EL TDAH

 

EL TDAH

El trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH), és un trastorn que s'inicia en la infància i es caracteritza per dificultats per mantenir l'atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos. El TDAH s'ubica en la classificació dels trastorns mentals de l'APA (Associació Americana de Psiquiatria), en l'apartat de trastorns per dèficit d'atenció i comportament pertorbador (DSM IV, quarta edició del manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals, 1994) .

D'acord amb aquesta classificació, s'estableixen 3 subtipus del TDAH, segons la presentació del símptoma predominant:
- Tipus amb predomini del dèficit d'atenció.
- Tipus amb predomini de la impulsivitat-hiperactivitat.
-Tipus combinat, on predominen tant símptomes de desatenció com d'impulsivitat-hiperactivitat.

En la classificació estadística internacional de malalties de l'OMS (la CIE-10 de 1992), més utilitzada en l'àmbit europeu, el TDAH s'ubica en l'apartat de Trastorn hipercinètic, classificat en quatre categories bàsiques:
- Trastorn de l'activitat i de l'atenció: subdividit en Trastorn de dèficit d'atenció i Síndrome de dèficit d'atenció amb hiperactivitat.
- Trastorn hipercinètic dissocial.
- Altres trastorns hipercinètics.
- Trastorn hipercinètic sense especificació.

La característica essencial del TDAH és un patró persistent de desatenció i / o hiperactivitat-impulsivitat, més freqüent i greu que l'observat habitualment en subjectes d'un nivell de desenvolupament similar.
Segons el DSM-IV, per diagnosticar el TDAH en qualsevol de les categories: Algunes alteracions provocades pels símptomes, es presenten en dues o més ambients (per exemple a casa i a l'escola).
Alguns d'aquests símptomes que causen alteracions, estaven presents abans dels 7 anys d'edat.
Hi ha d'haver proves clares de deteriorament clínicament significatiu de l'activitat social, acadèmica o laboral, és a dir que els símptomes interfereixen de forma significativa la vida de la persona.
Els símptomes no apareixen exclusivament en el transcurs d'un trastorn generalitzat del desenvolupament, esquizofrènia o un altre trastorn psicòtic ni s'expliquen millor per la presència d'un altre trastorn mental.

Alguns autors, destaquen les dificultats d'autocontrol com eix central del trastorn. En aquest sentit, es descriu el TDAH com un "dèficit per inhibir la conducta prepotent" (Barkley 1995).

Principalment, cal distingir el TDAH de comportaments propis de l'edat en nens actius, retard mental, situacions d'ambient acadèmic poc estimulant i subjectes amb comportament negativista desafiant (DSM-IV).

Per a més informació sobre les caracteristiques, causes, prevalència, pronòstic, tractaments etc.   consultar: http://www.fundacionadana.org/, www.apnadah.org/, www.tda-h.com, www.trastornohiperactividad.com/, www.deficitdeatencion.org/preguntas.htm, www.psicopedagogia.com/tratamiento-del-trastorno-por-deficit-de-atencion

 

MATERIALS INFORMATITZATS O VIA INTERNET

MATERIALS INFORMATITZATS O VIA INTERNET

Al despatx on estic realitzant les pràctiques tenen bastant generalitzat en la metodologia que es porta a terme a les sessions de reeducació realitzar tasques a l'ordinador (textos, ortografia, carpetes de cada usuari...etc.) . Pensen que és una manera de motivar els nens/es, ja que a aquests els hi agrada força, i d'apropar-los a una realitat cada vegada més present a les aules i més útil en la realització de tasques acadèmiques i competències personals: LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.

Sovint es tendeix a tenir una visió negativa dels nens que passen temps, o fan un ús una mica continuat, davant de l'ordinador i de les possibilitats que internet i les noves tecnologies ens poden oferir. Hi ha la visió generalitzada que internet és una amenaça pels nens/es. La veritat és que jo era força d'aquest parer però m'he he adonat que no sempre és així.

