PLA D'INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA (BLOC 2)

BLOC 2: PROPOSTA METODOLÒGICA

1.    Planificació del treball: Cóm es vol fer i des de quin enfocament metodològic el desenvoluparem?

Per organització del centre i de la persona que em tutoritza, tant en el pràcticum I com en el II hem fixat dues tardes a la setmana (dimarts i dijous) en l’horari de 17:00 a 20:00h. Amb els nens/es i joves que faré la intervenció estaré una hora però només jo, a casa, elaboraré material per un dels casos ( El cas “M”). A la resta hi estic present i també participo i intervinc però com es tracta de diagnòstics i necessitats diferents no els he inclòs en la pràctica.

Les reunions de seguiment amb la meva tutora es portaran a terme quan ella tingui hores lliures, hem fet algunes al matí, o bé a partir de les 20:00 h. qualsevol dia de la setmana. S’aniran establint sobre la marxa i depenent de les necessitats del moment.

Tenim previst fer també alguna reunió per parlar amb els pares del “M” i explicar-los, més concretament, la meva intervenció, tot i que estan informats des del primer moment i gairebé després de cada sessió hi ha un retorn (feedback) on expliquem el que hem fet a la sessió i cóm ha anat. També es fa un bon traspàs si porta tasques per fer a casa o hi ha algun aspecte que s’ha treballat o s’ha acordat i també s’ha d’extrapolar a casa.

-Pel que fa a les entrevistes amb l’escola (tutor/a, psicopedagog etc.) degut que són en horari escolar, aniré en cas que pugui demanar unes hores a la feina, doncs m’interessa molt conèixer la visió i expectatives dels mestres i la resta de professionals que treballen amb en nen i la família.

El disseny implica 5 fases:

-       Anàlisi del context i recollida de dades (observacions, avaluacions, resultats obtinguts a les proves estandarditzades etc.) que en part ja s’ha realitzat, o s’havia iniciat abans de conèixer jo al subjecte,  i que ens donarien informació envers la situació inicial.

-       Disseny de la intervenció.

-       Implementació:  posta en pràctica o intervenció directa, mitjançant el material i la metodologia dissenyada.

-        Posteriorment, l’avaluació final tenint en compte l’evolució i si existeix, o no, canvi envers els objectius inicials plantejats.

-       Per últim l’avaluació final, on es plantejarà la necessitat, o no, d’introduir canvis al disseny.
 

FASES DEL PLA

FASE 1 : Anàlisi del context                   DATA INICI: 04/10/2012             HORES: 75

Objectius: -       Familiaritzar-me amb el centre i les professionals que hi treballen. -       Conèixer i tenir els primers contactes amb els nens i nenes que observaré. -       Fer-me una idea de la forma de treballar del centre (teoria i/o pedagogia subjacent). -       Realitzar un registre acurat de totes les sessions d’observació i del materials i estratègies utilitzades en la reeducació. -        Establir acords i intercanvi d’opinions amb la tutora envers aquelles intervencions que jo puc anar fent i aportant a les sessions. -       Elaborar un bloc on recollir l’experiència.                  Destinataris/àries: L’A. (tutora) el M. I el D.  També altres nens i nenes que venien a fer activitats o a jugar però amb molta menys freqüència i, per tant, no els trobo representatius.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1.    Reunió amb la tutora de pràctiques. 2.    Observació de les sessions de reeducacions. 3.    Registre detallat de les observacions. 4.    Observació-consulta de materials

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Full de registre d’observació (observació directa) Quadern on recollia els aspectes més rellevants de les sessions i també les meves impressions, dubtes i valoracions personals. Anàlisi de documentació (dibuixos, feines, informes, diagnòstic...)

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Tota la informació registrada. Grau d’acord amb la visió de la tutora.

FASE 2 :  Disseny de la intervenció            DATA INICI:  01/12/2012             HORES: 15

Objectius: -               Analitzar les necessitats reals de l’alumne.                         ●Avaluar d’on partim.                         ●Pensar el material necessari per les primeres sessions. -       Baixar els nivells d’impulsivitat/ Augmentar l’autocontrol -       Millorar HHSS i la sociabilitat (tant al nucli familiar, com a l’escola, amics etc.) -       Treballar autoestima (autoimatge i autoconcepte) i l’empatia. -       Mantenir, reforçar i augmentar el seu interès en els aspectes acadèmics. Destinataris/àries: L’A. (tutora) el M. I el D. Posteriorment vaig haver de modificar la intervenció que tenia pensada ja que el D es va donar de baixa. Durant aquest canvi van aparèixer noves propostes que es van afegir.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

