11/04/2013 Treball multisensorial

Hola a tothom!

En aquesta sessió el M. havia de treballar les taules de multiplicar ja que, l’endemà, tenia una prova de matemàtiques. Quan vaig arribar al centre les estava treballant amb l’A. Fent ús del programa PIPO que el coneix i li agrada molt, sobretot quant sent els reforçadors positius (Bien, muy bien!) o surt aquell cuc que fa un “soroll característic”.

Posteriorment vam continuar treballant aquest contingut, les taules de multiplicar, però d’una manera una mica diferent fent ús del material que jo aporto. Per tant, podem dir que “només vam canviar la metodologia de treball”.

Igual que vam fer a la passada sessió amb les lletres, en aquest cas li vaig presentar al M. els números, que fins aquell moment no els havia vist. Són números de plàstic, ja que no els vaig trobar de fusta, de la mateixa mida i amb gruix i relleu.

Penso que l’efecte sorpresa, i el fet de fer ús d’un material nou, també fa “augmentar” la motivació i les ganes per enfrontar-se a la tasca: expectatives, esforç, atenció, concentració etc. De la mateixa manera també vam fer ús del mocador, per tapar els ulls, i de la bossa opaca. Aquests elements el que fan és donar “un ambient més màgic” a la pràctica.

Sóc del parer que crec que els elements estètics, i la cura dels detalls que envolten el nostre treball,  també s’han de cuidar (materials, mobiliari, decoració i per què no, la nostra pròpia imatge) ja que aporten molta informació, encara que sigui no verbal, de la nostra persona i de la nostra manera de treballar. Per tant, cal cuidar els espais i els elements físics però també cuidar “ l’ambient” i els detalls durant el treball.

Tornant a la pràctica d’aquell dia, primer vam seguir les mateixes instruccions de la vegada anterior per tal d’activar  els coneixements previs i recordar la metodologia.

1)      Amb els ulls tancats, o tapats amb el mocador, extreure un número de la bossa.

2)      Cal endevinar el número només amb el tacte.

3)      Una vegada l’ha endevinat, pot destapar-se per fer la comprovació, i rep el reforç positiu.

4)      Aquesta vegada, en comptes de fer paraules, havia de dir la taula de multiplicar d’aquell número.

Després d’estar durant una estoneta i comprovar que es sap les taules força bé i que pot afrontar amb èxit la prova de mates, li vaig suggerir fer un altre joc i ell ho va acceptar de gust. Evidentment la idea era augmentar el grau de dificultat de la tasca.

Va ser en aquest moment quan vam introduir EL RITME.

1)      Primerament reforç i treball cognitiu:

-          Felicitats! Ho has fet molt bé.

-          Quina creus que és la que et saps millor? I la que cal repassar una mica més? Creus que podràs repassar-la una mica abans de la prova?

-          Crec que demà podràs fer un bon examen. Recorda que cal llegir bé els enunciats i que pots aixecar la mà per fer una pregunta si hi ha alguna cosa que no entens. També recorda que és important que segueixis un ordre a l’hora de fer les tasques per evitar els “oblits i despistes”.

2)      Intentem introduir el ritme

En aquesta activitat el que cal és , no només dir les taules de multiplicar, sinó fer-ho respectant un ritme concret. Aquest ritme, la pulsació, pot ser interna o externa i la pot marcar el mateix subjecte, amb el seu cos o un objecte diferent, o la pot marcar una altra persona.

Fent aquesta activitat l’objectiu és treballar: l’atenció, la concentració, la coordinació i l’automatització dels aprenentatges però, sobretot, poder donar un caire lúdic i divertit als aprenentatges.

El M. va acceptar molt bé la proposta però de seguida es va adonar de la dificultat. Li costava molt seguir la pulsació i “es perdia”. Era evident que passaria això, ja que és la primera vegada que afronta una tasca d’aquest tipus, així que, com que es va fer tard, vam desitjar-li un bon examen i ens vam acomiadar acordant que, aquesta tasca, la tornaríem a reprendre en una altra sessió.

 

Material utilitzat:

 

La pulsació la vam marcar amb els peus i picant amb la mà sobre la taula.

 

 

09/04/2013 Activitats acadèmiques

Avui el M. ha d'estudiar per tal de preparar una prova de català que té demà. En aquesta ocasió ens explica que no cal estudiar cap tema en concret, sinó que el control consistirà en:

-  fer un dictat

-  i en haver de buscar definicions de paraules al diccionari.