Amb aquesta experiència el que he aprés és que les possibilitats que ofereixen les NT no són bones o dolentes en sí mateixes, sinó que depèn moltíssim de l’ús que se'n faci i de les finalitats de les persones. Per tant penso que cal acompanyar al nen en el seu aprenentatge i ús de l'ordinador, i de totes que possibilitats que aquest presenta, i guiar-lo i orientar-lo davant les dificultats de manera que aquest ús no es torni un "mal ús o mal hàbit". Que també cal fer un seguiment de ben a prop de tot allò que fa servir i els programes que utilitza, però d'igual manera que també s'hauria de fer amb la programació de la TV, amb els llibres que llegeix etc.

He pogut observar que si es coneixen els enllaços i les pàgines adequades internet ens ofereix un ventall molt ampli de possibilitats, d'activitats i jocs que poden beneficiar i estimular l'aprenentatge dels nens/es i que estan molt relacionats amb els continguts que es treballen a les aules i sobre el paper però d'una manera molt més interactiva (feedback) i divertida on l'infant, realment, es sent actiu i protagonista en el seu aprenentatge (constructivisme).

Evidentment aquesta no és la base del treball (pla de treball) que es fa en una reeducació escolar, ni es fa sempre, però sí pot ser un recurs per premiar la bona feina i l'esforç realitzat a la sessió amb 5 o 10 minuts de joc a l'ordinador amb materials específics d'entre els quals poden escollir.

A més, un altre aspecte positiu és que hi ha moltíssima varietat i si investigues una mica pots trobar coses molt interessants. A més és gratuït, que en el moment que estem ara tampoc va gens malament tenir accés a materials sense cost, si aquest ofereixen una bona qualitat i un ventall de possibilitats ampli.

Algunes de les pàgines web i dels materials que jo no coneixia són els següents:

www.activitats.clik.com

www.cuentosinteractivos.com

- Aburrimiento

- Enfado

- Rabia

- Ira

- Felicidad

Trabajar contenidos de tipo emocional a través del cuento. Identificar al niño con el personaje del cuento, trabajar la historia, cambiar la historia, modificar los personajes o determinades situacions etc.

www.edu.365.cat

www.friv.com

www.juegotes.com

Per finalitzar aquesta aportació volia emfatitzar que aquests materials els hem utilitzat quasi bé sempre amb el M. ja que el D. sempre té molts més deures i estudi i a les sessions habitualment no ens queda temps per afegir més tasques al pla de treball.

 

CAS D. 8/11/2012

Assistents a la sessió:

 

Psicopedagoga i tutora: A.

Nen: D.

Jo

 

Objectiu: Porta l'informe d'avaluacions i l'A. vol analitzar els resultats obtinguts amb ell. Amb el temps que ens quedi fer deures pendents.

 

Materials utilitzats: Informe d'avaluació. Les carpetes.

 

Avui la mare del D. l'ha acompanyat fins a dintre del despatx. Per una banda semblava no refiar-se de que el D. ens digués que havia portat l'informe d'avaluació, tot i que això ja li explica a l'A. al vestíbul, però per l'altre semblava que era ella mateixa la que tenia ganes de mostrar-lo. L'A. la convida a passar i a parlar-ne.

Efectivament és ella qui treu l'informe de la motxilla i li mostra a l'A. L'A. se'l mira i li torna la pregunta: Tu que penses? la mare es queda parada i...somriu. En realitat la mare està força contenta doncs, encara que hi ha alguna matèria suspesa, les notes del D. han millorat. L'A. felicitat a tots dos i convida a sortir a la mare per començar a treballar.

 

Quan la mare surt, l'A. reprèn la conversa amb el D. Cóm estás? Què t'han semblat les notes? Era el que t'esperaves? Hi ha hagut alguna sorpresa? Creus que hi ha alguna matèria on podries haver tret millor nota? En quina t'has esforçat més? Creus que son justes?