-       Potenciar autonomia i autoconsciència. (potencialitats/limitacions) ● En què penses que ets bo en relació als teus iguals? ● En què penses que necessites ajuda?   -       Treball de continguts a través de metodologia multisensorial ( treball dels sentits: imatges, sons, tacte etc.) ● Aquesta música em recorda a... ●Aquesta imatge em recorda a... ● Endevinar números i lletres amb els ulls tapats i fer diferents activitats (operacions de càlcul mental, treballar vocabulari, fer oracions, textos, històries etc...)   -       Treballar a l’ordinador (NT) (psicomotricitat fina, ritme, ordre, coordinació, espera etc.) ( Programes específics, jocs o pàgines d’interès).   -       Exercicis de control i  e inhibició (corporals, musicals etc.)                a) El Volcà ( detectar i treballar les emocions i les sensacions ( diferents fases) de quan comença a estar agitat, enfadat etc.)              b) El Semàfor ( verd/ àmbar/ vermell) - Control extern - Control intern (subjecte)                c) La Relaxació i la respiració   -       Treballar la coordinació ●Jocs de mans ● Jocs corporals   EX: Ioga per a nens   -       Treballar l’Atenció: pintat de mandales, els laberints, exercicis de discriminació de les diferències, series (numèriques, figures  etc.)   -       El joc (torn, espera, guanyar i perdre etc.)  i també el joc amb material adaptat i elaborat -       Objectivar i corregir la conducta inadequada oferint un bon model alternatiu adequat (reforç positiu, llenguatge positiu, recompensa immediata de tipus afectiu etc.)   -       Provocar situacions o tractar algun succés per treballar la demanda, la disculpa, la norma social etc.   -       Proposar activitats en parella o petit grup.   -       Mantenir converses tractant o provocant que surtin temes emocionals. També les situacions reals tant a casa com a l’escola.   -       Introduir aspectes emocionals a las tasques o feines “acadèmiques” que es portin a terme (vocabulari, lectura, escriptura etc.)   -       Contes amb missatge ( a la mateixa vegada treballar la lectura i la comprensió lectora, el vocabulari, la gramàtica i la sintaxis etc...)   -       Acabar les sessions amb un pensament, record o sensació positiva d’aquell dia o setmana. ( avui em sento...avui marxo...)   -       M’agrada/ no M’agrada   -       Cóm sóc? Cóm m’agradaria ser?   -       Llibreta de les emocions (recollir vivències que objectiven patrons d’actuació)   -       Atendre les demandes i necessitats de l’escola (deures, avaluacions etc.).   -       Proposta d’activitats interessants i atractives Treballar a partir dels centre d’interès.   -       Treballar aquells aspectes acadèmics que requereixen un nivell d’atenció sostinguda més important i on es presenten majors dificultats (competència lingüística, matemàtica. etc.)   -       Activitats d’observació, de retenció i de memòria etc.   -       Tècniques d’estudi (planificació, organització etc...)

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

-       Proves de nivell de competències bàsiques.   -       Metodologia observacional (observació directa)   -       Autoavaluació. Conversa   -       Execució i resultat final de les tasques proposades (presentació, lletra, ordre, seqüenciació etc.).   -       Proves estandarditzades.   -       Percepció/opinió pares i escola. Entrevistes de seguiment si cal.   -       Avaluació en petit grup. Recollir les opinions i aportacions dels companys/es (què ha millorat, què fa bé? Què necessita millorar?)   -       Autoavaluació amb graella de sentiments i emocions.   -       Elaborar material i fer-ho per nivells augmentant la complexitat i el grau de demanda.   PIPO, TEXTOS ADAPTATS (lectoescriptura) Jocs Informatitzats, MEMORY, POESIA, Cançons etc.   -       Proposar les ajudes necessàries i ajustades i retirar-les de manera progressiva.   -       Reforç a curt termini ( immediat) i sempre que pugui ser de tipus immaterial (elogi, petó, abraçada etc.)

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Resultats de les proves i les tasques proposades. Grau d’implicació, de motivació i de correcció en les tasques proposades. Actitud/ conducta de l’alumne vers l’aprenentatge en general. Actitud /conducta de l’alumne en les estones de joc. Actitud/conducta de l’alumne a l’inici i al final de la sessió.

FASE 3 : Implementació              DATA INICI:  05/03/2013       HORES: 70 o si cal més

Objectius: -       Poder portar a terme el pla d’actuació proposat i dissenyat juntament amb la tutora de pràctiques. -       Acabar de donar un ordre coherent a les tasques i als materials que he d’utilitzar. -       Acabar d’elaborar el material que necessito. -       Comparar alguns materials que necessito. -       Començar a cercar informació per elaborar el tríptic per les famílies.   Destinataris/àries: L’A. (tutora) que supervisa i dona suport a les sessions amb el  M., el nen, altres nens i nenes del despatx que participen en algunes sessions sobretot de joc, els altres nens i joves amb els quals estic a les sessions tot i que no son protagonistes de les meves pràctiques, i les famílies a les quals va adreçada l’assessorament i el tríptic informatiu. També, en certa manera, les famílies.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Els proposats a l’apartat anterior. Potser es podran afegir noves propostes sobre la marxa o, potser, deixar de banda alguna de les proposades si la situació així ho requereix.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.    Registre de totes les sessions. 2.    Avaluació continuada (preventiva, formativa i sumativa).

