trabajar la historia, cambiar la historia, modificar los personajes o determinades situacions etc.




Per finalitzar aquesta aportació volia emfatitzar que aquests materials els hem utilitzat quasi bé sempre amb el M. ja que el D. sempre té molts més deures i estudi i a les sessions habitualment no ens queda temps per afegir més tasques al pla de treball.

 


CAS D. 8/11/2012


Assistents a la sessió:
 
Psicopedagoga i tutora: A.
Nen: D.
Jo
 
Objectiu: Porta l'informe d'avaluacions i l'A. vol analitzar els resultats obtinguts amb ell. Amb el temps que ens quedi fer deures pendents.
 
Materials utilitzats: Informe d'avaluació. Les carpetes.
 
Avui la mare del D. l'ha acompanyat fins a dintre del despatx. Per una banda semblava no refiar-se de que el D. ens digués que havia portat l'informe d'avaluació, tot i que això ja li explica a l'A. al vestíbul, però per l'altre semblava que era ella mateixa la que tenia ganes de mostrar-lo. L'A. la convida a passar i a parlar-ne.
Efectivament és ella qui treu l'informe de la motxilla i li mostra a l'A. L'A. se'l mira i li torna la pregunta: Tu que penses? la mare es queda parada i...somriu. En realitat la mare està força contenta doncs, encara que hi ha alguna matèria suspesa, les notes del D. han millorat. L'A. felicitat a tots dos i convida a sortir a la mare per començar a treballar.
 
Quan la mare surt, l'A. reprèn la conversa amb el D. Cóm estás? Què t'han semblat les notes? Era el que t'esperaves? Hi ha hagut alguna sorpresa? Creus que hi ha alguna matèria on podries haver tret millor nota? En quina t'has esforçat més? Creus que son justes?
 
El D. tendeix a sobrevalorar allò que li surt malament i a minimitzar allò que fa bé amb lo qual reforça els seus sentiments negatius i d'incompetència. L'A. Li dona la volta a la situació i li va veure totes aquelles matèries que ha aprovat i les que està a punt de fer-ho. Finalment el torna a felicitar perquè hi ha més aprovats que suspesos i aconsegueix treure somriures al D.
 
Com que quan s'acaba la conversa ja queda poc temps considerem que no és adequat començar una tasca acadèmica, així que proposem mirar-revisar la carpeta i endreçar les feines realitzades. Observem que les feines, fetes en folis blancs, estan desendreçades i no a la pestanya que toca. A més les que estan ben posades no segueixen cap criteri cronològic atenent a les dates. Les feines que són de taller han d'anar a una altra carpeta.
Animem al D. i el motivem a que s'acostumi a endreçar bé les coses (hàbit) ja que d'aquesta manera guanyarà temps i s'estalviarà notes negatives i disgustos. Moltes vegades perd les feines, i les ha de tornar a repetir, o no les troba quan toca i li posen mala nota per no entregar-les encara que les ha fet...etc.
 
Avaluació de la sessió:
 
Aquesta sessió m'ha agradat molt ja que ens hem allunyat una mica de les feines i tasques estrictament acadèmiques, que habitualment treballem amb el D., i hem entrat una mica més en el terreny emocional, en la persona. Sóc del parer que si el nen, la persona, no es troba bé emocionalment difícilment podrà afrontar amb èxit les tasques acadèmiques i obtenir uns bons resultats. Crec que és imprescindible que els nens trobin aquest espai i aquesta persona de confiança amb la que puguin mantenir converses de caire més emocionals.
Penso que al D. li va anar molt bé i la prova va ser que va marxar relaxat, donant la seva paraula que acabaria les tasques a casa, i amb una expressió a la cara molt diferent de quan va arribar. 

ENTREVISTES AMB ELS/LES MESTRES 15/11/2012



Hola!!!

A banda de les sessions que he anat penjant i que, més o menys, ja podeu tenir una idea de l'estructura que tenen i la metodologia que es segueix per a treballar, volia compartir amb vosaltres altres informacions.