 

El D. tendeix a sobrevalorar allò que li surt malament i a minimitzar allò que fa bé amb lo qual reforça els seus sentiments negatius i d'incompetència. L'A. Li dona la volta a la situació i li va veure totes aquelles matèries que ha aprovat i les que està a punt de fer-ho. Finalment el torna a felicitar perquè hi ha més aprovats que suspesos i aconsegueix treure somriures al D.

 

Com que quan s'acaba la conversa ja queda poc temps considerem que no és adequat començar una tasca acadèmica, així que proposem mirar-revisar la carpeta i endreçar les feines realitzades. Observem que les feines, fetes en folis blancs, estan desendreçades i no a la pestanya que toca. A més les que estan ben posades no segueixen cap criteri cronològic atenent a les dates. Les feines que són de taller han d'anar a una altra carpeta.

Animem al D. i el motivem a que s'acostumi a endreçar bé les coses (hàbit) ja que d'aquesta manera guanyarà temps i s'estalviarà notes negatives i disgustos. Moltes vegades perd les feines, i les ha de tornar a repetir, o no les troba quan toca i li posen mala nota per no entregar-les encara que les ha fet...etc.

 

Avaluació de la sessió:

 

Aquesta sessió m'ha agradat molt ja que ens hem allunyat una mica de les feines i tasques estrictament acadèmiques, que habitualment treballem amb el D., i hem entrat una mica més en el terreny emocional, en la persona. Sóc del parer que si el nen, la persona, no es troba bé emocionalment difícilment podrà afrontar amb èxit les tasques acadèmiques i obtenir uns bons resultats. Crec que és imprescindible que els nens trobin aquest espai i aquesta persona de confiança amb la que puguin mantenir converses de caire més emocionals.

Penso que al D. li va anar molt bé i la prova va ser que va marxar relaxat, donant la seva paraula que acabaria les tasques a casa, i amb una expressió a la cara molt diferent de quan va arribar. 

ENTREVISTES AMB ELS/LES MESTRES 15/11/2012

Hola!!!

A banda de les sessions que he anat penjant i que, més o menys, ja podeu tenir una idea de l'estructura que tenen i la metodologia que es segueix per a treballar, volia compartir amb vosaltres altres informacions.

El passat dia 15 de Novembre de 2012 la meva tutora em va fer una devolució prou extensa de l'entrevista que havia mantingut amb la tutora del M. Generalment l'A. acostuma a demanar entrevistes amb els tutors i tutores dels nens i nenes amb els quals treballa per poder informar-se, de primera mà i sense intermediaris, de l'estat i evolució del nen/a a l'escola. La finalitat és:

- Informar-se de cóm va el nen/a a l'escola tant a nivell acadèmic, relacional i de comportament.

- Quines dificultats hi ha i cóm les treballen a l'escola.

- Saber si li fan algun tipus d'adaptació en les tasques.

- Explicar ella què i cóm estan treballant al despatx: Objectius, materials, metodologia etc.

- Posar criteris en comú i arribar a acords (treball cooperatiu i en xarxa).

- A vegades també cal informar i assessorar als mestres respecte als alumnes amb dificultats d'aprenentatge o trastorns específics diagnosticats.

La idea era poder assistir-hi jo personalment però aquest nen encara no fa un any que ve al despatx i l'A. no coneixia prou bé la seva escola ni la seva tutora, amb lo qual va decidir que era millor anar-hi sola i que jo l'acompanyaria quan fes alguna altra en algun centre escolar on ja la coneguin.

En general em comenta que ha anat força bé i que han pogut arribar a alguns acords:

- Cal treballar l’ús adequat de l'AGENDA tant a nivell comunicatiu entre Escola-Família-A. com a nivell organitzatiu per al propi M. Cóm vol treballar a l'agenda? Quins criteris seguirà? Quins colors? Cóm anotarà els deures? Cóm anotarà les proves d'avaluació?