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Progrés de l’alumne. Grau de satisfacció de l’alumne amb les tasques proposades. Reunió amb la tutora de pràctiques per fer una avaluació conjunta.

FASE 4 :  Avaluació  dels resultats             DATA:     05/03/2013           HORES: 5 o més

Objectius: - Avaluar les sessions portades a terme. - Analitzar i avaluar la utilitat del material creat. - Avaluar la idoneïtat  de les activitats i si em aconseguit els objectius esperats. - Avaluar i analitzar les respostes i conductes dels nens envers les propostes.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Totes les proposades anteriorment. Cada dia, quan el nen marxa, o a vegades durant l’execució de les tasques, anem avaluant i fent comentaris envers els aspectes comentats en l’apartat anterior. Portem a terme una avaluació continuada de cada sessió.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.    Registre de totes les sessions. 2.    Anàlisi de totes les reunions amb els altres professionals.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1.    Comparació del nivell inicial de l’alumne amb el nivell actual d’aprenentatges. 2.    Reunió amb la tutora de pràctiques per fer una avaluació conjunta. 3.    Reunió amb els pares per conèixer el seu grau de satisfacció.

FASE 5 :  Propostes de millora           DATA: fins  a finals de semestre      HORES: 5 o més

Objectius: -       Anar fent un recull de propostes de millora  (impressions, aportacions del subjecte etc...) -       Determinar si hem assolit els objectius plantejats inicialment i en quin grau. -       Analitzar la utilitat del material elaborat.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Encara per concretar.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

3.    Registre de totes les sessions. 4.    Anàlisi de totes les reunions amb els altres professionals.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

4.    Comparació del nivell inicial de l’alumne amb el nivell actual d’aprenentatges. 5.    Reunió amb la tutora de pràctiques per fer una avaluació conjunta. 6.    Reunió amb els pares per conèixer el seu grau de satisfacció.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PLA D'INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA (BLOC 1)

Hola de nou!

Si us sembla bé, i per començar a endinsar-nos en aquesta nova experiència, he pensat que estaria be presentar-vos i compartir amb tots i totes vosaltres el  PLA D'INTERVENCIÓ que portaré a terme durant aquest període de PRACTICUM II.

A veure què us sembla!!!

BLOC 1: DEFINICIÓ DEL PROJECTE I FONAMENTACIÓ TEÒRICA

1.    Títol del projecte

INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA I TDAH

El TR no és el subjecte ( nen/a, jove o adult) que el pateix. Per tant, no hi ha un model o pla d’actuació que sigui útil per a tothom sinó que l’elaboració d’aquest ha de ser individual i personalitzat atenent a les particularitats, personals i del context, de cadascú.

 

2.    Descripció del tema: Què es vol fer i amb quina finalitat?

En aquesta intervenció hi haurà dues parts diferenciades:

- Per una banda la intervenció directa (Innovació de materials i estratègies de treball) es farà amb un subjecte/s, depenent del dia i de l’activitat a realitzar. Amb aquesta intervenció el que es vol fer és incidir, acompanyar i recolzar el procés d’E-A d’aquests nens/es i joves mitjançant la planificació, l’organització i elaboració d’activitats i materials pensats específicament per a ells/es amb l’objectiu de treballar aquells aspectes (habilitats, capacitats, actituds, coneixements, competències etc.) on hem observat, prèviament, que presenten més mancances o “punts dèbils” i potenciat, també, les habilitats o “punts forts".

- Assessorament específic a famílies. La idea és elaborar un tríptic informatiu que reculli els aspectes més rellevants del TR (TDAH) i la importància que té la família en l’educació i acompanyament d’aquests nens/es i joves. La finalitat és elaborar un material que reculli per escrit la informació que habitualment es transmet verbalment per tal de millorar l’acollida de les famílies al centre i incloure-les  en tot el procés de tractament-reeducació. Un altre objectiu és apropar-les als seus fills/es i dotar-los de més informació i estratègies per al dia a dia.

Precisament un dels aspectes més interessants de la intervenció és aquest: Observar i fer-me conscient de cóm canvien les necessitats i, per tant, el disseny de la intervenció a partir de les característiques personals i socials que envolten al subjecte (context) tot i que el TR diagnosticat és comú a diversos  nens que hi ha al centre. A la intervenció, però de manera més generalitzada, s’inclouran les famílies  amb les quals també es farà un treball específic.

 

3.    Supòsits teòrics del projecte

Tot i que actualment el tractament “més eficaç” a curt termini, en els casos de diagnòstic de TDAH, és el farmacològic (Metilfenidat), també s’ha demostrat l’eficàcia d’altres modalitats d’intervenció com el tractament psicològic i el psicopedagògic, per tal de millorar la conducta i les dificultats acadèmiques que presenten els infants i joves afectats per aquest trastorn.