El passat dia 15 de Novembre de 2012 la meva tutora em va fer una devolució prou extensa de l'entrevista que havia mantingut amb la tutora del M. Generalment l'A. acostuma a demanar entrevistes amb els tutors i tutores dels nens i nenes amb els quals treballa per poder informar-se, de primera mà i sense intermediaris, de l'estat i evolució del nen/a a l'escola. La finalitat és:

- Informar-se de cóm va el nen/a a l'escola tant a nivell acadèmic, relacional i de comportament.

- Quines dificultats hi ha i cóm les treballen a l'escola.

- Saber si li fan algun tipus d'adaptació en les tasques.

- Explicar ella què i cóm estan treballant al despatx: Objectius, materials, metodologia etc.

- Posar criteris en comú i arribar a acords (treball cooperatiu i en xarxa).

- A vegades també cal informar i assessorar als mestres respecte als alumnes amb dificultats d'aprenentatge o trastorns específics diagnosticats.

La idea era poder assistir-hi jo personalment però aquest nen encara no fa un any que ve al despatx i l'A. no coneixia prou bé la seva escola ni la seva tutora, amb lo qual va decidir que era millor anar-hi sola i que jo l'acompanyaria quan fes alguna altra en algun centre escolar on ja la coneguin.

En general em comenta que ha anat força bé i que han pogut arribar a alguns acords:

- Cal treballar l’ús adequat de l'AGENDA tant a nivell comunicatiu entre Escola-Família-A. com a nivell organitzatiu per al propi M. Cóm vol treballar a l'agenda? Quins criteris seguirà? Quins colors? Cóm anotarà els deures? Cóm anotarà les proves d'avaluació?

Cal que l'agenda es torni una material rellevant de consulta diària per part de tots els adults que estan entorn a l'educació del M. i que aquests transmetin aquesta importància i rellevància de l'organització, la planificació i l'hàbit al propi nen. Això no vol dir no donar-li autonomia ni responsabilitat ja que només es tracta d'un suport.

- ORGANITZACIÓ I RUTINES. Tot i que a l'escola els dies acostumen a estar força organitzats i estructurats l'A. aconsella a la tutora que intenti implantar a l'aula certes retines (càrrecs, dinàmiques etc.) que ajudin al M. a poder col·laborar, anticipar el que vindrà i no dispersar-se tant. L’espontaneïtat i la creativitat són recursos molt valuosos per poder treballar amb nens però a vegades, a aquests que són una mica dispersos i desatents, es perden en aquestes situacions.

- ADAPTACIÓ DE LES TASQUES. L'A. va poder explicar en quin moment i situació es troba el M. Tot i que fa temps que està diagnosticat de TDAH encara no està medicat, i sembla que les tasques i demandes escolars comencen a superar-lo (més angoixa, més ansietat, més nerviosisme i pitjor conducta). la mestra explica que, a vegades, li fan petites adaptacions a algunes tasques i l'A. ho troba molt adequat. Tot i això acorden que li faran més adaptacions i que li donaran més temps i suports en la realització de les proves d'avaluació.

- DIFICULTATS DE RELACIÓ: La mestra incideix molt en que últimament el M. té més problemes amb els seus companys i companyes de l'aula i que fins i tot observa que, a les estones de pati, té conflictes i comencen a deixar-lo de costat. Acostuma a realitzar un joc impulsiu, descoordinat, no segueix ni respecta les normes, es "torpe" en les activitats físiques i això no agrada als companys i companyes. Per intentar pal·liar aquesta situació, i agradar als altres, tendeix a fer tonteries per fer-se el graciós. L'A. informa que aquests aspectes s'estan treballant però que també cal que a les estones de pati algú hi pugui estar atent per gestionar aquestes situacions.

La veritat es que em va agradar molt aquesta conversa i crec que és un aspecte essencial de la intervenció. Considero que és molt important que existeixin acords i patrons comuns d'actuació entre les diferents persones o agents que s'encarreguen de l'educació del M.


Respecte a la devolució de l'entrevista del D. estem esperant a tenir una estona per fer-la. Potser hi aniré quan se la faci a la seva família.

 

jueves, 6 de diciembre de 2012

CAS D. 6/11/2012


Assistents a la sessió:

Psicopedagoga i tutora: A

El nen: D. 11 anys

Jo

Objectiu: Avui el D. arriba al despatx discutint amb la seva mare i de molt mal humor. Es veu que ha perdut la jaqueta del xandall de l'escola que val aproximadament uns 100 euros. La seva mare està molt enfada i li va recordant que és desendreçat, despreocupat, que ha de cuidar de les seves coses, que els pares es gasten molts diners en ell...etc.