Cal que l'agenda es torni una material rellevant de consulta diària per part de tots els adults que estan entorn a l'educació del M. i que aquests transmetin aquesta importància i rellevància de l'organització, la planificació i l'hàbit al propi nen. Això no vol dir no donar-li autonomia ni responsabilitat ja que només es tracta d'un suport.

- ORGANITZACIÓ I RUTINES. Tot i que a l'escola els dies acostumen a estar força organitzats i estructurats l'A. aconsella a la tutora que intenti implantar a l'aula certes retines (càrrecs, dinàmiques etc.) que ajudin al M. a poder col·laborar, anticipar el que vindrà i no dispersar-se tant. L’espontaneïtat i la creativitat són recursos molt valuosos per poder treballar amb nens però a vegades, a aquests que són una mica dispersos i desatents, es perden en aquestes situacions.

- ADAPTACIÓ DE LES TASQUES. L'A. va poder explicar en quin moment i situació es troba el M. Tot i que fa temps que està diagnosticat de TDAH encara no està medicat, i sembla que les tasques i demandes escolars comencen a superar-lo (més angoixa, més ansietat, més nerviosisme i pitjor conducta). la mestra explica que, a vegades, li fan petites adaptacions a algunes tasques i l'A. ho troba molt adequat. Tot i això acorden que li faran més adaptacions i que li donaran més temps i suports en la realització de les proves d'avaluació.

- DIFICULTATS DE RELACIÓ: La mestra incideix molt en que últimament el M. té més problemes amb els seus companys i companyes de l'aula i que fins i tot observa que, a les estones de pati, té conflictes i comencen a deixar-lo de costat. Acostuma a realitzar un joc impulsiu, descoordinat, no segueix ni respecta les normes, es "torpe" en les activitats físiques i això no agrada als companys i companyes. Per intentar pal·liar aquesta situació, i agradar als altres, tendeix a fer tonteries per fer-se el graciós. L'A. informa que aquests aspectes s'estan treballant però que també cal que a les estones de pati algú hi pugui estar atent per gestionar aquestes situacions.

La veritat es que em va agradar molt aquesta conversa i crec que és un aspecte essencial de la intervenció. Considero que és molt important que existeixin acords i patrons comuns d'actuació entre les diferents persones o agents que s'encarreguen de l'educació del M.


Respecte a la devolució de l'entrevista del D. estem esperant a tenir una estona per fer-la. Potser hi aniré quan se la faci a la seva família.

 

CAS D. 6/11/2012

Assistents a la sessió:

Psicopedagoga i tutora: A

El nen: D. 11 anys

Jo

Objectiu: Avui el D. arriba al despatx discutint amb la seva mare i de molt mal humor. Es veu que ha perdut la jaqueta del xandall de l'escola que val aproximadament uns 100 euros. La seva mare està molt enfada i li va recordant que és desendreçat, despreocupat, que ha de cuidar de les seves coses, que els pares es gasten molts diners en ell...etc.

Calmar al D. i poder escoltar la seva versió dels fets. Recolzar-lo però, a la vegada, fer-li entendre la posició de la seva mare. Una vegada estigui calmat, mirar l'agenda i poder fer algunes de les tasques que necessiti per la dia següent.

Materials: D. portava a la motxilla uns resums que havia treballat el cap de setmana i volia que l'A. els revisés. L'A. l'ha felicitat molt per aquesta tasca i l'ha ajudat a gestionar el seu malestar.

Avaluació de la sessió:

Avui la sessió ha començat d'una manera una mica tensa. La mare del D. venia molt enfadada i s'ha posat a parlar i reganyar al nen al vestíbul del despatx. L'A. de seguida l'ha fet entrar per poder xarrar en privat per respecte al D. i també a la resta de persones que hi havia a la sala i les companyes que estaven treballant en altres despatxos.