Al centre es treballa seguint la pedagogia constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge .El protagonista és el subjecte, en aquest cas els nens i nenes que venen al centre,  ja que el constructivisme és un corrent que afirma que el coneixement de totes les coses és un procés mental propi de l'individu, que es desenvolupa de manera interna conforme l'individu obté la informació i interactua amb el seu entorn. Considera que el veritable coneixement de les coses és l'estructura mental individual generada de la interacció amb el mitjà. Per tant, serà essencial oferir-li al nen una resposta adequada a les seves necessitats i peculiaritats amb unes ajudes ajustades al seu nivell de desenvolupament que aniran retirant-se progressivament.

L’aprenentatge es produeix a partir de les interaccions entre l’alumne, el mestre i altres agents educatius i el contingut (triangle interactiu). El psicopedagog/a o professional adopta un paper d’orientador i/mediador en el procés que el nen o la nena va desenvolupant . És una persona que posa facilitats, que provoca situacions riques en possibilitats d'aprenentatge, però no qui transmet coneixement o posseeix el saber i la veritat.

També es considera molt important el paper actiu de la família i  de l’escola com a agents socialitzadors i com a contextos on el nen creix, es relaciona, es desenvolupa i aprèn-ensenya.

Un altre aspecte rellevant que es té en compte, és la capacitat que han de tenir els professionals que hi treballen per adaptar-se al context real del subjecte (demandes socials, acadèmiques, personals, familiars etc.)  per tal que la intervenció sigui ajustada a les necessitats i significativa per a nen/a o jove.

A més el centre dona especial rellevància, i és molt respectuós, amb el treball col·laboratiu i el treball en xarxa, amb totes les institucions, organitzacions (CDIAP, EAP....) i professionals de les escoles (Directors/es, Tutors/es, gabinet psicopedagògic, psicòlegs etc.), que es porta a terme amb la majoria dels nens i nenes que venen al centre. També sovint hi ha altres professionals implicats (ex. Metges) amb els quals també cal treballar de forma conjunta i estar ben informats dels canvis i progressos.

En aquest cas jo, coma a psicopedagoga en pràctiques, treballaré conjuntament amb la pedagoga experimentada que en aquest cas és la directora del centre, i si fos possible, amb les famílies.

4.    Raons de la seva tria , interès i prospectiva

Val a dir que en aquest centre hi ha forces nens i nenes diagnosticats d’aquest trastorn (TDAH). La directora del centre, i tutora de les meves pràctiques, ha sigut mestra d’educació especial i ha donat classes de formació sobre TDAH, trastorn d’aprenentatge i tècniques d’intervenció psicopedagògica i comunicació per a professionals de la salut i de l’educació en diferents cursos i conferències per la Consejería de Educación de la Junta de Andalucía, Universidad Central de Barcelona, Universidad Autónoma de Barcelona, INEFC, Universidad Rovira i Virgili de Tarragona i Universidad de Girona, així com per diverses associacions de pares de nens amb TDAH i trastorns de l’aprenentatge.

A més, és autora de diferents publicacions dins l’àmbit educatiu i de la salut mental com: Curso de formación a distancia para padres de niños con TDAH, Cuadernos informativos sobre el TDAH, Cuentos para padres (prevenció d’abusos de substàncies) i diversos articles relacionats amb l’educaió. També ha coordinat projectes relacionats amb la investigació, la formació i la divulgació del TDAH a Catalunya.

Per altra banda jo també tenia  interès personal per estudiar-lo més en profunditat i poder treballar d’ prop amb aquests nens/es i joves ja que fins al moment només ho havia llegit sobre paper però no havia tingut la possibilitat de treballar-hi ni de conèixer casos “amb cara i ulls” ni “històries personals”. Per altra banda  les professionals que hi treballen al centre també s’han format i han treballat durant anys en aquest camp i de seguida van pensar en aquests nens/casos per fer les pràctiques i en poder elaborar nous materials per a ells/elles i les seves famílies. Per tant, en certa manera, també va ser una demanda del centre. 

Un aspecte que hem feia una mica de por, i que també considerava un desavantatge, és que la meva pràctica diària està molt allunyada  de la “tasca acadèmica”, però no educativa,  i per tant estava, i estic, “força verda” en quant al coneixement del currículum d’educació primària i del objectius i continguts específics que es treballen. Però durant aquest temps ho he estat treballant i m’he posat una mica al dia.

 

Considero que ha estat positiu realitzar les pràctiques en aquest centre i, a més, la tutora m’ha proporcionat facilitats per poder compaginar les pràctiques amb la meva feina.

1.    Subjectes de projecte, nivell de la pràctica educativa i dimensions d’anàlisi.

La pràctica educativa es portarà a terme a un centre privat. La intervenció psicopedagògica anirà a càrrec de la tutora de pràctiques, i directora del centre del centre, Ana Mª i de mi mateixa. Potser en algunes sessions on participin altres nens i nenes poden intervenir també altres professionals de centre.

Les dimensions o variables d’anàlisi més destacades son:

-       la conducta (impulsivitat-autocontrol),

-       les HHSS i socialització

-       l’autoestima (autoconcepte-autoimatge),

-       a més de continuar treballant i reforçant els aspectes acadèmics necessaris.