 

Per tant decidim practicar aquestes activitats per tal de millorar les competències necessàries.

Primerament farem un petit dictat escollint un paràgraf d’un text que hi ha a l’última unitat que han treballat a classe.

Abans de començar el dictat li recordem al M. que estem practicant, i que ens pot preguntar tots els dubtes que tingui, però que és molt important que estigui molt atent a totes les possibles correccions i consells per tal que els pugui aplicar quan estigui fent la prova.

-       Preparar sobre la taula el material que necessitem i que ens indica la mestra. Una vegada iniciada la prova, generalment, no ens deixen buscar o demanar material.

-       Li recordem la importància de posar, primer de tot, el nom i la data. A vegades s’ha oblidat i ha entregat feines sense posar-lo.

-       També li recordem la importància de l’organització de la feina en l’espai: deixar marges, distància entre línies, entre paràgrafs etc. Per tal de fer una bona presentació. Si és un full en blanc preguntar si pot fer servir la pauta.

 

-    Molt important l'atenció i la escolta.

-       Esforçar-se per fer bona lletra: “ la super lletra del M.”

Fem el dictat i, posteriorment, corregim les faltes d’ortografia:

-       Trobem algunes faltes.

-       També errades d’escriptura natural.

-       També absència de lletres o paraules escrites juntes.

 

En quant a l’abecedari el repassem i observem que encara hi ha forces dubtes. És un aprenentatge de tipus memorístic, per tant poc significatiu, que encara no està fixat.

Estratègies:

-       El repetim plegats varies vegades.

-       El dividim en vàries seqüències més curtes

-       Repetim més les seqüències on hi ha més oblits o errades

-       El comencem per lletres aleatòries

Per acabar la sessió busquem al diccionari les paraules del dictat on ha comés alguna falta. Posteriorment ell podrá escullir a l’atzar tres paraules que vulgui buscar.

Durant les recerques, observem  algunes dificultats relacionades amb el no assoliment de l’abecedari.  Aquest fet fa que el procediment sigui molt lent i que necessiti molt de temps i ajuda.

 

 

04/04/2013 Ioga per a nens

Hola,

Avui quan he arribat al despatx el M. ja feia una estoneta que treballava amb l'A., la meva tutora. Només arribar, quan encara m'estic treient la xaqueta, el nen m'explica que té un control de medi i que ha d'estudiar força per obtenir una bona qualificació. El veig content i està motivat, potser una mica massa, i l’A. l’ha d’anar insistint per seure bé, deixar les coses que hi ha sobre la taula, centrar-se en el llibre de medi etc. El M. Considera que està “chupao” tot i que, quan se li fa alguna pregunta, o bé no la sap o bé comet errades.

Es fa tot un treball amb la finalitat de reestructurar cognitivament aquesta idea de que “tot està chupao”, ja que la fa servir sovint i a vegades després es troba amb “sorpreses desagradables”, i que cal esforçar-se i estudiar una mica més per assegurar-nos de que realment sabem la lliçó i el continguts per fer la prova.

Per evidenciar que a vegades ens equivoquem pensant això:

-       Fem molt evident, però amb molta sensibilitat i tacte, les errades que està cometent. També i li fem veure, per si mateix, que si aquestes es produeixen a la prova tindran conseqüències negatives. Per exemple fem servir preguntes del tipus...Què penses que passarà si...? Com creus que valorarà això la mestra? Creus que ho pots millorar?

-       Li recordem alguna “situació desagradable passada” i ja treballada anteriorment.

-       Recordem possibles solucions que ja havíem parlat i amb les quals ell estava d’acord.

Al M. Li agrada molt la matèria de medi, potser la que més, però presenta dificultats i baixa motivació quan veu les pàgines amb tanta lletra que ha de llegir. A la mateixa vegada treballem tècniques d’estudi:

-          Aprendre també de les imatges i els dibuixos

-          Tenir en compte els conceptes que estan en negreta o els requadres on hi ha “explicacions resum”

-          Podem anar llegint cadascú fins a un punt per fer-li la tasca més fàcil.

-          Anotar o preguntar, sense vergonya i de manera correcta fent servir les estratègies i HHSS treballades, les paraules que no entenem.

-          Aprendre a fer ús del diccionari o dels buscadors de GOOGLE com a eina per millorar l’estudi.