Hem estat una bona estona parlant els quatre, ja que la mare ja ha deixat anar altres situacions que li preocupen i que han tingut lloc en aquests últims dies. Evidentment jo, enfront aquestes situacions intento quedar-me al marge, tot i que estigui present, i no dono el meu parer si no me'l demanen. Crec que davant això cal ser molt prudent i aprendre de cóm gestionen les situacions les professionals.

Penso que l'A. tot i que també ha estat prudent, ha sabut tranquil·litzar a la mare i donar-li la seva part de raó, però a la vegada escoltar al nen, els seus arguments, i fer entendre a la mare que l'havia de donat un vot de confiança i que potser s'estava equivocant jutjant-lo abans de temps. A l’endemà hi hauria temps de solucionar el problema.

Un recurs que fa servir molt l’A. És el sentit de l’humor i crec que aquest és essencial a la vida, però molt més quan et trobes enfront de situacions conflictives i cal “treure ferro”.

La veritat és que penso que d'aquestes situacions, que queden al marge dels aspectes acadèmics o estrictament de les re-educacions, també s’aprèn moltíssim ja que et donen molta informació dels patrons i maneres de funcionar de les famílies. Cal que aprenguem molt bé a gestionar conflictes i a ser uns bons mediadors i mediadores.

 

CALENDARI

CALENDARI DE PRÀCTIQUES

OCTUBRE

·         El dia 4 d’Octubre de 2012 vaig realitzar la primera trobada amb la tutora amb l’objectiu de planificar les pràctiques.

DIMARTS	9-oct.	16-oct.	23- oct.	30- oct.	Nº hores	Total mes
De 17.00 a 20:00h	3 hores	3 hores	3 hores	3 hores	12hores
DIJOUS	11-oct	18- oct.	25- oct.	-	Nº hores	22.5 hores
De 17.00 a 20:30h	3.5 hores	3.5 hores	3.5 hores		10.5 hores

 

NOVEMBRE

DIMARTS	6-nov.	13-nov.	20-nov.	27 -nov.	Nº hores	Total mes
De 17.00 a 20:00h	3 hores	3 hores	3 hores	3 hores	12hores
DIJOUS	8–nov.	15-nov.	22-nov.	29- nov.	Nº hores	26 hores
De 17.00 a 20:30h	3.5 hores	3.5 hores	3.5 hores	3.5 hores	14 hores

DESEMBRE

DIMARTS	4-des.	11- des.	18- des.	-	Nº hores	Total mes
De 17.00 a 20:00h	3 hores	3 hores	3 hores		9hores
DIJOUS	13 - des.	20- des.	27- des.	-	Nº hores	19.5 hores
De 17.00 a 20:30h	3.5 hores	3.5 hores	3.5 hores		10.5 hores

·         Durant les pràctiques també he elaborat material a casa per a les intervencions, en el qual també he invertit hores de treball.

·         La resta d’hores cal determinar-les amb el centre ja que el volum d’usuaris ha disminuït força i era complicat quadrar els horaris per veure i assistir a més  sessions d’intervenció.

• Al centre som tres noies les que estem realitzant els pràcticum en aquest moment.

 

CAS M. 6/11/2012

Assistents a la sessió:

Psicopedagoga i tutora: A.
Nen: M. 8 anys.
Jo

Objectiu de la sessió:

Hem repassat unes activitats d'anglès perquè demà té un control. També ens hem centrat en millorar la pronunciació d'alguns conceptes i frases. La veritat és que ho ha fet força bé, ja que dominava el contingut, i hem dedicat menys temps del que hi havia previst.

Hem realitzat uns exercicis de repàs de Llengua Castellana. La Llengua Castellana no li agrada gaire i com els resultats en aquesta matèria obtinguts fins al moment són una mica fluixos. És per això que li han recomanat a l'escola que faci els exercicis de repàs que hi ha al final de cada tema.