-       Una altra variable molt important és el treball amb les famílies.

La majoria d’aquestes variables són les que van sortir més significatives a l’avaluació inicial nen.

 

COMENÇA EL PRÀCTICUM II

Hola a tots/es i també a la Palmira com a nova consultora!

 

Després d'uns dies amb dubtes i nervis... per fi ja sabem que podem continuar la feina encetada el passat quatrimestre. Tot i que ja fa dies que vam començar a treballar,  a alguns companys i companyes, com a mi, encara ens falta saber per on començar i cóm possar el blog "en ordre" per donar accés tant als companys i companyes, com al tutor de centre .

 

Pot semblar caprici, però la veritat és que gairabé tots i totes, sense parla-ho prèviament entre nosaltres, hem demanat a la consultora poder continuar treballant sobre el mateix blog. Considerem que, a banda que pot ser pràctic a l'hora de fer referències o de citar algún aspecte en concret, ja que les dues fases de les pràctiques estan relacionades,  també ha de ser molt maco veure la nostra evoluació, dificultats, reflexions, aprenentatges etc...recollits en un mateix document i també cóm aquest treball repercuteix en les persones que han col.laborat amb nosaltres i que sense ells/elles no hagués estat possible.

 

Dir-vos que continuo fent les pràctiques en el mateix centre, on em sento molt bé i molt acollida, i amb la mateixa tutota. Per aquest nou pràcticum hem establer un nou pla de treball que aviat us presentaré.

 

Un plaer poder compartir amb tots i totes vosaltres la meva primera experiència relacionada amb el camp de la Psicopedagogia.

REFLEXIÓ I VALORACIÓ FINAL

 

REFLEXIÓ I VALORACIÓ FINAL

Fa tres mesos que vaig iniciar les pràctiques en aquest centre i la veritat és que estic molt contenta.

Ara, fent l’avaluació final, recordo que el procés per cercar centre va ser força angoixant i estressant, ja que et trobes amb moltes dificultats i respostes que s’allarguen fins a l’eternitat. En el cas d’aquest centre l’A., la directora, tot i ser molt sincera i explicar-nos la davallada que havia hagut de nens al centre, en tot moment es va mostrar molt agradable i acollidora i va acceptar les tres propostes de pràcticum de la UOC que va rebre. Ara sí, ens havíem d’adaptar a la situació en quant a l’organització.

Si bé la idea inicial era que anéssim veient diferents casos i rotant amb les diverses professionals que treballen al centre per tal d’observar i conèixer diferents maneres d’intervenir, tot i que totes segueixen una línia molt similar, finalment cadascuna de nosaltres hem tingut uns dies de pràctiques determinats, unes hores, uns casos determinats assignats que eren cada setmana els mateixos, i hem treballat només amb la nostra tutora.

Potser sí que he trobat una mica de flexibilitat en aquest sentit ja que penso que si tens la possibilitats de conèixer a diferents professionals i veure diferents “estils” et pots fer una visió més elaborada del procés d’intervenció. Per altra banda sóc plenament conscient de les limitacions reals. De fer-ho d’aquesta manera: necessitaríem el consentiment de moltes més famílies i nens/nenes, alguns d’ells/elles es podrien sentir més incòmodes a causa de la teva presència esporàdica, també és molt més complicat fer el seguiment del casos i poder fer una valoració de les intervencions i del pla de treball així com poder intervenir, fer suggeriments, fer vincle amb els nens/es etc.

Respecte els dos casos que jo he fet seguiment puc dir que he tingut molta sort ja que han estat molt diferents. Tot i que els dos nens estan diagnosticats de TDAH i avui dia medicats, les intervencions i plans de treball son totalment diferents. Cal recordar que el M. Té 8 anys i el D. 12, amb lo qual estan en dos etapes evolutives totalment diferents (infància-pre-adolescència) i també en dos etapes escolars totalment diferents (primària- secundària), aspectes que condicionen la intervenció ja que cal fer front a les necessitats de cadascú en particular.

Potser sí que m’hagués agradat molt poder anar a les entrevistes amb els/les mestres a l’escola, haver vist una primera entrevista amb la seva respectiva avaluació, haver vist alguna passació de proves estandarditzades per realitzar algun tipus de diagnòstic en cas de necessitat, conèixer més materials útils per al diagnòstic i aplicables a les sessions de treball, haver assistit a alguna visita del metge...però no ha estat possible. Potser ho podré fer durant el pràcticum 2 ja que l’A. Ja coneix el meu interès i si es dona el cas que entra algun cas nou al centre i cal fer aquesta feina ho tindrà en compte.

Tot i que exposi tots aquests aspectes, que penso haurien enriquit molt les observacions pertinents al pràcticum 1, he de dir que estic molt contenta amb la feina realitzada i amb el tracte rebut. Des del primer dia ens han fet sentir com unes “companyes més” i això és molt agraït. L’A. Ha estat una tutora meravellosa i molt atenta i m’ha donat la possibilitat d’intervenir, preguntar, participar, proposar i sentir-me realment activa, partícip i integrada en la tasca que estava realitzant.