-          Fer petits esquemes amb les paraules clau.  Buscar si s’ha fet, durant el treball del tema, alguna activitat a l’escola d’aquest tipus que ens pugui ajudar a estudiar.

 

Després, per acabar la sessió d’una manera més divertida, però a la vegada relacionada amb la temàtica treballada, li proposem al M. fer un exercici de IOGA per a nens (Eduioga: info@eduioga.com).

Es tracta d’un conjunt de targes amb diferents posicions, que es poden veure en imatge, i per darrera ens explica el cóm ho hem de fer, cóm ajuda al nostre cos, i cóm ajuda al nostre humor.

-          Escollim practicar la posició de l’arbre.

El M. inicialment torna a adoptar la posició de “chupao” però ràpidament se’n adona que no és tan fàcil i que té dificultats.

-          Mostra dificultats per anar seguint el passos (seguiment d’odres i seqüències)

-          Mostra dificultat en la respiració (ritme).

-          Mostra dificultat en la coordinació i l’autocontrol.

-          Mostra dificultat en l’equilibri.

 

És evident que la finalitat no és fer ioga amb el M. ni treballar el ioga de manera continuada i sistemàtica en cada sessió com a objectiu en si mateix, sinò més aviat aprofitar aquest recurs, igual que uns altres, per treballar d'una manera innovadora i divertida aspectes com: la lectura comprensiva, ja que ha de llegir les targes, el seguiment i l'execució d'ordres (l'ordre seqüencial), l'autocontrol i la capacitat d'inhibició, el control de la respiració, l'esforç i la tolerància a la frutració, la coordinació etc... És una manera també de treballar la introspecció de manera que sigui conscient del "control del seu cos" i de que ell pot controlar els seus moviments.

 

Observacions:

Tot i que li agrada l’experiència es mostra molt vergonyós i una mica “frustrat” per la seva execució. Decidim plegats que serà un material que anirem treballant per tal de millorar i treballar aquestes capacitats. Acaba la sessió escollint la següent figura que voldrà treballar en una altra sessió: el llenyataire.

Material utilitzat:

 

 

 

2/04/2012: Atenció i Estratègies de Ressolució de Problemes

Per tal de continuar treballant la percepció, l'atenció i la impulsivitat davant de certes demandes, li proposo una activitat nova on hi ha dracs com a protagonistes.

Observacions:

Quan els veu li agrada i crec que això fa augmentar les ganes de treballar i la motivació intrínseca per fer-ho però potser també fomenta, en certa manera, la impulsivitat en l'actuació i hagués estat millor un material més neutre.

Presentació de l’activitat:

- Primerament llegeix l’enunciat i afirma que l’entén. Es posa a actuar ràpida i impulsivament i a ratllar la fitxa.  Cal aturar-lo.

- Davant aquesta situació: Es provoca la reflexió: Creus que és aquesta la única manera de fer-ho? Què creus que passarà amb el següent model? Estarà tot el paper ratllat…creus que hi ha una altra manera de fer-ho…

- Posteriorment, entre tots tres, elaborem una pluja d’idees, amb les diferents possibilitats que trobem per abordar la demanda (pensament divergent): amb números, amb colors, amb números i colors etc.

-  A continuació valorem els pros i contres de les diferents possibilitats.

- Per últim decidim fer-ho amb números i colors. Ho fa força bé però cal motivar-lo a les seguir estratègies i l’ordre adequat per fer les recerques.

Al final ell, per sí sol,  proposa la divisió del treball en unitats més petites. Aquesta proposta és escoltada i valorada molt positivament tot i que, mitjançant els pasos anteriors, li evidenciem al M. que potser aquesta vegada no era la millor opció.

 

Aspectes a millorar:

Una vegada hem fet tota la identificació del dracs, mitjançant els números i els colors, iniciem en recompte dels diferents membres segons cada model. Arribem a la conclussió que haguès estat millor i més pràctic anar fent el recompte, model a model, quan feiem la identificació per tal de fer la tasca més senzilla.

Material utilitzat:

 

22/03/2013: Treball multisensorial

Primerament he de dir que mai abans jo havia fet aquesta activitat amb cap nen o nena, però sí que l'havia vist fer a una altra professional durant una formació: Educació dels sentits. En aquesta formació tots i totes les participants érem persones adultes però estava encaminada a treballar amb totes les edats fent les adaptacions pertinents.