Materials:

Llibre d'anglès (Unitat didàctica 2) i els exercicis de la unitat. Com que estava una mica cansant l'A. i ell han arribat a l'acord de que llegia i responia però sense escriure.

Llibre de llengua Castellana ( Unitat 2). Exercicis de repàs.

Avaluació de la sessió:

La sessió ha estat força dinàmica. Per treballar els continguts d'anglès ho hem fet més aviat d'una manera oral i més interactiva ja que es tractava de fer preguntes i respondre de manera correcta i formal. També hem treballat el vocabulari del tema i la pronunciació (feedback).

L'aspecte que m'ha semblat més interessant ha estat com l'A. ha gestionat el tema de la negativa del M. a escriure. En comptes d'entrar a discutir, i perdre el temps, de seguida li ha donat la volta hi ha pensat una altra manera de motivar al nen i continuar treballant. Ser àgil en trobar aquestes estratègies i respostes crec que és molt necessari i útil. potser jo hagués caigut en el parany d'insistir-li en fer allò que li havíem demanat prèviament.

 

Posteriorment ho he comentat amb l'A. Ella hem diu que sóc molt observadora i que estigui tranquil.la perquè aquestes estratègies i habilitats són les que es van aprenent amb la pràctica del dia a dia i quan t'equivoques moltes vegades i veus que entrar en confrontació no dona bons resultats.

Cas D. 16/10/2012

 Assitents a la sessió:

 

Psicopedagoga i tutora: A.

El nen: D. 11 anys

Jo

 

Objectiu de la sessió:  Acabar de fer el resum dels temes 1 i 2 de Ciències Socials perquè té un control. El D. mostra dificultat en la lectura comprensiva i li costa molt fer resums que li serveixin, posteriorment, per l'estudi.

 

Materials: Ordinador on pot llegir el temari de socials. Folis on ha de copiar i realitzar les activitats que ha d'entregar ja que unes les pot fer directament a l'ordinador i entregar-les però altres les ha de fer en paper. Bolígrafs, llapis i goma.

 

Avaluació:

 

Aquesta sessió, personalment, no m'ha semblat tant interessant ni gratificant com altres. Ens hem dedicat a llegir el temari i a ajudar-li a fer els resums amb la finalitat que aquests li serveixin per estudiar per l'exàmen. Queden pocs dies per l'exàmen i la veritat és que he tingut la sensació que anava bastant perdut i que no havia repasat gaire els continguts. Semblava que era la primera vegada que ho llegia!!!

Hem dedicat tota l'hora a aquesta tasca, ja que la mare també ho ha demanat, però l'A. va aprofitar per transmetre tant al D. com a la seva mare la seva part de responsabilitat en aquestes tasques i que potser a les sessions podem fer altres més interessants i que l'aportin més beneficis.

 

Em consta que amb el D i la seva família van acordar un pla de treball en el qual durant el cap de setmana ha de repassar els continguts treballats durant la setmana i anotar-se els dubtes.

 

La meva sensació personal és que el D. no ha trobat cap motivació en la realització d'aquesta tasca i que ho feia  com un "autòmata" perquè toca, però sense entendre res del que estava fent. Si vas fent amb ell una lectura guiada i parant paràgraf per paràgraf semblava que entenia alguna cosa però si li donaves una mica d'autonomia...ho feia mecànicament i sense cap sentit.

 

La meva impressió és que potser caldria treballar, i entrenar, amb el D. la lectura comprensiva amb tasques i textos més curts i que siguin del seu interés. Potser estaria bé dedicar 10 o 15 min. cada dia a aquesta tasca.

Al finalitzar la sessió li comento la meva impressió a l'A. Ella té la mateixa però em diu que no podem sobrecarregar més al D. amb més tasques ja que cada dia ha de fer molts deures i ha d'estudiar. La família també fa la demanda que vol que li ajudin a fer els deures i a estudiar.

CAS M. 16/10/2012

Assistents a la sessió:

Psicopedagoga i tutora: A.