Uns aspectes que també m’ha quedat pendents de poder avaluar han estat:

-       L’activitat de comprensió lectora que vaig fer per al D. ja que el nen sempre ve amb molts deures i controls per preparar i a l’A. No li va semblar oportú afegir-li més “activitats extres”. Sovint anem molt justos a les sessions per poder seguir el pla de treball que ens proposem.

-      La devolució de la reunió de l’A. amb la tutora del D. als seus pares. Sé que han parlat alguna cosa per telèfon però queda pendent la trobada on, si es possible, estaré jo present també.

Per tant, i a mode de conclusió, dir que valoro aquesta experiència com a molt positiva i formativa i també la tasca que fan persones com l’A. que, tenint una trajectòria de molts anys de treball i només per l’amor que tenen a la seva feina i professió, obren les portes del seu centre i reben amb il·lusió a alumnes com nosaltres que tot just comencem i ens tracten amb tanta estima i respecte.

 

                                                                                    Gràcies per tot!

JOCS DE TAULA

 

 

 

 

 

ELS JOCS DE TAULA

Com ja heu pogut veure, i també he fet menció en altres aportacions al bloc, penso que les joguines i els jocs , i els jocs de taula en concret, poden ser un material molt útil i beneficiós per treballar amb els infants en general i amb els infants amb TDAH en particular.

En la classificació dels tipus de materials, i tenint en compte els que he vist i hem utilitzat al despatx, els jocs de taula els vaig classificar en materials adaptats ja que es tracta d'un tipus de material elaborat amb uns objectius i finalitats determinades, bàsicament lúdiques i de passatemps, però que poden ser adaptats molt fàcilment a diferents situacions i plans de treball amb els infants segons les seves necessitats: pel seu contingut, pel seu format, per les normes del joc, per la seva estructura etc.

Cóm aprèn més i millor un nen/a?

Crec que els psicopedagogs no podem oblidar que la manera cóm els nens aprenen més coses i d'una manera més significativa és quan estan realment motivats, amb interès, i estan gaudint amb allò que estan fent. Per tant considero, com també ho consideren les diferents persones que treballen a l'equip del centre, que el joc i l'activitat lúdica ha de ser un recurs essencials i principal en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

A més, crec que el joc no només serveix "per ensenyar coses als nens/es" sinó que també ens permet poder aprendre coses dels nens/es i del "seu estat", aspecte que és molt més interessant, i construir "coneixements compartits" (Constructivisme). Això ho dic perquè a vegades penso que no cal passar proves estandarditzades per conèixer segons quins aspectes evolutius d'un nen/a sinó que només cal amb observar cóm es mou, cóm parla (estructura i contingut dels llenguatge) cóm juga, a què li agrada jugar, si es capaç de seguir normes i les entén, si respecta els torns de joc, què explica quan juga etc... Evidentment per fer això cal estar ben preparat i format i cal conèixer molt bé i fer un bon ús de les metodologies observacionals, tècniques d'entrevista i de conversa etc. Potser aquesta forma d'intervenció seria més propera a la psicologia, però és que sovint em costa traçar la línia divisòria entre una especialitat i l'altra tenint en compte que primerament vaig estudiar la llicenciatura de psicologia i crec que són professions força complementàries, però aquest és un altre tema.

Tornant als jocs de taula dir que els considero una eina molt útil per treballar les HHSS, l'ATENCIÓ I L'AUTOCONTROL, aspectes essencials per treballar amb tots els nens/es i que sovint cal reeducar en els nens i nenes amb TDAH. A més, mitjançant el joc també podem treballar PAUTES I NORMES DE CONDUCTA I SOCIALS (demanar, preguntar, mantenir la posició correcta, la conversa, els torns etc.) , VALORS (ser company, ajudar a l'altre davant les dificultats, la paciència, la pertinença al grup etc.) SENTIMENTS (alegria/frustració), APRENDRE A GUANYAR I PERDRE etc.

Alguns dels jocs de taula que més em fet servir, sobretot amb el M. ja que el D. sempre té molta feina i deures, són els següents:

- UNO: Joc de cartes. Sobretot ens interessa per treballar l'aspecte atencional i la frustració. S'ha d'estar atent al color, al número, als canvis de sentit, a les jugades que fan la resta de companys...etc. També tolerar quan et salten el torn o quan has de robar més d'una carta...

- QUIÉN ES QUIÉN: El podem adaptar segons l'edat del nen/a. Ens interessa per treballar la planificació, l'ordre, l'observació, els detalls, l'estructura correcte de les preguntes, el vocabulari correcte etc. En definitiva també per treballar l'atenció i les HHSS.