Calmar al D. i poder escoltar la seva versió dels fets. Recolzar-lo però, a la vegada, fer-li entendre la posició de la seva mare. Una vegada estigui calmat, mirar l'agenda i poder fer algunes de les tasques que necessiti per la dia següent.

Materials: D. portava a la motxilla uns resums que havia treballat el cap de setmana i volia que l'A. els revisés. L'A. l'ha felicitat molt per aquesta tasca i l'ha ajudat a gestionar el seu malestar.

Avaluació de la sessió:

Avui la sessió ha començat d'una manera una mica tensa. La mare del D. venia molt enfadada i s'ha posat a parlar i reganyar al nen al vestíbul del despatx. L'A. de seguida l'ha fet entrar per poder xarrar en privat per respecte al D. i també a la resta de persones que hi havia a la sala i les companyes que estaven treballant en altres despatxos.

Hem estat una bona estona parlant els quatre, ja que la mare ja ha deixat anar altres situacions que li preocupen i que han tingut lloc en aquests últims dies. Evidentment jo, enfront aquestes situacions intento quedar-me al marge, tot i que estigui present, i no dono el meu parer si no me'l demanen. Crec que davant això cal ser molt prudent i aprendre de cóm gestionen les situacions les professionals.

Penso que l'A. tot i que també ha estat prudent, ha sabut tranquil·litzar a la mare i donar-li la seva part de raó, però a la vegada escoltar al nen, els seus arguments, i fer entendre a la mare que l'havia de donat un vot de confiança i que potser s'estava equivocant jutjant-lo abans de temps. A l’endemà hi hauria temps de solucionar el problema.

Un recurs que fa servir molt l’A. És el sentit de l’humor i crec que aquest és essencial a la vida, però molt més quan et trobes enfront de situacions conflictives i cal “treure ferro”.

La veritat és que penso que d'aquestes situacions, que queden al marge dels aspectes acadèmics o estrictament de les re-educacions, també s’aprèn moltíssim ja que et donen molta informació dels patrons i maneres de funcionar de les famílies. Cal que aprenguem molt bé a gestionar conflictes i a ser uns bons mediadors i mediadores.

 

CALENDARI


CALENDARI DE PRÀCTIQUES

OCTUBRE

·         El dia 4 d’Octubre de 2012 vaig realitzar la primera trobada amb la tutora amb l’objectiu de planificar les pràctiques.

DIMARTS
9-oct.
16-oct.
23- oct.
30- oct.
Nº hores
Total mes
De 17.00 a 20:00h
3 hores
3 hores
3 hores
3 hores
12hores
 
DIJOUS
11-oct
18- oct.
25- oct.
-
Nº hores
22.5 hores
De 17.00 a 20:30h
3.5 hores
3.5 hores
3.5 hores
 
10.5 hores
 
 

NOVEMBRE

DIMARTS
6-nov.
13-nov.
20-nov.
27 -nov.
Nº hores
Total mes
De 17.00 a 20:00h
3 hores
3 hores
3 hores
3 hores
12hores
 
DIJOUS
8–nov.
15-nov.
22-nov.
29- nov.
Nº hores
26 hores
De 17.00 a 20:30h
3.5 hores
3.5 hores
3.5 hores
3.5 hores
14 hores
 

DESEMBRE

DIMARTS
4-des.
11- des.
18- des.
-
Nº hores
Total mes
De 17.00 a 20:00h
3 hores
3 hores
3 hores
 
9hores
 
DIJOUS
13 - des.
20- des.
27- des.
-
Nº hores
19.5 hores
De 17.00 a 20:30h
3.5 hores
3.5 hores
3.5 hores
 
10.5 hores
 

·         Durant les pràctiques també he elaborat material a casa per a les intervencions, en el qual també he invertit hores de treball.

·         La resta d’hores cal determinar-les amb el centre ja que el volum d’usuaris ha disminuït força i era complicat quadrar els horaris per veure i assistir a més  sessions d’intervenció.
  • Al centre som tres noies les que estem realitzant els pràcticum en aquest moment.