El nen: M. 8 anys

Jo

Objectiu de la sessió:

Ha de fer un 4 exercicis  de català. Hi ha un en el qual ha de fer un dibuix seguint unes instruccions i unes demandes molt concretes. Aprofitarem aquest exercici, i el fet que hagi de dibuixar, per treballar aspectes com: la lectura comprensiva, la planificació, l'organització, l'ordre, la neteja de la feina etc. També treballarem cóm donar les pautes d'actuació d'una manera assertiva, cóm suggerir millores sense molestar ni infravalorar al nen, el llenguatge positiu etc.

Materials:

Necessitem el llibre de català, un foli en blanc, bolígraf per copiar els enunciats, llapis per dibuixar, goma per si ens equivoquem i llapissos de colors per pintar el dibuix.

Avaluació de la sessió:

La sessió m'ha semblat molt interessant i tinc la impressió que el M. ha gaudit molt i ha estat molt tranquil fent les tasques.

A partir de la realització de la tasca del dibuix hem anat treballant altres aspectes. L'A. m'ha donat algunes pautes d'intervenció que poden ajudar al nen en la seva execució autònoma però guiada. Per exemple:

 

- Quan està fent el dibuix fer-li preguntes sobre aquells detalls o aspectes que creiem que falten. Per exemple: Aquest nen té cabell o no? Porta roba? És un jersey, una camisa... Això li ajuda a prendre consciència de aquells detalls que li falten o que havia oblidat. Si ell no vol afegir aquestes coses doncs et dirà que no ho vol fer.

 

- Cal anar guiant i motivant al nen per a que acabi aquelles tasques que comença. Cal seguir un ordre. Si es comencen moltes tasques simultàniament i sense cap ordre hi ha molta més probabilitat d'oblidar-nos coses. Ademés el procés acaba sent caòtic i fa que el nen estigui més dispers i excitat. L'ordre aporta calma.

 

- Quan cal corregir o millorar algún aspecte sempre s'ha d'intentar fer amb un llenguatge positiu. Creus que podriem millorar aquest aspecte? Penso que aquesta part d'aquí la podem fer millor... cal reforçar allò que el nen fa bé  i no el que NO.

 

- Destacar i reforçar la neteja i la bona presentació a les tasques. Cal ser polit i ordenat. Això és un aspecte que acostuma a costar-lis molt.

 

- En ocasions pot ser molt beneficiós plantejar les tasques a realitzar en veu alta per anar treballant el "llenguatge intern".

 

Mentre el M. dibuixava i pintava hem estat mantenint una conversa al voltant del dibuix i de les accions que realitzava el protagonista. Ha estat una sessió molt maca i gratificant per a tothom.

CAS D. 9/10/2012

Assistents a la sessió:La psicopedagoga i tutora: A.
El nen: D. 11 anys
Jo.

 

Estructuració de la sessió:

Pel que fa al “cas D” ha arribat a la sessió molt agobiat i amb molts deures anotats a l’agenda que eren "per demà". Alguns ja els portava fets i els altres els hem començat. Concretament eren de l’assignatura de tecnologia. En les diferents tasques realitzades hem treballat conceptes propis de l’assignatura, escriptura i ortografia, subratllat i resum, plàstica (ja que ha hagut de dibuixar) etc. Paral·lelament hem estat treballant amb l’ordinador.

En aquesta primera trobada la tutora em parla de la necessitat de treballar amb aquests nens i amb les seves famílies l'ús adequat de l'agenda com a mitlà i eina de comunicació. Gairabé sempre el primer que es fa per planificar la sessió és mirar la l'agenda i prioritzar, juntament amb el nen, allò que és més necessari i que ell/a considera que necessitat més ajuda. Sovint es fa complicat poder planificar les sessions amb un pla de treball predeterminat per la psicopedagoga ja que sempre té molts deures i també necessita ajuda en aquest aspecte.