 El “M”. es posa content quan veu que li porto material nou!  Es tracta d’un material que he adquirit per tal de treballar seguint la metodologia multisensorial. Són un conjunt de números, del 0 al 9 i també els símbols per operar, i les lletres de l’abecedari. Són de plàstic, ja que fusta no les he trobat de la mida que les volia, i tenen el gruix i relleu suficient per treballar la identificació de manera no visual.

Avui ha pogut escollir entre números i lletres i ha escollit lletres.

Presentació de l’activitat:

 

-          Amb els ulls tancats o tapats amb un mocador, per donar més emoció, ha hagut de reconèixer les lletres que anava agafant, d’una en una, d’una bossa opaca.

-          Només mitjançant el tacte havia de reconèixer de quina lletra es tractava. Si ho endevinava la podia mirar, però si no era el cas, tant la tutora como jo li anàvem donant pistes per tal d’aproximar-nos  a la lletra escollida i facilitar-li l’encert i el reforç positiu.

-          Posteriorment, amb la lletra endevinada, havia de pensar i escriure tres paraules.

-          Les paraules havien de pertànyer a ANIMALS. Posteriorment vam obrir les possibilitats a altres temàtiques.

Observacions:

Al “M.” li agrada l’activitat i mostra força destresa i habilitat en el reconeixement amb el tacte de les diferents lletres, el que ens indica que posseeix ben interioritzat el coneixement de les mateixes.

A  L’A. li sembla una activitat interessant i també demana participar. Per tal de donar més emoció a la situació es situa com a rival de “M.” Aquest aspecte encara motiva més al nen.

Realment van decidir ampliar les paraules a altres camps semàntics ja que realment, a vegades, era difícil trobar mots adequats amb les lletres que sortien.

 Material utilitzat:

 

A més paper i llapis per fer les anotacions de les paraules.

 

 

19/03/2013: Aplicació de les millores

Durant aquesta sessió intento millorar alguns aspectes per tal de resoldre les dificultats amb les quals ens vam trobar a la sessió anterior. És per això que tenint en compte les observacions realitzades i els aspectes a millorar:

Elaboro, prèviament a la sessió, uns cartellets plastificats que recullen les diferents emocions primàries i també alguns adjectius qualificatius que tenen a veure amb “estats emocionals”

 Per a què ens han de servir aquets cartells?

La idea és tornar a introduir el treball de continguts emocionals però d’una manera més lúdica, manipulable i pràctica per tal d’abordar les dificultats trobades durant la sessió anterior. Penso que si aquest contingut deixa de ser tant abstracte i es converteix en quelcom manipulable per al nen, i en forma de joc, serà molt més fàcil per a ell poder arribar a la identificació per sí mateix.

Cóm ho fem?

Li presento el material en forma de cartells i ell mateix els va treient d'una capseta:

Primer els llegeix i ens assegurem que els entén i, posteriorment, li proposem fer una classificació en positius i negatius segons el seu criteri.

La veritat és que ho fa molt bé i amb força rapidesa i ordre.

 A continuació, i ara ja si recuperant la tasca començada el dia anterior, li demano que busqui aquella emoció o adjectiu qualificatiu que creu que descriu millor el seu estat envers les situacions plantejades  per ell mateix a la fitxa m’agrada/no m’agrada.

 Observacions:

De seguida observem que, amb el suport dels cartells,  s’identifica ràpidament i és capaç, per sí sol,de descriure el seu estat envers aquelles situacions. Una vegada fets aquests pasos previs en podem parlar d’una manera més tranquil.la, raonada, i provocant la reflexió apropant aquests mateixos estats a fets quotidians.

La veritat és que si durant la primera sessió el "M" es va mostrar interessat però també inquiet i queixós davant la novetat i les demandes fetes (jo fins i tot diría ansiós en certs moments), en aquesta segona es va mostrar més relaxat, segur i semblava que treballava de gust.
Per altra banda també és cert que va ser una sessió més oral i que no va haver d'escriure tant

 Amb aquesta segona intervenció potser sí que podem dir que hem assolit els objectius inicials de l’activitat.

Posteriorment, i ja per tancar la sessió amb un ambient més lúdic, proposem fer una partida a l’UNO. El “M” sovint prefereix jugar de manera individual a l’ordinador però finalment accepta la proposta i juga de gust durant uns minuts.

 

 

 

4/04/2013: Treballem el M’agrada/ No M’agrada.