- LA CATEDRAL: És un joc d’estratègia. En aquest cas està més relacionat amb la planificació i l'estratègia, és a dir, amb el control de l’impuls. És un joc en el qual s'han d'entendre bé les normes i planificar-se bé abans de fer. Aquest li agrada molt al M. però com que encara està a la fase d'operacions concretes (7-12 anys), segons la Tª. de Piaget (1896-1980), li costa entendre les normes que tenen a veure amb el "coneixement abstracte" propi de l'etapa d'operacions formals (12-15 anys). Tot i això accepta bé perdre i les explicacions de per què ha estat així. És interesant i útil justificar aquests aspectes.

- TABÚ: Per jugar al tabú prèviament fem una selecció de les cartes que considerem adequades. Consisteix en encertar paraules, fent us d'altres paraules però evitant pronunciar aquelles altres que són tabú. Aquí el que treballem és el lèxic, la lectura comprensiva, el control de l'impuls, la rapidesa de pensament i la capacitat de comunicar-se amb eficiència i eficàcia. També l'atenció etc.

- WIPER: Aquest també és un joc que agrada molt als nens/es, especialment perquè té PULSADOR.

El que treballem també és l'atenció, el lèxic, l'escolta activa ja que han d’endevinar paraules a través d'unes pistes, el control de l'impuls ja que només poden tocar el polsador quan coneixen la resposta etc...

Per finalitzar aquesta reflexió només vull dir que tot i que fa uns dies també vaig defensar l’ús de jocs i activitats a l'ordinador, i les seves característiques particulars, sóc també molt partidària de recuperar aquest jocs de taula que casa vegada s'utilitzen menys i que principalment el que ens ofereixen és la possibilitat de jugar amb els nens/es, de jugar tots plegats (família, amics, germans etc.) i compartir una estona agradable potenciant les competències i el hàbits socialitzadors i les HHSS ja que aquests aprenentatges no entren dintre de cap matèria escolar però són molt més importants.

 

CAS M. 4/12/212

Assistents a la sessió:

Psicopedagoga i tutora: A.

Nen: M

Jo

Objectiu: En M. tenia com a activitat de l'escola, deures, fer un dibuix d'un arbre de nadal i escriure 5 oracions respecte al Nadal.

Materials: Foli blanc, llapis, llapissos de colors, regle, goma i maquineta.

Avaluació de la sessió: Comento aquesta sessió perquè em va semblar molt interessant. Al M. li costa portar a terme aquelles activitats en les quals ha de posar en pràctica l'atenció sostinguda i, a més, habitualment es cansa de seguida i vol passar a fer una altra activitat.

Quan va arribar ell ja havia planificat a la seva manera la sessió, sense donar gaire rellevància a aquesta activitat, però l'A. el va reconduir molt bé i el va motivar a fer-la amb ganes.

Primerament el M. va dibuixar l'arbre a un foli. El va fer petit, tort, sense detalls i desproporcionat. L'A. , tot i que el va reforçar per la tasca, el va convidar a tornar-lo a fer seguint una sèrie de passos, ja que era una feina que s'havia d'entregar i el M. reconeixia que ho podia fer molt millor.

Passos a seguir:

- PLANIFICACIÓ ( Cóm vull el meu arbre? Tinc el material necessari? Gran/ Petit, Alt /Baix, Estret/Ample etc.) de manera que el M. es va poder imaginar (esquema mental) l'arbre que volia dibuixar i ens ho va explicar.

-EXECUCIÓ (He de poder plasmar al paper la meva idea d'arbre). L'A. li va donar la possibilitat de poder fer-lo en una full de quadres i al M. li va semblar molt bona idea. Entre els dos van decidir que el farien gran i alt i que seria una molt bona idea poder comptar els quadres, amb el regle, per a que les dues bandes de l'arbre quedessin iguals.

-DETALLS (Què te d'especial el meu arbre?) Una vegada fet el "cos" de l'arbre l'A. el va motivar a personalitzar-lo. El M. va acceptar molt content i va voler guarnir-lo amb boles i garlandes.

- COLOR ( Quins colors té el meu arbre?). Tot i que aquí ja estava cansat va cedir a pintar-lo. va demanar ajuda de manera que tots tres vam col·laborar en pintar l’arbre.

Finalment, quan el va veure pintat i de manera espontània, va voler dibuixar i pintar uns REGALS DE COLORS". Realment li va quedar molt maco!!!

Posteriorment va pensar i escriure les frases al darrera. Aquesta tasca la va fer prou bé de manera autònoma tot i que sovint cal recordar-li que cuidi la grafia i la presentació.

 

CAS D.27/11/212

Assistents a la sessió:

Psicopedagoga i tutora: A.

El nen: D.

Jo

Objectiu: Ajudar al D. a preparar-repassar el temari corresponent a un control de socials: Les superfícies terrestres.

- Suport i assessorament a la resposta a conflictes quotidians.

Materials: Ordinador, ja que el D. treballa amb aquesta eina i és mitjançant aquesta via com pot accedir al temari. Llapis i folis per fer esquemes amb els conceptes principals.