Materials: Llibre electrònic amb el temari de tecnologia, folis blancs, regle, esquadra, cartabó, llapis de diferents dureses.

Objectius:

Ajudar al "D" a poder fer una lectura comprensiva del materials i dels enunciats i a portar a terme les tasques i exercicis que li demanen a l'escola.
Cal poder conciliar les demandes que es fan des de l'escola (deures, controls etc.), les que fa la familia ( comportament, hàbits d'estudi, rutines i modals etc), i el que els psicopedagogs consideren que és necessari treballar amb aquests nens (pla de treball).

Avaluació de la sessió:

Personalment jo tenia la idea que el que es treballava a les sessions eren aspectes específics relacionats amb la dificultat que presentava en aquest cas en "D", i que es feia amb materials diferents dels escolars. A la pràctica ens trobem amb una agenda plena de tasques i una familia que també fa determinades demandes i tot això cal poder-lo conciliar. El que fa la psicopedagoga és que a la mateixa vegada que va treballant les activitats i continguts que li demanen al "D" a l'escola va fent incidència i correccions en altres aspectes com poden ser: l'ortografía, la grafía, l'organització espacial a les tasques, la nateja, la comprensió dels conceptes de manera significativa amb exemples que el nen pot entendre etc. també té en compte les demandes de la família i intenta parlar amb el jove sobre tots aquests aspectes: conducta, responsabilitats, incidències a casa etc. crec que la tasca que es fa és molt integral.

 

CAS M. 9/10/212

Assistents a la sessió:
La psicopedagoga i tutora: A.
El nen: M. 8 anys
Jo.

Estructuració de la sessió:
- Abans de tot la psicopedadoga pregunta al noi com ha anat a l'escola i plegats revisen l'agenda i les feines i tasques a realitzar. Amb aquesta acció treballen plegats: la consciència de tasques a realitzar, la planificació, el donar prioritat a unes tasques envers altres, l'execució en un ordre lògic etc.

Amb el “cas M” hem estat una bona estona treballant sobre un projecte. El treball concretament anava sobre els esports i l' havia d’entregar al dia següent. Les tasques a realitzat eren: descripció, normativa, esdeveniments importants etc. Sobre tots aquestes aspectes el nen ja tenia coneixements que prèviament havia cercat.
A la vegada s'hanava treballant en el projecte també s'anava incidint en la lectura, la caligrafia i l'ortografia. També en els hàbits a l'hora de treballar: ben assegut, la taula i el material ben endreçat, esborrar correctament i entregar la feina neta etc.

Posteriorment, i amb un caire més lúdic, hem estat treballant a l’ordinador alguns conceptes matemàtics. Concretament ha escollit les multiplicacions i els exercicis de quantitats amb el programa "Matemáticas con PIPO", que jo només coneixia d'oïdes. Amb l'us d'aquest programa també s'intenta motivar al nen i treballar, d'una manera molt objectiva, el control de l'impuls.

Finalment hem fet un joc amb un altre company en el qual es treballava el vocabulari, el raonament àgil i el control de l’impuls. La competició, per poder donar una resposta, tenia com a norma l'espera de la senyal ( 1, 2 i 3!) i veure encesa la llum vermella del pulsador.

Objectius:
A més de treballar els aspectes acadèmics cal també treball d'altres com les habilitats socials. Aquests nens, generalment presenten dificultats de relació ja que , a causa de les seves conductes disruptives i del baix rendiment acadèmic, sovint presenten dificultats per establir relacions d'amistad.
La psicopedagoga intenta gestionar el temps de manera que, per una banda pugui fer allò que és molt rellevant i que cal que el nen presenti a l'escola, però que també es puguin treballar aquells aspectes que formen part del pla de treball amb aquell nen en particular.
Quan és possible s'intenta que les sessions tinguin un caire lúdic i que els nens gaudeixin de les tasques i dels aprenentatges.