M’AGRADA/NO M’AGRADA

Un dels nostres objectius a treballar amb el “M” que es pugui conèixer més a sí mateix. És mitjançant/provocant la introspecció-reflexió que volem arribar a poder treballar  l’autoestima del “M” (l’autoconcepte i l’autoimatge). Creiem que la visió que un té de si mateix, i de les seves habilitats i destreses i dificultats o necessitats de millora, és el punt de partida per poder introduir canvis en allò que no acaba de funcionar i poder reforçar i treure’n més profit d’allò on es mostra més competent i el fa sentir-se millor amb sí mateix. També ens servirà de fil conductor per treballar l’empatia i les HHSS, ja que també és un aspecte on el “M” presenta dificultats.

Per tal de fer una primera aproximació a la reflexió envers a ell mateix elaboro una graella que titulo: m’agrada/ no m’agrada

Quan penso en l’activitat tinc en compte aspectes com: que li costa bastant parlar de sí mateix, ja que es tracta d’un nen tímid i vergonyós i reticent a fer “coses” que no domina. Que presenta una baixa tolerància a la frustració i dificultat per ser constant...

Quan li presento l’activitat:

Principalment es centra en el tema menjar, potser condicionat pel títol  o perquè la meva introducció no ha estat prou bona com per a “provocar en el M.” un ventall més ampli de temàtiques i possibilitats. Tot i que intento reconduir la situació em costa, fet que em fa pensar que caldria potser haver posat un model per escrit.

L’agrada fer-ho, i comença l’activitat motivat,  però davant les primeres correccions diu que es cansa d’escriure. Penso que és una bona idea que ho pugui escriure ja que així treballem també l’ortografia, la gramàtica i la sintaxis, on també té dificultats. A més podrem recuperar aquest material en un altre moment, si ens cal.

Durant l’execució observo que tendeix a menjar-se paraules, per anar ràpid i acabar aviat,  i a voler escriure el mínim possible, de manera que simplifica molt la informació.

Tots aquests aspectes es van treballant però amb compte de no caure en la sobrecorreció. Anem alternant els reforços positius amb les correccions pertinents.

Quan arriba al moment d’haver de dir cóm es sent enfront les situacions que ell mateix a escollit...es queda bloquejat i no sap que posar. Davant la dificultat ell mateix proposa fer uns EMOTICONOS dibuixats i la proposta és recollida. Els dibuixa amb un regle nou que té i li queda molt maco. Com que es mostra una mica incòmode, decideixo que  aquest apartat el treballarem el següent dia amb material de suport per facilitar la identificació d’emocions i sentiments.

Què he de millorar?

Me’n adono que parlar amb els nens, o concretament amb el M., de sentiments i emocions en abstracte és molt complicat i, davant la dificultat, ho intenten evitar. Sóc conscient que em cal elaborar un material més  concret per treballar aquest aspecte i millor si és físic i manipulable.

Caldria que jo hagués escrit un model prèviament o, si no, sempre donar un model adequat d’allò que volem. A vegades els nens/nenes no pregunten o, per vergonya, no diuen que no entenen allò que els estem demanat.

Material utilitzat:

 

 

12/03/2013: Atenció i impulsivitat

Som conscients que a la família potser l’aspecte que més li preocupa en aquest moment és la IMPULSIVITAT. El M. en l’actualitat, va assolint els objectius acadèmics tot i que, de no ser per les seves dificultats, podria obtenir millors qualificacions ja que sovint entén, coneix i posseeix els conceptes però comet errades en els processos durant l’execució.

Com sempre el primer que es veu en un nen és la seva conducta, el seu moviment, el seu tipus de resposta davant de certes situacions i/o demandes...i el M. actualment presenta dificultats en diversos aspecte degut a la seva falta de control e inhibició.

Per a mi la impulsivitat és un dels aspectes que més em costa treballar ja que penso que “aquesta necessitat de moviment i de resposta immediata i sovint desmesurada a l’estímul que la provoca” s’ha d’aprendre a treballar amb tot el cos.

Com a proposta per aquesta sessió:

Treballem unes làmines de laberints. Els límits són diferents i també el grau de dificultat que va en augment.

Després d’ensenyar-li i reflexionar conjuntament sobre la tasca...

-       El M. comença a treballar impulsivament i comet errades. A la primera fitxa ha d’esborrar diverses vegades perquè no hi ha una planificació prèvia ni un ordre en l’execució.