Avaluació: Aquesta sessió la destaco perquè em va semblar molt interessant el paper de l'A. Aquest dia la mare del D. i el mateix nen arriben enfadats ja que el D. havia tingut un problema a l'escola amb un company que, suposadament, ja l'havia dit algunes coses desagradables via facebook.

L'A. es queda sorpresa de que en D. tingui facebook ja que només té 12 anys, i li fa saber a la mare.

La mare explica que va ser un premi per "portar-se bé" però l'A. insisteix en que hi ha altres maneres de reforçar el bon comportament del nen.

Pel que sembla és la germana la que li mig controla i, de tant en tant, entra a la pàgina a veure i llegir els comentaris. Al D. no l'importa que ho faci la seva germana però no vol que ho faci la seva mare.

L'A. informa una mica a la mare sobre l'ús i les funcions de les "xarxes socials" i explica a la mare que si l'han donat el consentiment han d'estar preparats per a les repercussions d'un mal ús, però que tampoc poden fer responsable de tot al D. Ella només està a favor si hi ha un seguiment molt proper per part del pares, tot i que ho veu innecessari però entén la "pressió social" i de la colla ( molt important a l’adolescència).

Crec que l'A. va portar molt bé la conversa. Per una banda va informar i assessorar i per l'altre va donar el seu parer com a professional sempre respectant l'opció i la decisió de la família. Em va agradar molt que centrés la responsabilitat en els pares i que els fes veure que les accions i les decisions tenen conseqüències que els nens/es no poden gestionar per si sols. Ella va informar d'altres opcions: comptes compartits, que els pares sempre coneguin adreces i contrasenyes etc.

Finalment va acabar dient que aquests aspectes s'havien d'acabar de discutir i decidir a casa, on també podrien escoltar l'opinió del pare, per tal d'arribar a uns acords i va voler centrar-se en ajudar al D. a preparar la prova de socials, que era l'objectiu de la sessió.

Quan la mare va sortir del despatx va donar també alguns consells al D., després d’escoltar la seva versió, i de seguida vam tornar a reprendre el contingut de ciències socials per preparar el control: lectura comprensiva, detecció i memorització de paraules clau entenen els conceptes de manera significativa, subratllat, esquema etc.

 

CAS M. 27/11/2012 Sessió Especial

Assistents a la sessió:

Psicopedagoga i tutora: A.

Nen: M.

Jo

Objectiu: Treballar l'atenció, la memòria a curt termini, el control de l’impuls, ortografia i gramàtica i nou lèxic. Jugar i aprendre amb un material novedós i pensat específicament per a ell.

Material: El Memori que jo li vaig fer, full blanc, llapis, goma i maquineta.

Avaluació de la sessió: Aquesta ha estat per a mi la sessió més maca i més especial. Aquest dia vaig arribar 10 min. tard perquè vaig perdre l'autobús i recordo que quan vaig entrar al despatx ja estaven treballant.

L'A. havia fet una selecció d'algunes de les targes de memori, ja que n'hi ha moltes parelles i es poden treballar diferents aspectes relacionats amb les normes d’ortografia catalana.. En aquest cas van escollir aquelles targes que treballaven les normes corresponents a: TG, TJ, TX, S, C, SS.

- Quan vaig arribar just començaven a fer una partida i de seguida m'hi vaig afegir. Per jugar i havia una consigna: S'havia de dir en veu alta allò que es pensava EX: Aixeco aquesta perquè... Sé que aquí està "X" així que..., Aquesta crec que ja ha sortit abans...

Amb això el que es pretenia es fer conscient al M. que tot i que estem jugant, en el jocs també hi ha normes, un ordre, una lògica interna, un coneixement previ que s'ha de posar en pràctica i que no es pot actuar de qualsevol manera (impulsivitat) ja que això ens porta a cometre errades. A la mateixa vegada també ens ajuda a treballar el "llenguatge intern".

- Després va realitzar altra proposta que jo havia fet amb aquest material: ESCRIURE UN CONTE.

Vam agafar a l'atzar un grup de targes i les vam barrejar. En aquest cas vam fer un treball "col·laboratiu en cadena" ja que:

- M. escollia una targeta i, amb aquella paraula, pensava una frase. Jo, en un full en blanc, escrivia la frase que s'havia inventat en M. Posteriorment jo escollia tarja i era l'A. qui escrivia la frase i així anàvem seguint l'ordre per fer el conte entre els tres. L’única consigna era seguir l'ordre, cadascú el seu torn i estar atent a la funció que li tocava, i que història tingués sentit.

Amb aquesta tasca, a demés de les normes d’ortografia i el lèxic, també vam treballar d'una manera original, la grafia, la sintaxis, la presentació, el control de l'impuls, la creativitat etc.

Tots tres vam riure i gaudir moltíssim de la sessió i vam arribar a l'acord que, en una altra sessió, el M. passaria el conte a ordinador i faríem els dibuixos dels personatges.

Em va agradar molt fer aquest material per al M. però més em va agradar que ell gaudís tant amb la seva utilització i ús. Com he dit al principi, per a mi aquesta ha estat la sessió més maca de totes.