A continuació es para l’activitat i:

-       Es parla amb ell i es provoca la reflexió. Què creus que podies haver fet abans? Creus que d’aquesta manera haguessis pogut evitar els errors? Cóm creus que pots fer la planificació? (repassar amb el dit, una línia molt fineta de llapis, marcant només punts estratègics etc…)

Posteriorment:

-       En la resta fa la planificació i millora l’execució. Ens sorprèn que davant la dificultat…sembla que respon millor. (Potser té a veure amb que, amb la reflexió anterior,  ha baixat el nivell d’impulsivitat ja que ha posat en practicar les estratègies de treball que hem consensuat).

Per finalitzar:

-       Repassem i verbalitzem en veu alta els passos a seguir durant la tasca:

1.    Llegir i entendre la demanda o demandes.

2.    Planificar. Cóm ho faré? Tinc més d’una possibilitat de fer-ho?

3.    Valorar les diferents possibilitats per a cadascuna de les demandes.

4.    Escollir la que considerem més adequada.

5.    Executar la tasca.


Material utilitzat:

 

 

07/03/2013: A vegades passa...

 

Hola!

Avui és dijous i tenia sessió amb el M. al centre. Estic amb febre així que he hagut de trucar a la meva tutora per comunicar-li que no hi podré anar.

Tot i que em quedo a casa aprofito per treballar alguns aspectes del tema de les famílies i consultar bibliografia al respecte. Encara estic planificant i reflexionant sobre: què és el que vull fer realment? i quin contingut és el que vull recollir? ja que en un tríptic informatiu, amb la finalitat d’acollir i desangoixar a les famílies, només hi ha de ser allò que és més rellevant, i, sobretot, el paper que te tenen les famílies en el procés d’intervenció i en el dia a dia amb els seus fills i filles.

Penso que des del primer moment els hem de fer sentir imprescindibles, desculpabilitzar-los, verbalitzar-los que són  els millors coneixedors dels seus fills i filles i les persones referents més importants. Els hem de fer sentit capaços i amb potencialitats i recursos per canviar aquells aspectes que, fins ara i per les raons que siguin, no estan funcionant.

En aquest tema encara he d’incidir més perquè ben bé no sé com fer-ho.

5/03/2013: Per on començar? Inici del pla de treball

Aquest és el primer dia que em torno a trobar amb el M., una vegada ja sabem que està acceptat el pla de treball. Cal començar a treballar i per això creiem necessari que jo mateixa l’expliqui al nen quina serà la meva funció a partir d’aquell dia, ja que passava de ser més observadora, a portar jo una mica més la iniciativa a les sessions i la programació i el per què, doncs és un nen molt viu i li agrada saber el per què de les coses, ja que això també li dona seguretat i el fa estar més tranquil.

Com que prèviament a casa jo ja he començar a elaborar materials vaig pensar que seria bona idea trobar una manera de “recollir” tota la feina que aniríem fent per tal que ell les pogués tenir a l’abast, les pogués ordenar, manipular etc...en definitiva fer-se’n càrrec i responsable de les seves coses i donar-li un “lloc especial” i un “valor extra” .

És per aquesta raó que vaig pensar en:

- Regalar-li una carpeta: El nen es va posar molt content i posteriorment a explicar-li la funció que tindria aquesta carpeta vam decidir decorar-la per personalitzar-la.

- Pintem un mandala per decorar-la. Prèviament havia cercat diferents models a internet. Ell l’escull, el que més li agrada, entre diversos models. Com que sé que li agrada molt el medi (centre d’interès) li vaig buscar models que tenien a veure amb aquesta temàtica, entre d’altres.

Està molt content i motivat pintant el seu mandala però no l’acaba i vol fer-ho a casa. Ens sembla una bona idea, ja que parteix del seu propi interès i voluntat i, previ acord, decidim que sí que el pot portar a casa ja que, d’aquesta manera, podem treballar també el compromís i la responsabilitat. Acordem que el portarà acabat a la propera sessió.

Reflexió:

He de dir que em va sorprendre molt que, en contra del que jo pensava (prejudici) ell va escollir un model “totalment diferent”, on no era tan evident la temàtica medi natural, el que em va demostrar que els nens sempre ens sorprenen i que habitualment som els adults els que actuem condicionats per nostre prejudicis i judicis de valor i els hi reduïm les possibilitats d’escollir.

Material utilitzat:

Una carpeta de color vermell i un mandala per pintar. Us aporto la foto de la carpeta personalitzada del M. Li ha quedat molt bé!!!